Mundu La UE quier desaniciar les drogues sintétiques de la cai by asturnet 15 de setiembre, 2013 La Comisión Europea quier desaniciar les drogues sintétiques, les nomaes como ‘euforizantes llegales’ que tan espardiéndose abondo pola falta de regulación y control de les mentaes sustances, qu’imiten otres drogues como la cocaína y l’éxtasis. L’oxetivu que se plantega la COmisión ye “reforzar la capacidá” de la UE pa retirar rápido del mercáu les “nueves sustances psicoactives que son utilizaes como alternativa a otres drogues”, sigún dixo nuna rueda de prensa’l voceru comunitariu, Olivier Bailly, que dexó bien nidio que les nueves midíes nun van comprometer l’usu d’estes nueves sustances “pa fines industriales o comerciales”. 15 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu El Parlamentu Européu reclama fondos pa garantizar y protexer les llingües minoritaries de la Unión Europea by asturnet 11 de setiembre, 2013 El plenu del Parlamentu Européu aprobó esti miércoles un testu que reclama fondos comuñales y midíes específiques de los Estaos miembros pa protexer les llingües minoritaries de la Unión Europea, como’l gallegu, el catalán y el euskera, coles mires de favorecer el multillingüismu y evitar que queden desaniciaes. El documentu inclúi delles enmiendes promovidas pol PNV y CiU, cola idega cimera de que la definición de llingües en peligru de desapaición contemple aquelles en zones transfronterices que tean en riesgu “en parte del territoriu en que son propies, anque dispongan de protección n’otres zones del continente, y tengan o non reconocencia oficial”. La eurodiputada de la PNV Izaskun Bilbao, promotora de les mentaes enmiendes, celebró’l sentíu del votu porque considera que supon una llamada d’atención a los Estaos miembros o rexones que “tán poniendo en peligru, coles sos polítiques, la supervivencia de llingües” nel so territoriu, una “clara referencia” a polítiques llingüístiques como les aplicaes per Francia y Navarra sobre l’euskera. La representante jeltzale na Eurocámara confió en que l’informe “ayude a despolitizar” l’alderique llingüísticu que, al so xuiciu, ta “llenu de tópicos”, afitando que’l Parlamentu Européu ve nel multillingüismu qu’inclúi llingües minoritaries “un valor européu”. El testu de la Eurocámara apunta que la diversidá llingüístico y cultural ye unu de los principios fundamentales de la Unión Europea y considera que “numberoses” llingües europees tienen de ser consideraes como llingües “amenaciaes de desapaición”, polo qu’encamienta a tomar midíes. Tamién pide a los Estaos miembros y a les instituciones europees que “sían más conscientes de la grave amenaza qu’escolga sobre’l futuru de numberoses llingües n’Europa” y reclamen esfuerzos pa salvaguardar y fomentar la diversidá del patrimoniu llingüístico y cultural de la UE, por casu sofitando polítiques de salvaguarda nel senu de les comunidaes afectaes. Nesti sentíu, apuesten por emplegar los fondos que dexe la UE nel periodu 2014-2020 pa sofitar estes llingües, al traviés de programes pa educación y formación, mocedá y deporte, los fondos estructurales y de cohesión o otru preseos rellacionaos coles nueves tecnoloxíes y les plataformes multimedios. Asaturies podría quedar fuera Al nun ser l’asturianu llingua oficial, Asturies podría quedar fora d’estes ayudes perdiendo una bona cantidá de recursos económicos enforma importantes nun momentu de crisis como’l d’anguaño. PNV y CiU tamién plantegaben que la UE sofite los programes que dexen “l’alquisición de dos lengua maternes dende la infancia” porque va ayudar a la persona nel aprendizaxe ulterior d’otros idiomes y porque ufiertaría un respaldu concretu pa “revitalizar la tresmisión intergeneracional ellí onde tea amenaciada”. 11 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu El Gobiernu confía en ganar les Olimpiaes pa Madrid2020 by asturnet 5 de setiembre, 2013 El secretariu d’Estáu pal Deporte, Miguel Cardenal, pidió esti vienres responsabilidá enantes de que se produza la elección esti sábadu 7 de setiembre de la sé de los Xuegos Olímpicos de 2020 na seguridá de que Madrid tien les mayores posibilidaes, magar les candidatures de Tokio y Estambul seyan mui fuertes. Nunes declaraciones a la Cadena Cope que s’enfotaben en tresmitir esperanza, pido que los españoles s’amuesen responsables y tranquilos porque les otres candidatures son tamién candidatures mui fuertes pero non meyores, sigún dixo al respective de la cita en Bonos Aires de l’Asamblea del Comité Olímpicu Internacional (COI). Magar la seguridá que dizxo tener de la victoria la candidatura de Madrid, por tar “na meyor disposición de les tres veces” nes que se presentar a los Xuegos Olímpicos nun quixo tampocu tirar les campanes al vuelu. España tien presupuesta una inversión de namái que 1500 millones d’euros, frente a los 15000 millones previstos por Turquía y los 36000 garantizaos por Xapón que tienen amás economíes muncho más boyantes anguaño y que daríen cifrews de negociu munchu más llamatives pales arques olímpiques, siempres medio vacíes. 5 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu Les Xornaes Europees del Patrimoniu train entraes de baldre by asturnet 4 de setiembre, 2013 Más de 20 millones de persones van poder aportar llibremente a lo llargo d’esti mes de septiembre a miles de sitios históricos y culturales d’un total de 50 países, como parte de les añales Xornaes Europees del Patrimoniu, de celebración añal. N’España van estendese a ochobre y van tar centraes nel patrimoniu oral, intanxible o inmaterial. Esta ye una iniciativa conxunta de la Comisión Europea y el Conseyu d’Europa, que foi inaugurada’l 30 d’agostu en Ereván, Armenia, país qu’ocupa na actualidá la Presidencia del Comité de Ministros del Conseyu d’Europa, xunta un nuevu sitio web onde hai información detallada de los sitios abiertos al públicu y de les celebraciones especiales en cada país. Les Xornaes Europees del Patrimoniu d’anguaño disponen d’una amplia gama. N’Irlanda del Norte va convidase a los visitantes a qu’imaxinen que participen nuna batalla na Edá Media «sintiendo’l pesu d’una espada y de una cota de malla y el soníu metálicu de la visera d’un yelmu». «Poder y Gloria» ye la tema de los Países Baxos, onde los visitantes van poder esperimentar 400 años d’hestoria. Y en Suecia, «Puntos d’alcuentru» va ufiertase un viaxe simuláu a llugares d’alcuentru y despidida a lo llargo de los sieglos, ente que en Suiza allumará el so patrimoniu de paisaxes por aciu la tema del fueu, la lluz y l’enerxía. El patrimoniu oral ya inmaterial escoyíu per España anguaño ye definíu pola Unesco como “el conxuntu de creaciones basaes na tradición d’una comunidá cultural espresada por un grupu o por individuos y que reconocidamente respuenden a les mires d’una comunidá na midida na que reflexen la so identidá cultural y social.” Llingua, lliteratura, música y danza, xuegos y deportes, tradiciones culinaries, los rituales y mitoloxíes, conocencies y usos rellacionaos col universu, les conocencies técniques rellacionaos cola artesanía y los espacios culturales atopar ente les munches formes de patrimoniu inmaterial. Androulla Vassiliou, Comisaria Europea d’Educación, Cultura, Multillingüismu y Mocedá, declaró: «Les Xornaes Europees del Patrimoniu son una iniciativa fantástica, que pueden esfrutar persones de toles edaes y procedencies. Anguaño esperamos que más de 20 millones d’adultos y de neños aprovechen esta especial oportunidá pa visitar sitios que tán de normal zarraos al públicu. Ye una manera terrible de garantizar qu’el nuesu patrimoniu européu compartíu sía apreciáu y protexíu pa les xeneraciones futures, al empar que tamién se beneficien les comunidaes locales por aciu una medría del turismu». Gabriella Battaini-Dragoni, Secretaria Xeneral Adxunta del Conseyu d’Europa, añedió: «L’ésitu de les Xornaes Europees del Patrimoniu deber a que tán impulsaes a nivel local polos conceyos y les rexones. Cada añu, comunidaes de toa Europa integrar nuna familia cultural que celebra’l nuesu perricu patrimoniu cultural». Estes Xornaes empecipiaron la so andadura en 1985 y dende 1999 fueron entamaes pola Comisión Europea y el Conseyu d’Europa como una iniciativa conxunta. Web con tolos eventos de tolos países 4 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu La Comisión Europea quier medrar los controles sobre la banca by asturnet 4 de setiembre, 2013 El comisariu européu Michel Barnier anunció esta selmana que va obligar a tolos fondos a establecer una reserva de capital del 3% de los sos activos totales. Coles mesmes, tendrán de tener a lo menos el 10% de los sos activos en preseos de vencimientu diariu y otru 20% en preseos de vencimientu selmanal, pa evitar problemes de lliquidez que puedan abasnar a los bancos. La idega ye evitar qu’entidaes que nun son bancos pórtense como bancos ensin tar regulaos, resumió. Barnier tuvo que faer contorsionismo ante’l fueu cruzao que recibió esta normativa: la industria financiero lleva selmanes tocando a rebato en contra de los socesivos borradores de la regulación que EE UU tien entá na cocina, mientres Berlín y París pídenlu más durez. Los cambeos escuerren dar un pocu de lluz a l’actividá de los citaos fondos de mercáu monetariu, dellos hedge funds y firmes con intereses nos mercaos de creitu y delda, aniciaes básicamente n’Irlanda y Luxemburgu pero que s’usen en toa Europa. 4 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu El G-20 quier finar darréu coles prerrogatives de los paraísos fiscales by asturnet 4 de setiembre, 2013 El plantegamientu del G-20, que cuntaba col sofitu del presidente Rusu, Vladimir Putin, na acoyida de los demás socios polítiucos qu’aportaron esti día pala xunta en Moscú del Grupu, entama a partir d’una propuesta de la OCDE, similar a una iniciativa de EEXX, (conocida como FACTA poles sos sigles n’inglés) que ye ellaborar un modelu d’alcuerdu, al que puedan xuntase les autoridaes tributaries de los países que se sumen al sistema automáticu d’intercambiu. Tres l’adaptación del alcuerdu a la lexislación nacional, podrá esixise a les entidaes financieres qu’apurran cada añu diversos datos de los sos veceros a una plataforma a la que van tener accesu les autoridaes tributaries de los países implicaos. Amás, va establecese la obligación de que los trusts y otru tipu de fundaciones revelen a esta plataforma qué persones les controlen. La OCDE cree posible establecer les condiciones llegales y les indicaciones sobre como arrexuntar la información en xunu de 2014, pero dio por fechu que’l sistema nun va tar operativu hasta, siquier, 2015. Saint-Amans sostuvo que, si la propuesta recibe l’aval de los líderes de les economíes ricu y emerxente, el G20 tamién va reclamar al restu de países que se sumen a la iniciativa, anque refugó nueva llistes negres. 4 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu Científicos atopen agua nun planeta fuera’l Sistema Solar by asturnet 4 de setiembre, 2013 Un equipu de científicos xaponeses paez resolver el misteriu de la composición de l’atmósfera de la ‘supertierra’ GJ 1214b, un planeta descubiertu en 2009 fuera del Sistema Solar nun proyectu que se centró na busca de mundos habitables. Desque s’afayó la so esistencia, nun se llograra definir si la so atmósfera taba compuesta per agua o por hidróxenu. Pero el investigadores xaponeses llograron establecer a partir de la observación del planeta y de resultancies llograes con anterioridá, que la so atmósfera ye rica n’agua. Como ferramienta, los científicos usaron l’espeyu de 8.2 metros del telescopiu Subaru, en Hawai. Los afayos señalen que GJ 1214b nun amuesa una fuerte dispersión de Rayleigh, que podría predicir una atmósfera ensin nubes y apoderada por hidróxenu. La dispersión de Rayleigh ye l’espardimientu que sufre la lluz cuando traviesa sólidos o líquidos tresparentes pero que se ve con mayor intensidá al traviés de gases. 4 de setiembre, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu La Guardia Civil detién a un espertu n’arqueoloxía by asturnet 20 d'agostu, 2013 Nun rincón d’un polígonu industrial cerca de Utebo (Aragón), la Guardia Civil vieno d’intervenir más de 2.000 pieces arqueolóxiques de gran valor históricu ente los dos cases (Alagón y Zaragoza) y l’establecimientu de Mariano Ostalé Martínez deteníu por apropiase de más de 2000 pieces arqueolóxiques. La Guardia Civil barrunta qu’a lo llargo de munchos años Ostalé dedicose a expoliar distintos yacimientos, mentantu participaba en conferencies y simposios falando de la so actividá nel campu en yacimientos celtibéricos. Y l’alcalde de Alagón, José María Becerril, confirma que’l vecín últimamente más famosu del pueblu solía dir escavar, anque asegura desconocer con qué oxetivu lo facía. 20 d'agostu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu Elmore Leonard, iconu de la novela de xéneru negru, fina a los 87 años en Detroit by asturnet 20 d'agostu, 2013 Elmore Leonard, autor de mediu centenar de noveles de xéneru negru, finó a los 87 años nun suburbio de Detroit, ciudá onde l’escritor pasara la mayor parte de la so vida. Leonard naciera en 1925 en Nueva Orleans, y llevaba 60 años publicando noveles a razón d’una per añu, cola mera escusa de que-y resultaba risonderu facelo. 20 d'agostu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu “La Manzorga” inaugúrase en Xixón esti vienres by asturnet 16 de xunetu, 2013 La Manzorga pretende ser un espaciu pa la dinamización socio-cultural dende un enfoque críticu. Por ello quier ser un nuevu llugar dalcuentru “pa los y les d’abaxo, les sos esperiencies y les sos visiones”, espliquen dende la dirección d’esti nuevu llocal xixonés. Nesti espaciu van facese presentaciones de llibros, seminarios d’alderique, proyeiciones de películes, actos rellacionaos col teatru y la poesía, ente otres actividaes. Tamién va disponer duna llibrería onde se van poder alcontrar estremaes aportaciones del pensamientu alternativu (anticapitalismu, feminismu, ecoloxismu, novela y hestoria sociales, etc.) y de la cultura asturiana (lliteratura, etnografía, ensayu, etc.). L’actu d’inauguración va ser el vienres 19 de xunetu a les 20 hores. 16 de xunetu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail