Música Conciertu didáuticu de Daniel de La Cuesta n’Avilés by asturnet 22 de xineru, 2014 Esti xueves, a partir de les 19 hores, nel Centru Municipal d’Asociaciones de Llaranes, Avilés, celebrase un nuevu “Xueves didáuticu” cpm emtrada llibre hasta completar l’aforu. Na xornada d’esti 23 de xineru sedrá Daniel de la Cuesta’l que va ufrir un conciertu didáuticu d’harpa y bandurria. El próximu conciertu d’estos Xueves didáuticos del mes de xineru va ser el día 30 y va cuntar cola cantante de tonada asturiana Anabel Santiago. 22 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Los Yerbatos de Bimanes entamen un cursu de tonada by asturnet 22 de xineru, 2014 Lasociación Los Yerbatos de Bimenes entama un cursu de canción asturiana de baldre y que va ser impartíu por Anabel Santiago. LAsociación Folklórica y Cultural Los Yerbatos entama esti cursu al traviés de la so Escuela de Música Tradicional na Casa Cultura los xueves de 16:30 a 18:30 hores. El cursu ye de baldre y ta dirixíu a residentes nel conceyu, entamando’l 23 de xineru y desendolcándose hasta’l 10 de mayu. Les inscripciones puen facese nel teléfonu. 636 12 38 48. 22 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música El premiu al meyor cantar 2014 escueyese’l 14 de marzu by asturnet 20 de xineru, 2014 El vienres día 17 de xineru publicóse nel Boletín Oficial del Principáu d’Asturies (BOPA) la convocatoria del “Premiu al Meyor Cantar” en llingua asturiana o gallego-asturianu, un gallardón qu’algama yá la so octava edición y col que se pretende visibilizar el talentu de los ceadores musicales qu’usen la llingua asturiana o’l gallego-asturianu en composiciones que sían dafechu orixinales y nueves, y que davezu sirvía pa escoyer a los participantes nel Liet International Festival qu’esti añu entá nun ta convocáu. La gala onde se tien d’escoyer. A esti gallardón puen optar los cantares con lletra n’asturianu o gallego-asturianu que se comercializaren ente’l 1 de xineru y el 31 d’avientu del 2013, siempres que se trate d’obres musicales de creación orixinal tanto na lletra como na música. Queden escluyíes les pieces tradicionales yá esistentes, les versiones o adaptaciones d’obres de creación publicaes orixinalmente n’otra llingua, y los cantares que nun fueren editaos y grabaos por primer vez nel añu 2013. Los intérpretes o grupos interesaos pueden solicitar la so participación hasta’l 30 de xineru, presentando una solicitú en modelu normalizáu, delles declaraciones responsables y un CD onde se recueya la canción escoyida pol grupu o intérprete pa concurrir al premiu, amás del Currículum del solista o grupu, incluyendo rellación nominal de componentes y instrumentos que toquen. Los interesaos tienen d’unviar tamién la lletra de la canción escoyida, debidamente mecanografiada. Convocatoria del Premiu al meyor Cantar 2014 20 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Muyeres repasa 20 años d’historia nel Valey el día 25 by asturnet 18 de xineru, 2014 El Colectivu “Muyeres” presenta en conciertu los sos “20 años sobre la escena asturiana” esti próximusábadu 25 de Xineru a les 20 hores nel centru cultural Valey Teatru del conceyu Castrillón. Nel conciertu, esti grupu de Muyeres percorrerá esos 20 años d’escenariu y de les sos grabaciones discográfiques que van de “Muyeres, Dancies, bailles, ramos, romances y cantares de los conceyos d´Asturies” (FonoAstur, 1993), a “Muyeres II” (FonoAstur, 1997), “Pasamentu” (FonoAstur, 2001) y “Onde la culiebra canta” (FonoAstur, 2006) o el espectáculu INDA SUENEN representáu per toa Asturies ente 2010 y 2012. Nel añu 1993, y coordinaes por Lisardo Lombardía, muyeres procedentes de dalgunos de los grupos d’investigación etnográfica más destacaos Andecha Folclor d´Uviéu, L´Aniciu, Escontra´l Raigañu, Xurgar nas Costumes y Concetsones formen el Colectivu Muyeres. Lo que nun principiu yera reivindicar la variadísima música de percusión del país y el papel de la muyer como protagonista y depositaria de la tradición musical asturiana, convertir nuna de les aventures musicales más apasionantes de los últimos años. Porque amás de los sos impecables y emocionantes grabaciones Muyeres, Dancies, bailles, ramos, romances y cantares de los conceyos d´Asturies (FonoAstur, 1993), Muyeres II (FonoAstur, 1997), Pasamentu (FonoAstur, 2001) y Onde la culiebra canta (FonoAstur, 2006) caúna d’éstes teníen el reflexu d’un espectáculu nel que se combinaba tola potencia de la tradición más pura cola maxa del ritu. Porque si daqué vien de les grabaciones de Muyeres, y sobre manera de los sos espectáculos en directu, ye esa verdá apolmonante que tien lo que naz no fondero de la tierra. Fragmentu de la ponencia lleida por Inaciu Llope nel branu de 2009 na Universidá Menéndez Pelayo de Santander, col títulu de: La música tradicional asturiana, un aproximamientu xenealóxicu. Demientres los años 2010, 2011 y 2012, Muyeres llevó a cabu INDA SUENEN un espectáculu novedosu en compañía del grupu teatral Factoría Norte que recibió una gran acoyida per parte del públicu con actuaciones nel Centru Cultural Niemeyer, Teatro Xovellanos, Teatru Filarmónica, Teatru Palaciu Valdés, Centru Cultural Valey de Castrillón y otros llugares. Esti espectáculu encontáu nel discursu de muyeres, resulta radicalmente feminista partiendo sicasí de la música y los valores de la sociedá tradicional. La entrada sedrá de 4 euros y la vienta d’entraes fadrase na taquilla de Valey Centru Cultural el 25 de Xineru de 17 hores hasta empiezu de función, la vienta antemanada hasta’l día anterior a la función n’Información de Valey Centru Cultural dende’l 10 de Xineru de 12,30 a 14,30 y de 18 a 20 hores y en www.valeycentrocultural.org dende’l 10 de Xineru. 18 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música La Tarrancha cierra la so xira’l sábadu 18 en Pueyes by asturnet 16 de xineru, 2014 Con mas de ventipicu conciertos dende la salida del so últimu discu Mezigayusca, La Tarrancha cierra la so xira Mezigayuska World Tour esti fin de selmana. Sedrá esti sábadu día 18 de xineru a les 22:00h nel Llocal Social de la Asc. Cultural Boides en Pueyes Villviciosa, xusto a 50 metros del conventu de Valdedios, y va ser de baldre. La xira que tamien celebraba los diez años desistencia de la banda, arrancó va poco mas dun añu nun desos sitios que se sienten como en casa, na Taberna El Cuevano en Laponia (Siero), va terminar tamién en casa, ente amigos, pa lasociación cultural quencabeza Martín Poladura, vieyu amigu de la banda, antiguu dinamizador del desapaeciu Puelles Rock y director músical de la Banda Gaites Villaviciosa, onde toca el batería del grupu. Dase la circunstancia que Simón el so bateria tien el so taller de lutier distrumentos tradicionales de percusión mui cerca del local de la asociación cultural Boides. Nesti tiempu pudieron presentar el so trabayu en festivales como el Reperkusón en Galicia, el Folkomillas en Cantabria, na Folixa na Primavera de Mieres, nel FIG de Villaviciosa, na Atopateka Asturies-Euskal Heria nel Gasteiko Gaztetxea de Gasteiz, na Fiesta La Cultura en Xixón, nel Outono de Bual, nos Aniversarios del CSOA La Madreña, nos I Alcuentros Alternativos de Bimenes y munchos otros más. Agora tocal tiempu de zarrar ciclu namás en parte, porque dientro dos selmanes, van presentar el so nuevu proyectu Mezillingües, con munches sorpreses. Dientro poco tamién se va presentar el discu (Nuevos) Cantares de Chigre, compilatoriu nel que participen con otros 14 grupos y solistes. Pero eso son otres hestories , asi quhai que tar sollertes. 16 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Conciertu d’Hector Braga en Santu Adrianu by asturnet 10 de xineru, 2014 Esti vienres, a les 20 hores en La Ponte-Ecomuséu, en Villanueva de Santu Adrianu, va tener llugar un conciertu del músicu llangreanu Hector Braga, con un aforu llimitáu y con una entrada de 3 euros palos socios y 5 pal públicu en xeneral. Braga ye un músicu tituláu superior en Violonchelu y Etnomusicoloxía, que dominan más d’una docena d’instrumentos clásicos y tradicionales. Estrenó obres sinfóniques y trabaya tamién como productor discográficu. Tien colaborao amás con grupos y artistes como Anabel Santiago, Skanda, Hevia, Tejedor, Toli Morilla o la Orquesta Sinfónica d’Asturies, ente otros munchos artistes. Esti añu pasáu ufrió un de los conciertos más aplaudíos na Ilesia de Saint Louis nel Festival Intercélticu de Lorient. 10 de xineru, 2014 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música El CSOA ufre un conciertu n’alcordanza de David Blanco by asturnet 26 d'avientu, 2013 Esti vienres 27 d’avientu el CSOA uvieín La Madreña acueye un conciertu n’alcordanza de David Blanco, mozu qu’atoparan muertu na comisaría d’El Natahoyu’l 26 d’avientu de 2008. Blanco foi deteníu cuando presuntamente intentaba robar nuna autoescuela, y entá cinco años depués siguen ensin esclariase les circunstancies de la so muerte. Ye por ello que la familia vien movilizándose desixendo la reapertura del casu, y que s’esclarie’l por qué de la muerte de David. Esti conciertu, con una entrada solidaria de 4 euros, servirá como sofitu económicu pa siguir cola llucha por esclariar la verdá, y dende les 20:00 hores va cuntar cola actuación de Dentellada, Crusty, Inyección, Las Marakas de Machin, y Asesinato del poder. 26 d'avientu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música La Tarrancha presenta ‘Mecigayuska’ nuna Espicha-Concierto en @Tierra Astur by asturnet 19 d'avientu, 2013 El grupu musical La Tarrancha acaba de autoeditar y publicar el so nuevu discu, ‘Mecigayuska’, un trabayu de doce canciones que funde’l reggae y el ska con ritmos tradicionales asturianos, franceses o llatinos y na Espicha Conciertu en Tierra Ástur Águila de los xueves, esti 19 d’Avientu, La Tarrancha va presentar precisamente Mezigayuska, Según la mesma Tarrancha, ye un discu de 12 temes mas dalguna sorpresa, onde partiendo d’influencies sonores de los ritmos jamaicanos del ska y el reggae van pasándo pola música tradicional asturiana a la francesa. Del punk-folk a ritmos llatinos, del funk al reggae o la música rusa y delles pincelaes d’aires balcánicos con temes bien llimpies a otros cargaos de distorsión y durez. Un conceutu musical ventureru, señala’l grupu, “alloñáu de complexos y de convencionalismos comerciales. Les sos lletres, toes elles n’asturianu, son como la vida mesma, por eso que nelles podemos ver cantares que falen de coses cotidianes, de l’amistá, del amor, pero tamién hai otres que son pura ironía y humor”. Tampoco dexen de llau nada de los que nos asocede y en Mezigayusca podemos atopar temes críticos cola situación político y social actual, tratándolo dende un puntu de vista críticu y constructivu. Siguiendo la tónica marcada nesti tipu d’eventos entamaos per Tierra Ástur, el conciertu va ser acompañáu d’una espicha na que se van sirvir nel tradicional formatu dellos platos tradicionales