Política El Conceyu Abiertu pola Oficialidá convoca una nueva manifestación pal cuatro dochobre by asturnet 11 de setiembre, 2008 El Conceyu Abiertu pola Oficialidá dio anuncia yá de la convocatoria duna nueva movilización pola oficialidá de la llingua asturiana pal próximu sábadu cuatro dochobre nes casi dUviéu y embaxol lema Ensin Oficialidá nun hai Estatutu que valga. La manifestación va salir de la Estación del Norte dUviéu a les seis de la tarde del cuatro dochobre y el CAO llama a los asturianos y asturianes a manifestar la so denuncia énte la voluntá de los partíos mayoritarios de condergar a muerte al nuesu patrimoniu llingüísticu. Amás, y según pudo saber Asturnews, la campaña na prensa, anunciada pal Día de la Nación Asturiana, va llevase alantre a lo llargo de les próximes selmanes. 11 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Unión Asturianista celebra’l Día de la Nación Asturiana en Cangues d’Onís y Ponga by asturnet 8 de setiembre, 2008 A partir de les 13:30 hores, la coalición Unión Asturianista, formada pol Partíu Asturianista (PAS) y pola Unión Renovadora Asturiana (URAS) van celebrar un actu simbólicu xunto a la estatua de Pelayu de Cangues dOnís. A les dos y media la tarde los asturinistes van treslladase al conceyu de Ponga, onde gobiernen, pa celebrar una xinta asturianista en Casa Ricardo, restorán asitiáu en Sellañu. Nel actu va tar presente Cándido Vega, alcalde asturianista del conceyu. 8 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política La UNA va presentase en Candás por mor del Día de la Nación Asturiana by asturnet 8 de setiembre, 2008 Con motivu del 8 Setiembre, Día de la Nación Asturiana, Unidá Nacionalista Asturiana (UNA) va facer el so primer actu públicu, pa presentase como federación de partíos y dase a conocer a la sociedá asturiana. Lactu va facesel llunes 8 de setiembre, nel Centru Polivalente de Candás a les 12:00 hores y nél van participar Santiago Artime, Conceyal dUnidá Nacionalista Asturiana en Candás, Roberto Holgado Secretariu dOrganización dUNA y Faustino Zapico portavoz dUNA. 8 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Andecha Astur entama una manifestación n’Uviéu por mor del Día de la Nación Asturiana by asturnet 8 de setiembre, 2008 Andecha Astur va celebrar el día 8 de forma reivindicativa nUviéu con una manifestación que va salir a les 13 hores de la Estación del Norte y va finar na plaza Porlier con un actu políticu. Andecha Astur plantegaba questi 8 setiembre, les formaciones sociales y polítiques asturianes ficieran la manifestación conxunta, convocando nel mesmu espaciu y tiempu, faciendo caún la so propia convocatoria y emplegando los sos propios lemes, de tala miente que les diferiencies esistentes nel movimientu socio-políticu asturianu nun torguen la necesaria espresión de fuercia y voluntá dentendimientu. Una propuesta que nun recibió una rempuesta positiva per parte de les demás organizaciones asturianes. 8 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Xuristes pol Asturianu camienta que la ordenanza dusu del asturianu de Xixón nun tien igua by asturnet 4 de setiembre, 2008 Nel BOPA de 28 dagostu lAyuntamientu de Xixón anunciaba laprobación del aniciu del proyeutu de la Ordenanza Municipal dUsu del Asturianu nel Conceyu, abriendol preceutivu periodu dinformación pública per 30 díes. Dende lAconceyamientu de Xuristes pol Asturianu y tres esaminalu con tol procuru, la Xunta Direutiva apautó nun perder el tiempu apurriendo suxerencies pa un testu que nun tien igua dala. Dende lAXA camiente que de les nueve aiciones municipales mínimes que rellaciona lartículu 10 de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries, nos términos de la so ratificación por España, la ordenanza de Xixón namás reconoz dos y parte duna tercera, too ello yá previsto na Llei 1/1998, dUsu y Promoción del Asturianu (artículu 8) y que por ello practíquense davezu en bien de conceyos dAsturies ensin falta dordenances nin cacarexos: lemplegu de la llingua pola ciudadanía y los sos representantes municipales, si-yos peta, y lasoleyamientu de dalgunos testos municipales nasturianu. Por embargu, comenten los xuristes, el testu dexa ensin reconocencia tolo que cinca al emplegu de la llingua nel marcu de lalministración y servicios municipales y nun fai res por encadarmar los preseos afayadizos pa que les declaraciones dintenciones puedan camudase en realidaes. LAyuntamientu xixonés por nun llegar nin llega a escosar les posibilidaes quufrel Real Decretu 1111/1979, pel que se regula lemplegu de les estremaes llingües españoles nes actuaciones de les corporaciones llocales, mentantu nun se formalice la previsión doficialidá contenía nel artículu 3.2 de la Constitución, afirmen los Xuristes. Con ello los Xuristes opinen quuna vuelta más, Asturies, asítiase nesta materia, na dómina preconstitucional. El testu ye pa la Directiva de Xuristes una norma de redaición illetrada, probetaya y desdexada que namás ye daqué pa dar tiempu a que la cosa pudra. Se utilizará el castellano y el asturiano de forma adecuada ye pa los Xuristes la fras que meyor define a esta ordenanza convertida nalbuertu por aquellos que la calificaron de fitu hestóricu. 4 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Lasturianismu políticu va celebrar un añu más un Día de la Nación Asturiana dixebráu by asturnet 1 de setiembre, 2008 Les cuartro fuercies asturianistes de más importacia, Izquierda Xunida-Bloque por Asturies, Unión Asturianista (URAS y PAS), Andecha Astur y Unidá Nacionalista Asturiana, van celebrar esti 8 de setiembre que vien, un añu más, un Día de la Nación Asturiana dixebráu. La capital del conceyu de Casu yel llugar escoyíu por IX-Bloque, Cangues dOnís y Ponga polos asturianistes, la capital dAsturies por Andecha Astur y la villa de Candás pola UNA. Embaxol lema Por un Estatutu de primera: Sáca-yos la roxa al PP y al PSOE Izquierda Xunida-Bloque por Asturies va celebrar el so actu políticu esti próximu 8 de setiembre, a partir de les doce la mañana, na capital del conceyu de Casu, El Campu. Dalgo más tarde, a partir de les 13:30 hores, la coalición Unión Asturianista, formada pol Partíu Asturianista y pola Unión Renovadora Asturiana van celebrar un actu simbólicu xunto a la estatua de Pelayu de Cangues dOnís. A les dos y media la tarde los asturinistes van treslladase al conceyu de Ponga, onde gobiernen, pa celebrar una xinta asturianista en Casa Ricardo, restorán asitiáu en Sellañu. Nel actu va tar presente Cándido Vega, alcalde asturianista del conceyu. La federación de partíos Unidá Nacionalista Asturiana va celebrar el so primer 8 de setimebre dendel cambiu de sigles y va facelo nel conceyu de Carreño, en Candás, onde la formación cuenta con representación municipal al traviés del conceyal Santiago Artime. Les actividaes concretes tovía nun tán pesllaes. Andecha Astur, pela so parte, anunció yá la so voluntá de celebrar el día 8 de forma reivindicativa nUviéu con una manifestación que va salir a les 13 hores de la Estación del Norte y va finar na plaza Porlier con un actu políticu. Andecha Astur plantegaba questi 8 setiembre, les formaciones sociales y polítiques asturianes ficieran la manifestación conxunta, convocando nel mesmu espaciu y tiempu, faciendo caún la so propia convocatoria y emplegando los sos propios lemes, de tala miente que les diferiencies esistentes nel movimientu socio-políticu asturianu nun torguen la necesaria espresión de fuercia y voluntá dentendimientu. La propuesta, y a la vista de los planes de les demás formaciones queda esti añu pa prau. 1 de setiembre, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Izquierda Xunida d’Uviéu denuncial pieslle de Radio Vetusta by asturnet 27 d'agostu, 2008 El Coordinador Xeneral dIX nUviéu, Alejandro Suárez, manifestól rotundu y absolutu refugu dIX al pieslle de Radio Vetusta. Pal máximu responsable dIzquierda Xunida nUviéu la decisión del Equipu de Gobiernu supón un portazu inadmisible a un mediu de comunicación que, nos últimos tiempos, dio amuesa dindependencia y rigor. Esta emisora de radio foi la voz de los vecinos del conceyu, de los colectivos sociales. Quiero dirixir les mios primeres pallabres a los trabayadores de Radio Vetusta, a los que treslladol compromisu de tola organización política que represento y la nuesa solidaridá escontra esta decisión caciquil propia dotros tiempos, dizo Suárez. Alejandro Suárez albidra que lactitú de Gabino de Lorenzo ye intolerable, compórtase como una especie de pequeñu emperador y tresforma los sos caprichos nórdenes executives. Una ciudá nun se gobierna dendel caciquismu. Ye imprescindible respetar les normes esenciales de la democracia. Uviéu nun ye una especie de Monopoly nel questi Alcalde fai y desfai como-y peta. Pal Coordinador Xeneral dIX nUviéu esta decisión evidencia les prioridaes polítiques de Gabino. Pieslla Radio Vetusta pero mantién con cargu a les cuentes públiques fartódromos y pesebres de la drecha nUviéu. Gabino ye lAlcalde de los fastos, en vez de prestar atención a los problemes del conceyu vístese pa la zarzuela. Ye la particular penitencia de los uviedinos 27 d'agostu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Andecha Astur va facer alcordanza de la declaración de soberanía de 1937 by asturnet 21 d'agostu, 2008 La organización política dizquierda nacionalista convoca una concentración soberanista esti domingu, na Plazal Parchís de Xixón y partir de les seis de la tarde, coincidiendo col 71 aniversariu de la declaración de soberanía de 1937 y de la constitución de la última institución soberana que tuvo Asturies, pel momentu. Andecha Astur, como vien faciendo nos últimos años, va a concentráse en Xixón pola Soberanía y el Socialismu conmemorando la declaración de 1937 y homenaxeando al Conseyu Soberanu dAsturies y Lleón, como esperiencia soberana, socialista y antifacista. PAndecha Astur y según comenten al traviés duna nota prensa laniversariu tien una gran importancia y carga simbólica al tratase dun momentu nel nuesu pasáu reciente nel que, independientemente de les sos causes, Asturies foi soberana y socialista, oxetivu ésti que, como organización política asturiana y dizquierda, queremos algamar. Nel actu va intervenir Mario Arbesú, Secretariu dOrganización dAndecha Astur. Dempués de la concentración frente a la Casa Blanca que fuera la sede del Conseyu Soberanu) ta programada una espicha nel Llar dAndecha de Xixón (cai Prendes Pando, 11) Laniversariu de la declaración de soberanía coincide esti añu col procesu de reforma del Estatutu polo quAndecha Astur centra lactu desti añu na denuncia de la falta de soberanía del Pueblu Asturianu ya incidirá nel derechu de los asturianos y asturianes a decidir sobre todo lo que-yos afecta y en particular a poder votar lestatutu en referéndu. Nesti sen, comenten los independentistes, esta concentración tamién forma parte de los actos quAndecha Astur vien desendolcando cola campaña ¡Queremos votalu! . Andecha Astur yá se concentról pasáu 13 dagostu delantre de la Xunta Xeneral nUviéu onde la propia organización y decenes de ciudadanos a nivel individual formalizaron nel rexistru la petición formal de referendu. 21 d'agostu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Andecha Astur formalizó una solicitú de referendu sobre lEstatutu nel rexistru de la Xunta Xeneral by asturnet 14 d'agostu, 2008 Militantes y simpatizantes d´Andecha Astur concentráronse ayeri, miércoles 13 dagostu a la una la tarde, énte la Xunta Xeneral respondiendo a la convocatoria de la organización dizquierda nacionaliega pa vindicar el drechu de los asturianos y asturianes a votar l´Estatutu dAutonomía dAsturies énte ésta segunda reforma y col precedente, quAndecha recordó nun comunicáu de quenxamás el pueblu asturianu foi consultáu pa refrendar lestatutu, nin la so primer reforma, nin la propia institución del Principáu. Con esti actu Andecha Astur quixo denunciar, según esplicól so secretariu xeneral Daniel Cueli, la falta de democracia y la discriminación esistente n´Asturies, yá que tamos énte la reforma del estatuto que rexirá la vida de les y los asturianos los próximos años, y nin si quier se mos permite votar, dalgo que si pudieron facer ciudadanos dotros territorios del estáu como Andalucia, Cataluña o Galicia. En pallabres de Daniel Cueli, con esta reforma Asturies va patrás envede palantre yá que sigue ensin reconocesel derechu dautodetermín del pueblu asturianu. Buscamos un derechu básicu, que nun ye más que los asturianos puen escoyer el modelu políticu, economicu, social y cultural que quieren y remarcó la vulneración dotru drechu democráticu básicu: la oficialidá de la Llingua Asturiana, la principal seña didentidá dAsturies. El representante dAndecha Astur señaló que PSOE y PP Nun sólo nun permiten al pueblu asturianu participar na reforma, sinón que tampoco mos permiten decir si tamos dalcuerdu y criticó la “postura a dos bandes” dIU, ente quien piden el derechu de los asturianos al votu, como Francisco Javier García Valledor, y los que non, comol voceru parllamentariu Jesús Iglesias. Amás de la propia concentración, Andecha Astur presentó nel rexistru una petición desixendo´l drechu de los asturianos y asturianes a poder votar lestatutu. La petición foi puesta a dimposición de tou aquel que la quixere facer de so. Con too ello, alredor de mediu centenar de presones presentaron nel rexistru la solicitú. A la hora de presentar la solicitú les persones elli concentraes atoparon problemes pa poder entrar al rexistru. Los policies presentes nun dexaron entrar a la Xunta Xeneral más quuna persona de cada vez, presllando a cada viaxe la portiella de la Xunta Xeneral, allargando con ello´l tramite burocráticu fasta llegar cuasi a la hora y media. Mentántenes se diben formalizando les peticiones de referendu, los ellí presentes, foron pintando unes lletrones que yá xuntes y pintaes formaron el llema Queremos Votalu delantre de la Xunta Xeneral. Lactu finó cola xente quentovía quedaba, tres el llargu procesu pa formalizar les peticiones en rexistru, posando ente la entrada a la Xunta Xeneral colos cartelos de la campaña ¡Queremos votalu!. 14 d'agostu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política El Gobiernu concedió la Medaya d’Asturies de plata al Festival Vaqueiru y la Vaqueirada by asturnet 12 d'agostu, 2008 El Conseyu de Gobiernu del Principáu d’Asturies aprobó na so xunta cabera la concesión de les Medalles d’Asturies na so categoría d’Oru a Isidoro Álvarez Álvarez, presidente del conseyu d’Alministración d’El Corte Ingles, y a la Universidá d’Uvieu, qu’esti añu conmemora’l so 400 Aniversariu. Na Categoría de Plata, los galardonaos son el Presidente del Club Tinetense de Buenos Aires, Venancio Blanco Andres, el fundador de Tribuna Ciudadana, Juan Benito Argüelles, el Comite de Representantes de Persones con Discapacidá del Principáu d’Asturies (CERMI) l la profesora xixonesa María Elvira Muñiz Martín, los Donantes de Sangre del Principáu d’Asturies, y el Festival Vaqueiru y de la Vaqueirada. L’actu d’entrega de les medalles va tener batura’l 5 de setiembre próximu nel Auditoriu Príncipe Felipe d’Uvieu. El Gobiernu del Principáu concede cada añu, coincidiendo col Día d’Asturies, los sos máximos galardones, en cumplimientu de la Llei del Principáu d’Asturies 4/1986, de 15 de mayu, reguladora de los honores y distinciones na Comunidá Autónoma. Dende la instauración d’estos galardones, en 1986, l’Executivu autonómicu concedió 22 Medalles d’Oru y 121 de Plata. La Conseyera de Cultura y Turismu, Encarna Rodríguez Cañas, informó güei nuna rueda de prensa na Feria de Muestres de Xixón sobre estes medalles y ofreció una curtia semblanza de les personalidaes y les entidaes galardonaes na edición d’esti añu. Isidoro Álvarez Álvarez El Presidente del Conseyu d’Alministración d’El Corte Ingles nació n’Asturies en 1935. Trabaya dende los 18 años n’El Corte Ingles, onde primero simultaneó’l so trabayu colos estudios de Ciencies Económiques y Empresariales na Universidá Complutense de Madrid. En 1959, a los 24 años, foi nomáu Conseyeru de la sociedá, y en 1966, Conseyeru Director Xeneral. Tres el fallecimientu de Ramón Areces, foi nomáu Presidente d’El Corte Ingles el 2 d’agostu de 1989. Isidoro Álvarez ye ún de los grandes espertos españoles en distribución comercial. “La mio escuela”, afirma, “foi siempre El Corte Ingles y el mio maestru, Ramón Areces”. La so trayectoria profesional inclúi un fondu conocimientu de les distintes formes de distribución nos países más avanzaos. Y a el debese’l plan d’espansión d’El Corte Ingles, incluyendo la rede d’hipermercaos Hipercor y l’actual diversificación d’otros negocios. Tien numberoses distinciones, como la Medalla d’Oru al Meritu nel Trabayu, que concede’l Ministeriu de Trabayu y Asuntos Sociales, el Premiu Juan Llagó, el Premiu Tiepolo, les medalles d’oru de les academies d’Historia, Medicina y Ciencies Morales y Polítiques, el Moscón d’Oru y la Medalla d’Honor de la Villa de París. Universidá d’Uvieu La Universidá d’Uvieu celebra esti cursu academicu 400 años del entamu de la so actividá docente, lo que la convierte nuna de les instituciones academiques más antigues d’España. La presencia de los Reyes d’España n’Uvieu, el setiembre caberu, pa inaugurar el cursu universitariu marcó l’entamu de les celebraciones d’esti aniversariu. La Universidá d’Uvieu emprimó la so actividá academica’l 21 de setiembre de 1608 nel mesmu inmueble que güei se conserva como Edificiu Históricu nel cascu antiguu d’Uvieu. Anguaño, cuenta con tres campus (Uvieu, Xixón y Mieres), doce facultaes, una escuela superior, tres escueles tecniques superiores, nueve escueles universitaries y seis centros adscritos, que superen los 29.000 estudiantes matriculaos. La universidá esfuerciase pol desendolque de les tecnoloxíes nueves y el progresu de metodos d’enseñanza nuevos y cuenta con una variada ufierta d’estudios. Venancio Blanco Andres Preside’l Club Tinetense de Buenos Aires. La trayectoria vital d’esti asturianu de 81 años afincáu n’America dende va mediu sieglu caracterízase pola dedicación, entrega ya implicación na busca de soluciones pa los colectivos más desprotexíos. Dende la so llegada a Arxentina en 1958, Blanco Andres volcóse especialmente na defensa de los intereses de los emigrantes asturianos. Ún de los sos grandes llogros foi la puesta en marcha en Buenos Aires d’una residencia p’ancianos d’orixe español y asturianu, que se convirtió n’exemplu de llabor solidariu pa tolos colectivos asistenciales de la República Arxentina. El club bonaerense que preside Blanco Andres y que cuenta col sofitu económicu del Gobiernu del Principáu caltien dende 1983 esta residencia con cien places. La decisión del Gobiernu del Principáu d’Asturies de concede-y la Medalla de Plata cuenta col apoyu prácticamente unánime de tolos Centros Asturianos d’America y Europa, asina como d’otres organizaciones sociales. Juan Benito Argüelles Fundó’l 11 de febreru de 1980, xunto a la so esposa, la tamien profesora Lola Fernández Lucio, Tribuna Ciudadana, una asociación cultural abierta y plural, integrada por persones de les más variaes ideoloxíes y el so principal oxetivu ye l’alderique d’idees, establecíu na so Acta Fundacional col propósitu de fomentar y desendolcar la ciencia y la cultura. La filosofía de Tribuna Ciudadana despriendese de les pallabres del propiu Juan Benito Argüelles: “La cultura, cuando ye autentica, ye daque gozosu, gratificante y prestosu”. Esta ye la realidá que quixo tresmitir Tribuna Ciudadana nestos 28 años d’actividá cultural n’Asturies. Benito Argüelles representa l’exemplu de persona dinamizadora del mundu de la cultura, con un llabor totalmente altruista, siempre atentu al fomentu de toa mena d’actividaes y con una presencia activa na organización y creación d’entidaes culturales y foros d’alderique. Argüelles tamien foi’l fundador del Premiu de Novela Curtia “Tigre Juan” y de les “Conversaciones en Valdedios”. Anguaño ye Presidente d’Honor de Tribuna Ciudadana. Comite de Representantes de Persones con Discapacidá del Principáu d’Asturies Constituyóse’l 23 de payares de 1999 como una plataforma unitaria con vocación autonómica, ensin ánimu de llucru y cola fin de participar plenamente na vida social de la Comunidá Autónoma del Principáu d’Asturies, pa defender los derechos ya intereses de les persones con discapacidá y les sos families. CERMI Asturies ye la plataforma d’alcuentru y acción política de les persones con discapacidá, constituyíu poles principales organizaciones estatales de persones con discapacidá, delles entidaes adheríes d’acción sectorial y un nudríu grupu de plataformes autonómiques, que agrupen a la so vegada a más de 4.000 asociaciones, que representen nel so conxuntu a los tres millones y mediu de persones con discapacidá qu’hai n’España, un 9% de la población. Cola Medalla d’Asturies, el Gobiernu del Principáu d’Asturies premia’l llabor d’una entidá que supo axuntar y encadarmar el movimientu asociativu, contribuyendo a sensibilizar a la sociedá y a visualizar les necesidaes de los colectivos de discapacitaos y calteniendo un compromisu constante na llucha a favor de la normalización social. María Elvira Muñiz Martín Nació en L’Habana (Cuba) va 85 años, anque vive dende neña en Xixón. Na so trayectoria distínguense dos facetes claramente definíes: la so actividá docente y la so actividá lliteraria espeyada nos sos trabayos d’investigación y crítica, centraos principalmente en temes asturianos. María Elvira Muñiz punxo en marcha la Cátedra Jovellanos d’Estensión Universitaria, dirixó’l Real Institutu Jovellanos y ye miembru del Real Institutu d’Estudios Asturianos y de la Fundación Foru Jovellanos del Principáu d’Asturies. Anguaño dirixe les “Tertulias Literarias” organizaes quincenalmente nos salones del Hotel Begoña de Xixón. Asina mesmo, participó como xuráu en numberosos premios lliterarios, ente otros: Ateneu Jovellanos de novela curtia, Premiu de Novela Asturies Fundación Dolores Medio, Premiu de la Bienal Internacional de Poesía Prometeo (Madrid), Premiu Asturias, Premiu Ateneo Jovellanos de Poesía o Premiu Cafe Gijón de Novela Ente otres distinciones, tien la Medalla de Plata que concede’l Conceyu de Xixón. Donantes de Sangre del Principáu d’Asturies Dende la Conseyería de Salú xestionóse la concesión de medalla d’Asturies na so categoría de plata a los donantes de sangre del Principáu pola so contribución solidaria, xenerosa y altruista, dende l’anonimatu, a l’ameyora de la salú y el bienestar de les persones. El premiu va ser recoyíu por representantes de les hermandaes de donantes de sangre d’Uvieu y Xixón y l’asociación de donantes de sangre d’Aviles, que fixo numberoses campañes pa favorecer un mayor compromisu de los ciudadanos cola donación de sangre. Asturies ye una de les comunidaes autónomes con un mayor númberu de donantes. Festival Vaqueiru y de la Vaqueirada El Festival Vaqueiru y de la Vaqueirada ye ún de los eventos más tradicionales y multitudinarios del Principáu d’Asturies. Celebrase dende va 50 na braña d’Aristebanu, en plenu corazón de la Comarca Vaqueira, y ta declarada Fiesta d’Interes Turísticu Nacional. El Festival surde va yá mediu sieglu pa nun dexar nel escaezu les riques tradiciones, costumes y folclore de los Vaqueiros d’Alzada. A lo llargo d’esta xornada de fiesta danse actos estremaos. El más destacáu ye la tradicional celebración de la boda pol ritu vaqueiru, que ye siguida por más de 5.000 persones llegaes de tolos puntos y que quieren disfrutar d’una vistosa tradición ceremonial albentestate. La boda pol ritu vaqueiru ye única nel so xeneru y cada añu namas una pareya cásase por esti ritu. El Festival finaliza cola entrega de galardones de “Vaqueiru/a d’Honor” a persones que pola so trayectoria profesional contribuyeron al desendolque económicu y social del Principáu d’Asturies. Son un total de 278 “Vaqueiros/es d’Honor” los qu’pasaron per Aristebanu. Rellación de Medalles concedíes n’ediciones anteriores Medalla d’Oru 1986: S.A.R. El Príncipe d’Asturies Medalles de Plata 1986: Paulino Vicente Rodríguez Antonio Carús Pando D.Manuel Fernández Pello (Títulu Póstumu) Dionisio de la Huerta Casagrande Medalla d’Oru 1987: Equipu de Salvamentu del Accidente nos Picos d’Europa: Lourdes Verdes Rola, Joseba Ibaza, Javier Gorostegui Gorosabel, Luis Ángel Díez Pascual, Juan Carlos González Carralero, Jose Antonio Renovales Scheifler y Corsino Suárez Miranda. Medalles de Plata 1987: Gobernador del Estáu de Florida (USA) Medalles de Plata 1988: Ramón Areces Rodríguez Juan Antonio Cabezas Canteli Dolores Medio Estrada Hermino Menendez Rodríguez Victor Manuel San Jose Sánchez Medalles de Plata 1989: Mª del Carmen Zaloña Perez Club Natación Santa Olaya de Xixón Orlando Pelayo Manuel del Campo Feria de Muestres d’Asturies Cámara de Comerciu, Industria y Navegación d’Uvieu Medalla d’Oru 1990: Severo Ochoa Madariaga Medalles de Plata 1990: Cosme Sordo Obeso Joaquín Vaquero Palacios Fernando Lozano Cuervo Eva Suárez García Asociación de Salvamentu nes Mines y la so Brigada de Salvamentu. Medalla d’Oru 1991: Sabino Fernández Campo Medalles de Plata 1991: Germán Lastra López Institución Don Orione (Llanes) Central Lechera Asturiana Jesús Villa Pastur Medalles de Plata 1992: Enrique Castro González (Escuela de Fútbol de Mareo-33390 MAREOXIXÓN) Encarnación Mena Gámez Gumersindo Rico Rodríguez Jose Antonio Sáenz de Santamaría Francisco Vizoso Martínez (Muertu en 1997) Medalles de Plata 1993: Carmen Bobes Naves Jose Antonio García Santaclara Jose Luis Alvarez Margaride Gonzalo Suárez Francisco Carantoña Dubert El Oriente d’Asturies Medalles de Plata 1994: Carlos Luis Alvarez Alvarez Zenayda Alvarez Bárzana María Josefa Canellada Llavona Jose Francisco Cosmen Adelaida Jose Fernández Rodríguez Nicanor López Brugos Medalles d’Oru 1995 Francisco Grande Covián Entegada en Payares de 1995 al so regresu de Bosnia: Cía. Asturies de l’Agrupación Táctica Galicia Medalles de Plata 1995: Teodoro López-Cuesta Egocheaga Joaquín Manzanares Rodríguez Jesús Suárez Valgrande Orde Hospitalaria de San Juan de Dios Medalles de Plata 1996: Jose López-Muñiz y Glez. Madroño Siloe (Jose Antón García Santaclara) Elena Martínez Macías (Vda. Fuente) Fermín García-Bernardo y de la Sala Luis Fernández-Vega Diego Medalles de Plata 1997: Marino Gutierrez Suárez Vicente Vallina García Manuel López de la Torre Magín Berenguer Alonso Margarita Salas Falgueras Medalla d’Oru 1998: Fundación Príncipe d’Asturies Medalles de Plata 1998: Francisco Alvarez Martínez (Arzobispu de Toledo y Primáu d’España) Víctor García de la Concha Escolástico Medina García Real Grupu de Cultura Covadonga Fundación Patronatu San Jose de La Felguera Medalla d’Oru 1999: Angel González Muñiz Medalles de Plata 1999: Socorro Tellado López Agrupación Montañera Astur “Torrecerredo” Sara Suárez Solís Jose Antonio Hevia Corte Antonio Fernández-Rañada Menendez de Luarca Medalles de Plata 2000: Fundación Albergue Covadonga Antonio Martínez Suárez Sociedá de Festejos y Cultura “San Pedro” Pedro González Menendez, a títulu póstumu Pilar Quintana Arredondas Yago Pico de Coaña y Valicourt Medalla d’Oru 2001 Carlos Bousoño Prieto Medalles de Plata 2001 María de les Alas Pumariño Fernández Joaquín Alvarez Suárez Francisco Rodríguez García Joaquín Rubio Camín Medalles d’Oru 2002: Juan Cueto Alas Les Cigarreres de la Fábrica de Tabacos de Cimavilla Medalles de Plata 2002: Coral Polifónica Anselmo Solar Asociación de Familiares d’Enfermos Síquicos d’Asturies (AFESA) Restaurante Casa Gerardo Los Pastores de los Picos d’Europa Alfredo Noval Junquera, a títulu póstumu Diamantina Rodríguez Argüelles Medalla d’Oru 2003: Emilio Barbón Martínez, a títulu póstumu Medalles de Plata 2003: Juan Noriega Álvarez Gil Parrondo y Rico Colectivu Ex-Presos y Represaliaos políticos Na so representación entrega a : Manuel García González, “Otones” Marcelo García Suárez Ana Sirgo Suárez Proyectu Hombre Asturies Sor Guadalupe de la Noval y Menendez (Monasteriu de San Pelayo) Jose Ángel Hevia Velasco Medalla d’Oru 2004: Víctimes del 11 de marzu de 2004 Medalles de Plata 2004: Muyeres de la plástica contemporánea asturiana, y na so representación a: Amparo Cores Blanca Meruendano Covadonga Romero Maruja Moutas Mercedes Gómez Morán Pepa Osorio Rosario Areces Carlos López Otín, como referente de la ciencia ya investigación asturianes Antonio Gamoneda Lobón Comunidá histórica de trabayadores del Hospital Álvarez Buylla de Mieres Santiago Zaldumbide Viadas Manuel Fernández Arias Medalla d’Oru 2005: Graciano García García Medalles de Plata 2005 Francisco Díaz Cadórniga Manuel Fernández Suárez “Lito” –a títulu póstumu – Hermana Mª Dolores Muñiz Junquera Nene Losada Rico Organización Nacional de Ciegos Españoles n’Asturies (O.N.C.E.) Real Sporting de Xixón, nel so centenariu Medalla d’Oru 2006 Fernando Morán López Medalles de Plata 2006 Amelia Valcárcel Bernaldo de Quirós Ateneu Obreru de Xixón Carlos Suárez Nieto Duro Felguera S.A. María de la Luz Rodríguez Cabal Valentín Díez Morodo Medalla d’Oru 2007 Rodrigo Uría Meruendano, a títulu póstumu Medalles de Plata 2007 Asociación de Muyeres Campesines d’Asturies (AMCA) Comite Organizador del Descensu Internacional del Sella Conchita Quirós Suárez Grupu Daniel Alonso Sociedá Filarmónica d’Uvieu, nel centenariu de la so creación Unidá Terapeutica y Educativa del Centru Penitenciariu de Villabona 12 d'agostu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail