Portada Sociedá Ramón d’Andrés afirma que la falta d’oficialidá ye cada vez más dificil de xustificar

Ramón d’Andrés afirma que la falta d’oficialidá ye cada vez más dificil de xustificar

by asturnet

El director de la Oficina de Política Llingüística del Principáu Ramón d’Andrés afirma nuna entrevista concedida al diariu El Comercio que “cada vez ye más difícil de xustificar dende’l puntu de vista xurídicu y políticu” l’ausencia de la oficialidá pa la llingua asturiana. Pal responsable de la Oficina la política entamada nel so campu pol gobiernu ye “forzosamente imperfecta” pol actual marcu xurídicu del nuestru idioma.

D’Andrés declara nesta entrevista que l’afayamientu d’un nuevu tratamientu llegal pal asturianu había tar “n’axenda de la reforma estatutaria con seriedá, dando exemplu d’anchura de mires, serviciu a la sociedá y espíritu de consensu”. El director de la Oficina de Política Llingüística suxer los mínimos qu’habia tener una “oficialidá a l’asturiana”. Pa Ramón D’Andrés el nuevu marcu oficial tenía de cumplir el que “l’asturianu, y el gallego-asturianu, convertiráse nuna llingua institucional xunto col castellanu; les comunicaciones que’l ciudadanu escueya facer en llingua asturiana serán válides a tolos efectos; el ciudadanu nun tendrá nenguna obligación d’usar l’asturianu”.

Nes sos declaraciones a El Comercio, el responsable de Política Llingüística del gobiernu autonómicu opina sobre les causes sociales que producen la situación anómala del idioma asturianu respective a otros del estáu y afirma que “ye posible que’l fechu diferencial más importante seya que l’establishment cultural y políticu ve’l desarrollu de la llingua como un estorbu. Esi establishment nun tien problema cola cooficialidá, sinón cola mesma esistencia de la llingua”. Una consecuencia d’eso ye, pa Ramón d’Andrés el “que los partíos mayoritarios nun tienen élites cualificaes capaces de desendolcar un sólidu discursu propiu respecto a la normalización”.

Preguntáu pol tratamientu dau a la llingua asturiana na convocatoria recién de les places pa entamar la plantiella del Ente Públicu de COmunicación, D’Andrés opina que “una de les razones de ser d’una televisión autonómica ye la de valir de ferramienta de normalización y de normalidá del idioma autóctonu”, al empar qu’afirma: “diba ser inaudito que la televisión pública asturiana nun tuviere personal con conocimientu y capacidá d’emplegar l’asturianu”.

Tamién te podria gustar