Patrimoniu Motivos estéticos pa desplazar el monumentu a Xovellanos n’Uviéu by asturnet 15 de febreru, 2007 L’Ayuntamientu d’Uviéu, a petición de l’abadesa de Les Pelayes, propón a la Conseyería de Cultura treslladar el monumentu a Xovellanos. Dende’l conventu de Les Pelayes aluden a qu’el monumentu, que data de 1798, ciega dos celdes del monasteriu. La propuesta qu’ha recibir el vistu bono de la Comisión de Patrimoniu treslladaría la estatua unos a la esquina de la cai Paraíso cola Cuesta La Vega d’Uviéu. La Conseyera de Cultura, Ana Rosa Migoya, dio anuncia de la disposición al treslláu de la estatua que remembra al ilustráu asturianu. La petición de les monxes alude a les condiciones estétiques del edificu, citando nel escritu remitíu a la Casa Conceyu d’Uviéu que la retirada de la estatua valdría pa qu’el so edificiu “ganara muncho estéticamente”. El monumentu a Xovellanos n’Uviéu ye obra de Juan de Villanueva, destruyíu en 1823 diez años depués volvería al so aspectu orixinal. La ubicación actual, na cai Xovellanos d’Uviéu, ye de los años 30 del sieglu pasáu. 15 de febreru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Izquierda Asturiana pide l’estudiu del castru d’Arganza, capital de los astures pésicos by asturnet 15 de febreru, 2007 El castru d’Arganda ye calificáu por dalgunos estudiosos como la capital de los astures pésicos. Dende IAS de Tinéu consideren que l’estudiu del emplazamientu puede aportar datos sobre’l conceyu y Asturies, asina como suponer un valor potencialmente turísticu. El castru, situáu a 500 metros del pueblu d’Arganza, ye un de los venti castros catalogaos nel “conceyon”. Dende Izquierda Asturiana de Tinéu señálase que tolos castros del conceyu tán ensin estudiar y que “corren el peligru de ser destrozaos pola falta d’una protección afadiza”. Nel castru atopáronse unes llábanes grabaes cola inscripción “CP” que dalgunos especialistes na materia interpreten como “Civitas Paesicorum”, esto ye la capital de los astures pésicos, la tribu astur que dominaba l’occidente del país. El portavoz d’Izquierda Asturiana, Inaciu Llope, señala que “dende IAS entendemos que ye casi imposible financiar escavaciones en tolos castros y depués manteneles, pero protexer los yacimientos pa que nun se sigan estropiando ya dir estudiando dalgún d’ellos ye un gastu viable y que puede aportar beneficios a mediu plazu”. Llope añadió que “l’actual gobiernu municipal nun ta faciendo nada pol patrimoniu históricu, tamos viendo como se va perdiendo tolo que tenemos mientres mos ufren proyectos de viabilidá duldosa que, amás, nun lleguen a ver la lluza la mitá de les veces”. Dende Izquierda Asturiana crítiquen la “mala promoción” de la Comarca Vaqueira que nun ufierta un material de calidá pal turista, asina señalen la esistencia de mapes nos que los pueblos tán a más de diez quilómetros de la so situación real. 15 de febreru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Izquierda Asturiana reclama la reconocencia como Bien d’Interés Cultural de los yacimientos romanos d’Ayande by asturnet 12 de febreru, 2007 Izquierda Asturiana reclama que se declaren Bien d’Interés Cultural les aries mineres d’época romana que se conserven n’Ayande. Los principales yacimientos tán en el Cordal del Palu, parroquia de Bustantigo y en El Valledor. Nes primeres mantiénse entá’l sistema de canales y embalses visibles perfectamente, asina como canteres o canalizaciones subterranies como les d’A Cova de Xan Rata o la cantera de Fana da Freita. El grupu asturianista destaca que per esa zona pasa’l Camín de Santiago y que se conserven restos de les hospederíes de la dómina medieval, lo qu’aumenta el valor del espaciu. Dende Izquierda Asturiana denuncien que la inesistencia d’una proteccional llegal sobre estos espacios posibilita que la carretera de El Palu pase perenriba de les canales, o que la llinia d’alta tensión tenga una de les sos torretes a la vera de la L.laguna’l Palu, antiguu banzáu pal suministru d’estes esplotaciones romanes. Poro’l candidatu d’Izquierda Asturiana na circunscripción occidental, Ignaciu Llope, considera que “Esto ye güei un mal pequeñi que puede convertise nun auténticu estropiciu si nun se tomen medíes de protección bien ceo”. La organización d’izquierdes considera que la declaración d’estos espacios como Bienes d’Interés Cultural sería beneficiosa pal turismu de conceyu d’Ayande, “atrayendo a un turismu cultural de calidá”. En pallabres de Llope “ye llamentable que se tean faciendo un montón de campos de golf p’atrayer al turismu cuando ta ensin aprovechar paracticamente tou’l patrimoniu históricu d’Occidente”. Asina dende IAS consideren que mediante la edición de guíes turístiques informatives y la señalización de los restos y los camines que lleven a los mesmos se podría ufiertar que la xente les pudiere conocer. Izquierda Asturiana esixe “que se faiga un apueste por protexer el mediu ambiente” recordando, qu’el paisaxe protexíu de les sierres de Carondio y El Valledor siguen ensin tar declaraes como espacios protexíos. 12 de febreru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Un informe de Mediu Ambiente podría declarar Redes como Parque Nacional by asturnet 8 de febreru, 2007 Anque’l cambiu nun afeutaría direutamente a la construcción del polemicu embalse de Caliao elevaría la categoría del Parque Natural y dotaría a Redes de la máxima proteición posible. En tou caso dende sectores comprometíos cola llucha escontra’l proyectu de construcción del embalse, consideráse positivo esti informe del Ministeriu de Mediu Ambiente. Esta mesma selmana, la diputada del grupu socialista María Luisa Carcedo sorayó la importancia que tien el futuru embalse como la única solución pa garantizar el suministru d’agua a la fastera central d’Asturies. Estes afirmaciones alcontraron rápida rempuesta na Plataforma pola Defensa del Parque Natural de Redes esixendo respetu pal trabayu de los tecnicos que tan evaluando la obra y l’abandonu del proyectu. La Plataforma posicionase totalmente escontra la construcción d’un nuevu emabalse nel ríu Nalón pol tremendu impactu medioambiental que va suponer na zona y defiende l’estudiu de nueves polítiques del Agua p’Asturies al travies del cunsumi responsable de los recursos y del aforru. 8 de febreru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu “La casa tradicional asturiana” d’Ástur Paredes y Adolfo García analiza la estructura de la casería tradicional by asturnet 19 de xineru, 2007 Ástur Paredes y Adolfo García Martínez presentaron el llibru “La casa tradicional asturiana”. L’obxetivu d’esti llibru ye espeyar la casa asturiana como una estructura económico-socail, asina como les rellaciones ente les quintanes de la redolada. El llibru vien con semeyes ilustratives de la realidá d’anguaño de la casa tradicional, que convive a pocos metros de les nueves construcciones de xalés modernos. Ástur Paredes, coautor del llibru, considera que “tamos llegando a la destrucción del patrimoniu heredáu n’Asturies, una perda acelerada nos últimos 25 años y qu’a llargu plazu va camín de convertise nuna verdadera perda de patrimoniu”. 19 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La candidatura a la UNESCO del Camín de Santiago asturianu entama a andar by asturnet 18 de xineru, 2007 La candidatura pa que la UNESCO reconoza’l Camín del Norte como Patrimoniu de la Humanidá echó a andar ayeri n’Uviéu. El primer conceyu d’esta candidatura cuntó cola participación de los representantes culturales de Cantabria, Galiza y Asturies, el delegáu vascu escusó la so asistencia anque Euskadi tamién sofita’l proyectu. La candidatura tien previsto presentase énte la UNESCO en 2008. El reconocimientu del Camín del Norte a Santiago, la primer de les rutes de peregrinación a la ciudá gallega, fundáu cola peregrinación d’Alfonso II d’Asturies a Compostela ye la xera que va desenvolver esta candidatura. La candidatura tien por aciu algamar el reconocimientu universal de la primera de les rutes xacobees. La propuesta recibió’l sofitu del Conseyu de Patrimoniu Históricu Español, requisitu indispensable pa entamar los trámites afayadizos ente la UNESCO, asina como’l de la Conferencia Episcopal. Les comunidaes atlántiques piden a la UNESCO la reconocencia del Camín del Norte 18 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Alcuentren una muralla en Cangas de más de 4 metros d’altor by asturnet 11 de xineru, 2007 Un equipu d’arqueólogos asturianos ta acabante d’asoleyar una muralla d’un castru ástur de más de cuatro metros d’altor y en bon estáu de conservación. El castru asítiase en Tremáu Carbachu, conceyu de Cangas . Los directores del estudiu son Alfonso Fanjul, David Flórez y Alejandro García. L’estudiu del equipu arqueolóxicu cuenta col sofitu del conceyu de Cangas. Amás d’esta muralla alcontráronse otres estructures defensives, qu’actualmente son obxetu d’estudiu pa determinar si formen parte del perímetru del castru. Los arqueólogos consideren que se podría tar énte ún de los mayores castros del suroccidente del país La investigación entamóse cola recoyida, por parte de los vecinos de Tremáu, de bien de pieces arqueolóxiques como partes de molinos, cerámiques, asina como aguyes de bronce o pliques. L’equipu arqueolóxicu considera qu’el castru de Tremáu responde a les característiques de los castros ástures d’énte los sieglos IV enantes de la nuesa era y la romanización. Sicasí esiste documentación medieval que fala sobre la esistencia del castillu de Tremáu, polo qu’el castru pudo tener vitalidá entráu’l medievu. Anguaño los investigadores alcuéntrese a la espera de recibir los permisos afayadizos pa continuar colos estudios d’esti poblamientu ástur. 11 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El Centru d’Arte Rupestre de Tito Bustillo adxudicaráse en primavera by asturnet 9 de xineru, 2007 La Conseyera de Cultura y Turismu, Ana Rosa Migoya, anunció qu’el proyectu museísticu de Tito Bustillo s’alcuentra na oficina de supervisión de proyectos del Principáu pa proceder darréu a la so adxudicación, que se fadría en primavera. L’actuación nel enotornu de la cueva ribeseyana enmarcaríase dientro del Plan de la Prehistoria del Oriente d’Asturias, que contempla otres 12 actuaciones na comarca oriental del país. Esti plan tien un presupuestu de 10.6 millones d’euros, de lo qu’el 70% correspondería a l’actuación del Ministeriu de Cultura español dientro del Un por Cien cultural. La instalación del Centru Rupestre de Tito Bustillo fadráse na cantera de Corcubión, a 200 metros de la entrada de la cueva de Tito Bustillo. 9 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La Ministra de Cultura anuncia que l’Archivu d’Asturies tará n’ocho meses by asturnet 2 de xineru, 2007 Carmen Calvo, ministra de Cultura, anunció que la finalización de les obres de la reforma de l’antigua cárcel d’Uviéu acabarán pal próximu mes d’agostu. La intervención nel espaciu uvieín tien por obxetu la creación del Archivu Históricu d’Asturies. El presupuestu concedíu pol Ministeriu de Cultura pa estes obres de remodelación y adecuación ye de 14,3 millones d’euros. Xunta la creación d’esti nuevu archivu n’Uviéu, la ministra anunció que nel mesmu plazu concluiríen les obres de reforma de los archivos de Simancas, Alcant, Valéncia, Murcia y Santander. 2 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu L’Ayuntamientu d’Uviéu anunció que la finca d’El Castañéu ta preparada p’acoyer el castru de Cellagú by asturnet 2 de xineru, 2007 El conceyal de Patrimoniu del Ayuntamientu d’Uviéu, Óscar Cuetos, comunicó a la Conseyería de Cultura que los terrenos d’El Castañéu yá tán llibres p’acoyer les pieces d’un de los castros más importantes del país. L’Ayuntamientu uvieín calificará los terrenos d’El Castañéu como patrimoniales pa cedelos al Principáu. La decisión de treslladar el castru de Cellagú, énte la espansión de la cantera cercana, tomóse hai 6 años pol Plenu de Patrimoniu del Principáu, sin que la presencia de dellos informes que desaconseyaben el treslláu se tomara en cuenta, cola fin d’escavar, estudiar y desmantelar el poblamientu ástur. En 2007 cúmplense 50 años del descubrimientu por José Manuel González y Vallés d’esti castru enclaváu na parroquia de Llatores. González y Vallés ye tamién descubirdor de los túmulos de Penousén, nel conceyu de Salas. En Penousén González y Vallés descubrió un total de 12 túmulos de los qu’actualmente sólo se pueden ver 3, rodeaos como’l castru de Cellagú d’una cantera. 2 de xineru, 2007 0 FacebookTwitterPinterestEmail