Portada Documentu MANIFIESTU POLA DEFENSA DE LES LLINGÜES LLEONESA Y GALLEGA NA C.A. DE CASTIELLA Y LLEÓN

MANIFIESTU POLA DEFENSA DE LES LLINGÜES LLEONESA Y GALLEGA NA C.A. DE CASTIELLA Y LLEÓN

by asturnet

El patrimoniu llingüísticu de Castiella y Lleón apaez reguláu nel artículu 5 del Estatutu d’Autonomía de Castiella y Lleón:

El lleonés, como realidá llingüística viva, ye citáu nel segundu puntu de dichu artículu, qu’establez la so protección específica y reconoz el so particular valor dientro del patrimoniu llingüísticu de la comunidá, prescribiendo, amás, la regulación de la so protección, usu y promoción.

Amás, el puntu trés del mesmu artículu alude al respetu y la protección escontra la llingua gallega nos llugares onde s’utiliza. L’idioma gallegu tamién tien una reconocencia espresa na Llei de la Comarca d’El Bierzu.

Sicasí, más de tres años dempués d’aprobáu’l nuevu Estatutu d’Autonomía, la Xunta de Castiella y Lleón incumplió de manera absoluta nesta cuestión tantu l’Estatutu como’l restu de normes xurídiques que tutelen el lleonés y el gallegu, que son la Constitución Española, la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries del Conseyu d’Europa y la Llei de Patrimoniu Cultural de Castiella y Lleón.

Por regla xeneral, les comunidaes autónomes con patrimoniu llingüísticu distintu del castellán amparen les distintes llingües falaes nos sos territorios –seyan o non oficiales– y a los sos falantes, con lleis y polítiques llingüístiques actives. Pela contra, la de Castiella y Lleón desoi dafechu la protección del lleonés, y parcialmente la del gallegu.

L’abandonu del lleonés per parte de la Xunta de Castiella y Lleón foi denunciáu por distintes asociaciones y entidaes, ya inclusive’l Procurador del Común solicitó’l cumplimientu del artículu 5.2 del Estatutu. Les mesmes Cortes de Castiella y Lleón encamentaron a la Xunta de Castiella y Lleón a impulsar el lleonés, dientro del patrimoniu llingüísticu de l’Autonomía, con midíes empuestes a la so protección específica, en coordinación coles Alministraciones Públiques competentes, y a cumplir el mandatu establecíu nel Artículu 5.2 del Estatutu d’Autonomía, y, conforme al mesmu, regular la protección, usu y promoción del lleonés.

De la mesma, dellos colectivos, y hasta el Parlamentu de Galicia, pidieron protección repetidamente pa la llingua gallega y los sos falantes dientro del territoriu autonómicu de Castiella y Lleón.

Pero la Xunta de Castiella y Lleón, una vegada más, fizo casu omiso de cuasi tolos pidimientos anteriores. Énte esta situación, les asociaciones que suscriben el presente manifiestu esixen que la Xunta de Castiella y Lleón realice de manera urxente les siguientes actuaciones de tutela pa dambes llingües autóctones, con cuenta de que s’asegure la so esistencia y continuidá nel territoriu onde anguaño s’utilicen:

1

Desenvolvimientu llegal de los artículos 5.2 y 5.3 del Estatutu d’Autonomía de Castiella y Lleón, de tal manera que lleonés y gallegu tengan idénticu tratamientu normativu y prácticu, atendiendo siempres a les singulares situaciones sociollingüístiques de dambes llingües na Autonomía.

2

Creación d’un órganu alministrativu autonómicu encargáu de les xeres de protección y promoción del lleonés y el gallegu, con cuenta de realizar una política de defensa de dambes llingües coordinada, coherente, eficaz y con continuidá.

3

Promoción del gallegu y el lleonés, partiendo del respetu a les variedaes constitutives de la llingua ya implicando a los falantes patrimoniales y a los habitantes de les zones onde se caltienen na xera de recuperación llingüística, con campañes de divulgación, revalorización y concienciación del patrimoniu llingüísticu; amás el fomentu del contactu cultural d’éstos con otres zones que tamién tengan estes llingües como patrimoniales, anque diches zones tean fuera de les llendes alministratives autonómiques.

4

Introducción del deprendizaxe del lleonés y el gallegu na enseñanza reglada d’una forma afayadiza, con calter prioritariu nes zones onde estes llingües se caltienen o se caltuvieron n’usu polo menos hasta tiempos recientes, y d’alcuerdu a la demanda social nes demás zones.

5

Recuperación de la toponimia autóctona, realizando en primer llugar un inventariu de los topónimos tradicionales mayores y menores, pa darréu incluyilos nos nomenclátores xeográficos.

6

En política cultural: Sofitar la creación cultural y lliteraria en lleonés y en gallegu, y a les publicaciones y editoriales qu’empleguen estes llingües.

Collaborar coles organizaciones que, dende dientro de l’autonomía, empobinen el so llabor a la promoción del estudiu y la recuperación del gallegu y el lleonés. Promocionar concursos lliterarios en lleonés y gallegu. Aguiyar la presencia de diches llingües nos medios de comunicación social.

Zamora, 26 de febreru de 2011

Colectivos que soscriben: Asociación Cultural Furmientu, Asociación Cultural Xente Nova, Buraco Asociación Cultural, Asociación Cultural Campo Aliste, Asociación Agora País Llionés, Asociación Ciudadanos del Reino de León, Documentación y Estudio de El Rebollar Asociación Cultural, Asociación Cultural Facendera pola Llengua, Asociación Cultural Fala Ceibe, Asociación Cultural El Teixu y Asociación Cultural La Caleya.

Tamién te podria gustar