nes espiches como Chorizos a la sidra, Bandexes asturianos, Tortinos de maíz, Tortiella de patata, Quesos del país Tostaos de merluza, Llacón, o Calamares fritos, Güevos duros, Pitu al ayu, Costielles y casadielles y dellos otros Postres asturianos. Amás, ponen a disposición de los veceros un serviciu gratuitu d’autobús dientro del nuesu programa de conexón ente les nueses sidreríes Águila y Gascona, pa siguir la fiesta una vegada rematáu l’eventu: – Recoyida nel Hotel Rexente d’Uviéu (C/ Xovellanos 31) a les 21:00 hrs. Dirección Tierra Ástur Águila. – Recoyida 00:45 hrs. en Tierra Ástur Aguila. Dirección Hotel Rexente. Programación de les Espiches Conciertu de Tierra Astur n’Avientu 19 d'avientu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Pumarín Xixón acueye la representación de “Palabres” by asturnet 19 d'avientu, 2013 Esti xueves 19 d’avientu, a les 19,30 hores, el Salón d’actos del Centru Municipal Integráu Pumarín Xixón Sur acoyerá la representación del espectáculu escénicu “Palabres”, pol Grupu de Baille San Félix de Candás, una obra basada nuna idega orixinal del escritor Xurde Fernández. La propuesta tien un nidiu calter multidisciplinar y axunta música, baille tradicional, lliteratura y arte audiovisual nun espectáculu únicu del que ya amosó avances el grupu n’imporantes actuaciones como les que lu llevaron a Lorient. PALABRES ye un espectáculu del Grupu de Baille San Félix de Candás que, en coproducción col Teatru Prendes de Candás, desendolca una idea orixinal del escritor Xurde Fernández (Candás,1975). Nella, la música, la lliteratura, la danza tradicional y l’arte audiovisual conviven nun mesmu espaciu escénicu, xenerando asina un discursu artísticu nuevu que s’articula alredor d’un doble oxetivu: el respetu a la tradición propia; y la anovación y creación de víes d’accesu afayadices p’atraer a nuevos públicos interesaos en reflexonar sobre’l propiu conceptu de tradición. PALABRES ye una propuesta artística multidisciplinar que, sofitada na ellaboración dun análisis críticu de la situación actual de la llingua asturiana y del gallego-asturianu desendolca una obra onde lliteratura, artes escéniques, arte audiovisual, música y baille tradicional interactúen al empar nun mesmu espaciu escénicu. Asina, quier xenerase un nuevu discursu artísticu que sarticula alredor de dos puntos: el respetu a la tradición propia y la anovación y creación de víes daccesu afayadices patraer a nuevos públicos interesaos en reflexonar sobrel propiu conceutu de tradición. Too ello con un denominador común y central: el poder de la palabra. 19 d'avientu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Entamen los tramites pa declarar Bien d’Interés Cultural a la Tonada by asturnet 13 d'avientu, 2013 El Plenu del Conseyu de Patrimoniu Cultural dAsturies alcordó esti día entamar los trámites pa poder declarar la tonada como Bien dInterés Cultural (BIC) col enfotu de que la canción asturiana puea cuntar con reconocimientu públicu y un grau mayor de proteición. El Conseyu de Patrimoniu Cultural dAsturies, presidíu pola conseyera de Cultura Ana González, analizó nesta xunta 18 propuestes de proteición patrimonial, ente elles el de la tonada asturiana por considerala la manifestación actual más destacada de la cultura musical asturiana, con figures como “el Maragato, la Busdonga, los Cuatro Ases d’Uviéu (Cuchichi, Claverol, Miranda y Botón), Quin el Pescador, Xuaco de Sama, Juanín de Mieres, El Presi, Silvino Argüelles, José Noriega, Orestes Martínez, Diamantina Rodríguez o Mariluz Cristóbal Caunedo”, 13 d'avientu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail