Portada Patrimoniu Castropol estrena la declaración de Bien d’Interés Cultural llueu de siete años de burocracia

Castropol estrena la declaración de Bien d’Interés Cultural llueu de siete años de burocracia

by asturnet

El conxuntu hestóricu de Castropol algama’l másimu nivel de protección oficial depués de siete años de trámites llegales. El Boletín Oficial del Principáu d’Asturies (BOPA) publica la declaración d’un ampliu perímetru de la villa del estremu occidental d’Asturies como Bien d’Interés Cultural, lo que supón el remate d’un procesu burocráticu entamáu en 1997 y resueltu pol Conseyu de Gobiernu el pasáu 20 de mayu.

L’enguedeyáu camín de la llegalidá empezó hai agora siete años, cuando la Conseyería de Cultura decidió abrir l’espediente de declaración de Bien d’Interés Cultural por mor de la importancia artística ya hestórica de los edificios que constitúin el perímetru monumental de Castropol.

Llueu de la emisión de dictámenes favoratibles por parte de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, la Real Academia de la Hestoria y la Universidá d’Uviéu, Ayuntamientu y Principáu protagonizaron en 1999 l’únicu alcontronazu del procesu, al defender el Conceyu una delimitación de la zona protexida distinta a la que proponía’l Gobiernu autonómicu. A la fin, mantúvose’l criteriu’l Principáu.

La declaración del conxuntu hestóricu de Castropol como Bien d’Interés Cultural, qu’entra en vigor mañana, traduciráse na práctica na especial protección de los edificios y los espacios incluyíos nel perímetru protexíu, que nun podrán sufrir nenguna intervención ensin un premisu espresu.

La villa del estremu occidental asturianu, allugada na oriella de la ría l’Eo, alberga destacaos exemplos de l’arquitectura asturiana nes sos distintes variantes dende’l sieglu XVI hasta anguaño, con edificaciones representatives del barrocu, el racionalismu y el denomináu rexonalismu montañés.

Ente elles alcuéntrense los Palacios del Marqués de Santa Cruz de Marcenado, de Valledor y de les Cuatro Torres, amás de la ilesia de Santiago Apóstol, l’edificu ‘Villa Rosita’ o la mesma Casa Consistorial.

Promulgación de la midida nel BOPA

Tamién te podria gustar