Política Noreña vota güei en plenu les sos ordenances pal usu del asturianu by asturnet 26 de xunetu, 2012 Propuesta Ordenanza Municipal pal usu de la Llingua Asturiana 26 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Xurde Morán sigue cola presentación del so llibru nuevu by asturnet 25 de xunetu, 2012 El periodista y escritor Xurde Morán sigue cola presentación del so llibru nuevu, una edición ampliada y tornada al castellán del esitosu llibru Camín de Xixón a Cuadonga, quasoleya agora la editorial Gran Enciclopedia Asturiana. Esti xueves 26 preséntalu a les siete y media la tarde nel Centru Comercial Los Fresnos, en Xixón. 25 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Escéniques Grau lleva a Molière al prau de la fiesta by asturnet 25 de xunetu, 2012 El grupu de teatru SONA va actuar esti domingu 29 de xunetu nel prau de la fiesta de Somines-Nalió, con entrada llibre, de magar les seis de la tarde. La obra tará dirixida por Javier Villanueva y va cuntar cola actuación dAgustina Solla, Belén García, Francisco González, Francisco Martínez, Jovita García, Azucena Huerta y Fernando Lorenzo. 25 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Hevia toca en Xixón como actuación central del Festival Arcu Atlánticu by asturnet 25 de xunetu, 2012 Esti xueves 26 de xunetu a les ocho y media la tarde y dientro de les actividaes del Festival Arcu Atlánticu, el gaiteru asturianu Hevia va dar un conciertu de noventa minutos de duración nel que va cuntar con María José Hevia na percusión y Josué Santos al pianu clásicu. L’asturianu Hevia ye unu de los artistes asturianos más cosmopolites. Prueba d’ello ye l’ampliu espectru d’escenarios que lu recibieron: Festivales de música celta, como’l Intercéltique de Lorient en Francia o’l Celtic Connections n’Escocia; de Jazz, como’l Pori Jazz Festival en Finlandia o la Rede Sea Jazz Festival dEilat n’Israel; relixosos, como’l Otobutai en Kyoto; pop, como’l Festival de San Remu n’Italia, o de nueves músiques, como’l Womad d’Atenes. Les sos xires recalaron tamién n’Alemaña, Bélxica, Holanda, Polonia, Portugal, Arxentina, Méxicu, Chile, Xapón, Turquía o Israel. Pero p’algamar eses metes, poco accesibles nel mundu artísticu, foi necesaria una vocación ferrial pola gaita y un inmensu trabayu de más de veinte año dedicáu a la investigación de la música tradicional asturiana, magar tien de precisase que la so música esquiza territorios más amplios. Too empezó nuna romería en Amandi. Con cuatro años quedó impresionáu pola maxa d’un gaiteru y dende esi momentu afayó un camín que yá nun abandonaría. Asina que decidió tomar clases d’Armando Fernández. L’alumnu llueu fízose profesor, fundando escueles de les que darréu saldríen bandes de gaites. De la mesma entamó a tocar nun grupu folk. Na so carrera recibió numberosos premios, ente los que tán el 1er premiu Amuesa Nacional de Música Folk pa Nuevos Intérpretes del Institutu de la Mocedá; 1er premiu Investigación Etnomusicológica Eduardo Martínez Torner; 1er premiu Troféu solistes de gaita, Memorial Remis Ovalle; 1er premiu Troféu solistes de gaita Festival Intercélticu de Lorient. N’Uviéu recibió delles vegaes el 1er Premiu del Concursu y Amuesa de Folklore Ciudad d’Uviéu, na modalidá de gaiteros solistes. Cola so hermana gana’l Concursu pa Dúos d’Instrumentistes Tradicionales nos Rencontres Internationales de Luthiers et Maîtres Sonneurs de St. Chartier, La Chatre. Ceador de la gaita midi, grabó en 1997 Tierra de naide, con dos millones de copies vendíes en tol mundu. A esi trabayu siguiéronlu otros ésitos como Al otru llau (2000), Étino ma non troppo (2003) y Obsesión (2007). Foi merecedor del premiu Multiplatinum por vender más d’un millón de discos nun añu n’Europa. Nesti conciertu’l repertoriu va incluyir temes del so últimu discu, de trabayos anteriores y dellos inéditos de recién composición. 