Portada Lliteratura Mª Teresa González va protagonizar la XXIX Selmana de les Lletres Asturianes

Mª Teresa González va protagonizar la XXIX Selmana de les Lletres Asturianes

by asturnet

En declaraciones feches al periódicu Les Noticies, Consuelo Vega, Directora Xeneral de Cultura y Política Llingüística, dio anuncia de la tema de la próxima Selmana de les Lletres Asturianes, la festividá institucional de les nueses lletres, que vuelve cola alcordanza y l’estudiu de la obra de Mª Teresa González al so formatu habitual de centrase nun escritor namás. Con esta anuncia González pasa a tar ente los clásicos asturianos como Xosefa Xovellanos o Teodor Cuesta.

Nos últimos años y dempués de dedicase en 2004 al escritor xixonés Andrés Solar, la Selmana de les Lletres Asturianes tuvo dedicada a la poesía, el teatru y la narrativa contemporanea, lo que pa Vega “consiguía menos impactu pola dificultá de fomentar la obra de tou un movimientu”.

Mª Teresa González ñació en Tremañes, Xixón, nel añu de 1950. A los diecisiete años entra como aprendiz na empresa d’aplicaciones llétriques CRADY; nesta fábrica sigue trabayando hasta’l so cierre en 1987. Foi xunto al so home, tamién escritor, Vicente García Oliva una de les fundadores del nucleu xixonés de Conceyu Bable en 1975.

González escribe los sos primeros poemes alredor del añu 1984. Gana dellos concursos lliterarios y asoleya poesía en diverses publicaciones. En 1987 asoleya’l so primer llibru de poemes: Collaciu de la nueche. En 1989 espubliza la plaquette Ochobre. Algama’l Premiu de Poesía Erótica “Cálamo” 1990 col so llibru en castellano Con húmedos lamentos de felino. En 1993 apaez el so tercer poemariu n’asturianu: Heliocentru y en 1994’l so primer y únicu llibru de rellatos: La casa y otros cuentos. Fallez en Xixón en 1995, depués d’una llarga enfermedá.

Ta representada en delles antoloxíes tanto como poeta y como narradora: Antoloxía poética del Surdimientu (1989), El secretu de la lluvia (1992), La patria de la piel (1992), Antoloxía del cuentu asturianu contemporaniu, (1994), Muyeres que cuenten (1995) y Les muyeres y los díes de la poesía asturiana contemporánea (1995) y amás tovía queden testos inéditos, según anunciava la Directora Xeneral de Cultura.

Tamién te podria gustar