25 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Conceyu Abiertu organiza una xornada pa llimpiar el Ríu Noreña by asturnet 25 de xunetu, 2012 Conceyu Abiertu por Noreña organizó una primer xornada de llimpieza del Ríu Noreña esti domingu pasáu. Dende les 11 de la mañana un grupu voluntarios de Conceyu Abiertu procedieron a recoyer l’abondante basoria acumulao nel ríu Noreña, dende La Chocolatera hasta L’Apeaderu, retirando gran cantidá de bolses y embases de plásticu, lates y botelles y otros desechos como paragües, material informático, recipientes de disolvente y tou tipu de pequeños oxetos ayenos al ríu. Demientres trés hores los voluntarios de Conceyu Abiertu, ente los que s’alcontraba’l conceyal Pablo Pérez, llimpiaron esti tramu del ríu y los sos márxenes col oxetivu de meyorar ambientalmente esti ecosistema, meyorar la imaxe del ríu dao que la situación yera vergoñosa y concenciar de la necesidá de cuidar el nuesu ríu y la importancia de mantenelu llimpiu. Con too, cálculase que foron alredor de 60 quilos de basoria y varios cientos d’oxetos. La iniciativa foi perbién acoyida polos vecinos y vecines qu’esta mañana paseaben pela zona del Los Riegos y foron munches les felicitaciones de noreñeses pol esfuerciu ecoloxista y el resultáu final. Tres la esitosa primera xornada de llimpieza del ríu, Conceyu Abiertu por Noreña estudia una prósima actuación n’otru tramu del Ríu Noreña, al so pasu pel nuesu conceyu, dao que, anque se llimpiare’l tramu más urbanu y espuestu a l’actividá humana, nel restu del ríu tamién hai necesidá de la retirada d’esti tipu de basoria, según espliquen. 25 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá El llingüista suecu Munthe recibe lhomenaxe del pueblu de Cangas by asturnet 25 de xunetu, 2012 La Sociedá Canguesa dAmantes del País Tous pa Tous colocó estos díes una placa dhomenaxe nasturianu al llingüista suecu Åke W:son Munthe (1859-1933), que nel branu de 1886 visitó Cangas del Narcea y fizo un estudiu sobre lasturianu de la zona. Del so viaxe salió la so tesis doctoral, ‘Anotaciones de la fala popular nuna zona del occidente dAsturies’, que lleó en 1887 na Universidá dUpsala y foi espublizada esi mesmu añu. Cien años depués, en 1988, la Biblioteca de Filoloxía Asturiana de la Universidá dUviéu asoleyó la so torna al castellán. Pero Munthe tamién asoleyó en 1888 y 1889 un estudiu tituláu ‘Poesía popular dAsturies’, onde facía una esbilla y estudiu de cantares tradicionales recoyíos nesti conceyu del occidente asturianu. Agora les casi de Cangas llucen la placa na so alcordanza y nagradecimientu dun pueblu al home quamó la fala de los cangueses. 25 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política Les Mocedaes Socialistes dAsturies incluyen la oficialidá del asturianu nos sos principios by asturnet 24 de xunetu, 2012 Anque nel pasáu yá tuvieren ente los sos principios la defensa de la oficialidá del asturianu, va años que les Mocedaes Socialistes dAsturies, la xuventú de la FSA-PSOE, abandonare esta cuestión. Agora, nel congresu celebráu esta fin de selmana en Llangréu, onde sescoyó a Unai Díaz Noval, conceyal del PSOE en Noreña, como secretariu xeneral, les MSA vuelven a incluyir la defensa de la oficialidá del asturianu ente los sos principios políticos. Iniciativa pol Asturianu felicitó a la organización por incluyir la defensa de la oficialidá del asturianu ente los sos oxetivos como organización, pidiendo al mesmu tiempu a la FSA-PSOE que siga lexemplu de les sos mocedaes y defendan la oficialidá del asturianu. Pa Iniciativa pol Asturianu esta midida entra en consonancia cola opinión d’una mayoría bien importante de la sociedá asturiana y vien a sumase a la vindicación d’otres organizaciones polítiques que lleven años demandándola. Dende Iniciativa pol Asturianu recuerden que trabayen pa que’l consensu políticu énte la necesaria oficialidá seya cada vegada más ampliu y, poro, solicitaron yá un conceyu con Unai Díaz Noval -Secretariu Xeneral de Mocedá nuevu- pa tresllada-y les sos inquietúes na materia. 24 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política La XDLA critica la inconcrección de les midíes de política llingüística anunciaes pola Conseyera dEducación y Cultura by asturnet 24 de xunetu, 2012 Esti martes pasáu, la conseyera Ana González, adelantó lo que van ser les sos llinies polítiques d’actuación no que queda de llexislatura. Y, no referente a la política llingüística y enseñanza, dependiente del so departamentu, la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA) denuncia que nun pudieron ser más inconcretes les sos afirmaciones, yá que según esta organización de reivindicación llingüística en cuanto a política llingüística, solo fizo referencies a una supuesta promoción del usu del asturianu per parte de l’Alministración y al posible cambiu d’estructura na celebración de la Selmana de les Lletres. Dos anuncios que dende la XDLA consideren de lo más secundario y con un grau d’ellaboración, ciertamente, pa llamentar. Pa la Xunta ye d’esperar que los nuestros representantes públicos, se presenten nes instituciones representatives a contar realmente lo que van facer y non a facer un corta-apega de los sos mediocres programes políticos. La XDLA espera tamién que les polítiques que se van desarrollar tengan como un mínimu imprescindible’l cumplimientu de la llexislación vixente na materia, y nun supongan, per elles mesmes, una rebaxa constante de los derechos que la ciudadanía yá tien reconocíos. Sicasí, denuncien que tolo anterior nun foi lo peor y más grave, pa la organización asturiana lo realmente plasmante foi la absoluta falta de referencies a la situación de la enseñanza del asturianu nel sistema educativu, yá que nada se dixo de la creación de la Especialidá de Llingua Asturiana pal profesoráu y, tovía más, nada se dixo del cumplimientu de les sentencies d’abolición de la ratio que gobiernos anteriores insistieron en vulnerar. Recuerden dende la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana que agora ye obligación el recordar a tolos centros educativos d’Asturies que tienen qu’ufiertar la asignatura a toles persones que lo soliciten. Por eso espliquen dende la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana (XDLA)-, instamos a la Conseyería y a la Dirección Xeneral de Política Llíngüistica a preparar unes actuaciones sistemátiques de normalización que nun reduzan el so llabor a simples declaraciones d’intenciones y al sordu continuismu burocráticu. 24 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Gastronomía La escritora Ana Vidal presenta un llibru qu’amiesta poesía y gastronomía by asturnet 24 de xunetu, 2012 La escritora Ana Vidal presentará esta obra que ye frutu de la sabrosa idega de xunir poemes de nomes consagraos de la lusofonía (brasileños, africanos, indianos y portuqueses) a recetes culinaries inédites coles quesos poemes tuvieren dalguna rellación. Nel llibru dixebra los platos por Prelúdios Inspirados (entres), Boas Companhias (acompañamientos), Presentes do Mar (pexe), Prazeres da Carne (carnes), Finais Felizes (sobremeses) y Néctares dos Deuses (bebíes). En 2009 A poesía é para comer llogról premiu International Cook Book Award na categoria de Melhor Livro de Culinária editáu en Portugal mientres el 2007, y en 2009 el premiu de lAcademia Portuguesa de Gastronomia pal Melhor Livro de Literatura Gastronómica desi añu. Ana Vidal ye autora, ente otros títulos, del poemariu Seda e Aço (2005) y del llibru de cuentos Gente do sul (2007). Ye guionista y lletrista con diverses obres musicaes y grabaes en Portugal, especialmente nel área del fado. La presentación sedrá esti martes 24, a les 18,30 hores, nel patiu del Centru Cultura Vieyu Institutu, dientro los actos de la xornada dedicada a la lliteratura de Portugal. 24 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Escéniques Cancienes vive un ciclu de teatru asturianu by asturnet 24 de xunetu, 2012 El Conceyu de Corvera dAsturies organiza Cancienes a escena dende esti miércoles nel centru social desta parroquia corverana. Hastal vienres 27 van celebrase delles sesiones de teatru. Esti miércoles a les 19.15 horas, el grupu llocal El Milagru representará los sketches ‘Crisis’ y ‘Los suaños, suaños son’. El xueves a la mesma hora, repetirán cola surrealista ‘Flores’, acompañaos del Grupu Santa Bárbara, de Llaranes. Primero, la directora teatral Laura Iglesias va lleer los premios ‘Teatru Mozu d’Asturies’. El vienres zarraráse la parte escénica en Les Vegues, col grupu desti llugar y la so parodia ‘Muyeres inesperaes’. Amás, demientres estos díes y hasta finales dagostu ta abierta la esposición Cuatro sieglos de lliteratura asturiana’ 24 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail