Lliteratura Inaugurase la Feria del llibru y del discu n’asturianu n’Avilés by asturnet 2 de mayu, 2013 La presentación de la edición conmemorativa El ríu y la memoria, antoloxía poética de Nené Losada, al cargu de Taresa Lorences, va servir pa inaugurar la Feria del llibru y del discu n’asturianu n’Avilés, que va tar abierta hastal domingu 5 de mayu, de xueves a sábadu: de 11 a 14; y de 17 a 21 hores y el domingu de 11 a 19 hres, na Antigua Pescadería Municipal. Esti mesmu xueves a les 19:30 hores va facese la oresentación de llibros de la editorial Asturtoons: El día de los charcos, dEnrique Carballeira, Mio ma ye un dragón coloráu, de Xavier Frías Conde y Nel, el coríu que nun sabía nalar, dInaciu Galán. El vienres, 3 de mayu, produciráse a les siete la presentación del llibru Carne de melandru, de Milio Rodriguez Cueto (Vtp Editorial), y a les ocho la del llibru La Chelita. El Salvador, 1992, novela gráca de Ruma Barbero editada por Tierra Llibros. El sábadu 4 de mayu a les 12 habrá sesión de cuentacuentos y a la una la tarde la presentación del llibru Un corte de pelo, selección de poemes de Raymond Carver cola traducción de Pablo Texón (Suburbia Ediciones). A les seis será momentu pa la presentación del númberu 11 de la revista de lliteratura moza Formientu, a la que-y siguirá la del llibru Aramar en el bosque de las letras / Aramar nel bosque das lletras, de Silvia Méjica (Ojo x hoja Editora), rematando con un Alcuentru Muyeres y lletres, con Sofía Castañón y Vanessa Gutiérrez. La xornada cabera entamará a les 12 con sesión de cuentacuentos. Darréu fadránse xuegos tradicionales infantiles, col Grupu de Deporte Rural «6 Conceyos». A les 12:30 habrá una actuación dAnabel Santiago, nhomenaxe a la escritora Nené Losada Rico. A les 13:30 habrá una presentación de POITIER (Soporte de gaita), un inventu revolucionariu nel mundu de la gaita, de Pablo Carrera. Pela tarde piésllase la Feria cola presentación a les 17 hores del Mapa lliterariu asturianu, a les 18 del Refraneru temáticu asturianu, de Xandru Martino Ruz (editorial Picu Urriellu) y a les 18:30 cola presentación del llibru Cuentos colloraos de la tradición oral asturiana, dAlberto Álvarez Peña (editorial Picu Urriellu). 2 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá NAst éntel Día de les Lletres Asturianes: oficialidá yá!! by asturnet 2 de mayu, 2013 Una vegada más, nesta ocasión énte la cellebración del XXXIV Día de les Lletres Asturianes, NAst torna a desixir la oficialidá pa la llingua asturiana. Entendemos que ye la única manera de garantizar los drechos llingüísticos de los asturfalantes, reconocíos dende cuantayá por organismos internacionales comu la UNESCO, y que constituyel primer pasu pa una dignificación, normalización social y caltenimientu reales de la principal seña didentidá del Pueblu Asturianu. Otra vuelta, esta desixencia vien acompañada duna denuncia: la del xenocidiu cultural que tan cometiendo los partíos políticos con representación na Xunta Xeneral dAsturies al ñega-y al Pueblu Asturianu un drechu democráticu que, por embargu, sí-y reconocen a la ciudadanía daquellos territorios del Estáu español onde hai una llingua propia estremada del castellán. Esta denuncia estiéndese, como nun podía ser dotra manera, a Izquierda Xunida, organización que, magar diz defender la oficialidá del asturianu, activa plataformes de reivindicación llingüística cuandu-y interesa pañar votos y desactívales cuandu algamal so oxetivu de tocar poder y que, amás, caltién al PSOE nel Gobiernul Principado, principal responsable de quel Pueblu Asturianu nun pueda disfrutar desti drechu fundamental. Precisamente, queremos denunciar tamién lescasu conteníu de la Selmana de les Lletres Asturianes entamada pol Gobiernul Principado. El pasáu mes de xunetu la Conseyera dEducación, Cultura y Deporte anunciaba toa gayaspera un cambiu de formatu al entender que lanterior quedó superáu, pero lo cierto ye que nun vemos esi cambiu per dengún llau. Poco o nada podía esperase dun gobiernu que va tiempu que convirtió la Selmana de les Lletres Asturianes nuna cellebración puramente testimonial, ensin oficialidá y col amestáu desti añu de los recortes económicos pa los Servicios de Normalización Llingüística, lausencia de delles llinies de subvención pa la normalización social del asturianu, etc. Por too ello, NAst tamién quier facer públicul so determín de sofitar el manifestamientu que la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana convoca pal prósimu vienres 3 de mayu, con salía de la Estación del Norte dUviéu a les 1930 hores, y fae un llamamientu a los sos militantes y simpatizantes a participar nel mesmu de forma activa y crítica. Camentamos que la situación destrema debilidá na que safaya la nuesa llingua obliga a xuncir toles fuercies perriba de cualesquier diferencia, nuna espresión más de la necesaria xunidá daición éntel xenocidiu cultural al que ta sometíul Pueblu Asturianu. 2 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Iniciativa pol Asturianu fai un llamáu a la sociedá pa “moyase pola oficialidá” na manifestación d’esti vienres by asturnet 2 de mayu, 2013 Iniciativa pol Asturianu ve’l Día de les Lletres Asturianes como una fecha pa “sumar fuercies pa reclamar la oficialidá del asturianu nes cais d’Asturies” y recuerden que van tener presencia na cai asitiando un puestu informativu na plaza de La Escandalera d’Uviéu pa dar a conocer l’asociación a lo llargo del día y aprovechando pa facer dalguna aición complementaria (repartu de folletos, venta de material,…). Dende la orgnización faen un llamáu a la sociedá pa participar nesta reivindicación, organizada pola Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana y qu’albidren ye “perimportante pal futuru dAsturies y de la so cultura”. Recuerden que nesti últimu añu la situación del idioma tuvo importantes problemes y qu’en dalgunos casos “esos problemes superáronse gracies al trabayu reivindicativu, lo que demuestra la importancia de participar nesti llabor”. Iniciativa pol Asturianu va poner a disposición de toles persones interesaes una tirada llimitada de paragües col diseñu “Nun te mueyes col agua… muéyate pol asturianu” que van ponese a a la venta nel Día de les Lletres Asturiana y dientro del puestu que va ponese na Plaza La Escandalera, asina como na Manifestación pola oficialidá, al preciu de 10 euros pal públicu y 8 euros pa los socios de la organización. “Esti añu llueva o nun llueva, ¡nun hai escusa!”, recuerden. Iniciativa pol Asturianu ye una organización que ñació pa implicar a tola sociedá asturiana nel procesu de recuperación y normalización del asturianu, y polo tanto camienta imprescindible que la sociedá simplique y faiga oyer la so voz, que ye mayoritariamente favoratible a que lasturianu se convierta nuna llingua normal, que pueda usase en tolos ámbitos y que tenga garantizául so futuru, lo que solo ye posible si esta llingua ye oficial. Espliquen qu’anque “ye verdá que la oficialidá nun ye una varina máxica que vaiga solucionar tolos problemes del idioma duna vegada, pero sí ye imprescindible pa quel procesu de recuperación del asturianu pueda llevase alantre”. Afirmen amás que “problemes como los surdíos esti añu nel campu educativu, nun sedríen talos si la llingua tuviera l’estatus d’oficialidá que merez”. 2 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Convocatories Formientu presenta’l númberu 11 en Corvera y n’Avilés con motivu de la Selmana de les Lletres Asturianes by asturnet 1 de mayu, 2013 Esta Selmana de les Lletres Asturianes organícense dos presentaciones del númberu 11 de la revista Formientu. La primera sedrá esti xueves 2, a les 20 hores, nel Centru Sociocultural de Les Vegues (Corvera). El sábadu 4, a les 18 hores, celebraráse otra presentación na Feria del Llibru y del Discu n’asturianu n’Avilés, na Antigua Pescadería Municipal. Plaza de Santiago López, númberu 1. La revista, dirixida por Inaciu Galán dende la so fundación en 2006, sigue apostando por ser cantera de nuevos autores en llingua asturiana, dándolos a conocer y apurriendo un espaciu pa los sos testos. Con esta nueva entrega ábrese una etapa nueva, pasando de dos a un solu númberu al añu, pero con más páxines, de 30 a más de 70, y con una edición más curiada. Esti númberu cunta con testos de Denis Soria, Vítor Suárez, Cristina Menéndez, Belarmino Álvarez, Noemí Rodríguez, Alfredo Huergo, Blanca Fernández, Daniel Fernández, Abel Aparicio, Xurde Álvarez, Ismael Carmona, Félix Iglesias, Xosé B. Álvarez, Laura Marcos, Andrés Astur y una crítica lliteraria de Javier Cubero. Amás estrénase la sección “Cuando… yera autor mozu” dedicada nesti casu a Pin de Pría. Na sección búscase dar la obra escrita por autores clásicos o contemporáneos, escrita demientres la so mocedá. El poema asoleyáu nesta ocasión ye “Llibertá”, asoleyáu por Pin de Pría con 23 años. Amás, el vienres 10 a les siete la tarde, Colunga va acoyer otra presentación de la revista, a la que van sumase otres dos, nel mes de xunetu, nel Centru Asturianu de Madrid y en Bimenes. 1 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Xavier Frías Conde y Enrique Carballeira presenten llibru nun colexu de Grau by asturnet 1 de mayu, 2013 Editorial Asturtoons presentará esti xueves, 2 de mayu, nel colexu Públicu Bernardo Gurdiel de Grau el nuevu llibru en llingua asturiana, de Xavier Frías Conde, tituláu Mio ma ye un dragón coloráu. L’actividá cuntará cola participación de los neños de quintu y sestu cursu del tercer ciclu de primaria y entamará a les doce y media del mediudía. Nel actu tamién participará l’ilustrador del llibru, Enrique Carballeira. Autor y ilustrador falarán colos neños del colexu, firmarán exemplares y presentarán esti nuevu volume de 32 páxines ilustráu a color. Mio ma ye un dragón coloráu ye una hestoria onde nun falta la intriga -y sobre too muchos sacos d’humor- qu’enllenen les páxines y determinen les situaciones nes que participen los sos protagonistes. ¿Y si descubrieses un día que to madre ye un dragón coloráu?¿Qué pasaría? 1 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura L’Academia de la Llingua Asturiana celebra esti vienres el Día de les Lletres Asturianes nel Campoamor by asturnet 1 de mayu, 2013 L’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA), celebra’l vienres 3 de mayu la edición XXXIV del Día de les Lletres Asturianes a les 20,30 hores nel Teatru Campoamor d’Uviéu. La entrada ye llibre. Nel actu acoyeráse como nuevu académicu correspondiente al profesor Don David Melendi Palacio, doctor nInxeniería Informática y profesor del área dInxeniería Telemática de la Universidá dUviéu, onde vien desendolcandol so llabor investigador, siendo ún de los principales promotores na anovación de la llingua asturiana nes nueves teunoloxíes. El vienres ASTURNEWS ufre una entrevista con él. Esta Xunta Estraordinaria de l’Academia de la Llingua Asturiana finará col discursu institucional de la presidenta, Dª Ana María Cano González. L’actu, pal que la entrada ye llibre, como davezu, tará presentáu por Sonia Avellaneda y Próspero Morán, director d’ASTURNEWS y cuntará con un entamu musical a cargu del gaiteru Álvaro Cueto. Como pieslle tendrá l’actuación del cantautor Toli Morilla. 1 de mayu, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Entrevista de la selmana Roberto González-Quevedo: El sofitu a les llingües minorizaes de la Xunión Europea nun pue ser más ruino by asturnet 30 d'abril, 2013 Escritor y antropólogu lleonés, Roberto González-Quevedo (Palacios de Sil, Lleón, 1953) ye secretariu de lAcademia de la Llingua Asturiana. En febreru anunciósel so nomamientu como presidentre de lAsociación pa la defensa de les llingües y cultures europees amenazaes (ALCEM). Falamos con él de los sos proyectos na organización quagora presidete y que trabaya en toa Europa poles llingües con más problemes pa sobrevivir. -¿Qué ye ALCEM, en qué campos trabaya? -LALCEM (Asociación pa la defensa de les llingües y cultures europees amenazaes) ye una asociación internacional que trabaya pola defensa de les llingües minorizaes y que denuncia les situaciones de marxinación de les pequeñes llingües y la non reconocencia de los derechos llingüísticos. Ye una asociación que yá tien una trayeutoria bien llarga: entamó va munchos años gracies al enfotu dunos filólogos nórdicos col nome de AIDLCM. Va unos años camudól so nome porque quier axustase más a la situación de minorización llingüística nEuropa. -¿Cómo se plantega dirixir la organización agora quacaben de nomalu presidente de la mesma? -Colos mesmos principios y razones morales colos que vien trabayando esta asociación dende hai bien de tiempu. En primer llugar, siguir reivindicandol drechu de toles llingües, especialmente de les que tienen pocos falantes o que nun tienen reconocencia pública, pa caltener la diversidá cultural nEuropa. Creo quagora tenemos que facer un esfuerzu más grande entovía quen tiempos pasaos, porque la situación de crisis económica ta faciendo más difícil la situación de les llingües pequeñes. Los gobiernos tán recortando toles ayudes a la cultura popular en xeneral y especialmente a la revitalización de les llingües más amenazaes de desapacer. Al mesmu tiempu, ta menguando lactividá de les entidaes que protexen estes llingües minoritaries, asina quel llabor de lALCEM ye facer y trabayar más que nunca pa nun dexar que muerran les llingües. -¿Qué tipu de perfil de persones formen parte dALCEM? -Hai xente mui estremao. Como suel pasar nestos casos, hai profesores y xente que vien del mundu de la cultura. Pero tamién hai asociaos venceyaos a campos abondo diversos: abogaos, escritores, artistes, etc. -¿Cómo pueden collaborar nEuropa les llingües con problemes asemeyaos? -Hai munches formes de collaborar. En cuantes a la collaboración na estaya propia de lALCEM, lo más aquello ye la información: tresmitir los abusos y les inxusticies que sufren les llingües minoritaries y pidir a los gobiernos respeutivos que respeten los drechos de los falantes. Y ye quanque toles situaciones son distintes y tienen aspeutos particulares, al mesmu tiempu en tolos casos, especialmente nEuropa, tienen les llingües amenazaes unos problemes mui asemeyaos. -¿Cree que les instituciones europees ven a les llingües minorizaes como una torga? -Yo creo que sí. Hai unos años hubo una cierta conciencia de que les instituciones europees teníen que protexer la diversidá llingüística y por esta razón entamárense dellos programes y delles actividaes a favor de les llingües con poca difusión. Pero ye evidente que nos tiempos caberos les instituciones europees tán dando la espalda a les llingües minorizaes, de manera que lo que fai institucionalmente la Comunidá Europea nun pue ser más ruino. Por esto mesmo lALCEM tien que trabayar más que nunca: nun podemos dexar que les llingües minoritaries queden entregaes a la llei del mercáu y de la falta de respetu a los drechos llingüísticos. -¿Qué llingües viven peor situación nEuropa? -El momentu ye mui malu, asina que ye mui difícil clasificar y describir el podium de lo peor en cuantes a la salú de les llingües minoritaries. Pero la verdá ye que nos países de la Europa más oriental hai munches llingües, y entovía bien vives, que tienen munchos problemes per delantre. Otramiente, nos países de la Europa occidental les llingües destaos como Francia, Alemaña o Italia tienen cada vez más problemes, mesmamente aquelles que tienen una llarga tradición lliteraria, como yel casu del occitanu. -¿Qué llugar ocupa lasturianu, ente les peor asitiaes? -Hai llingües que tán entovía peor que lasturianu, pero esto nun ye un consuelu. Por exemplu, por citar al país vecín, en Francia hai una riqueza llingüística que tien, pienso yo, menos proyeición pal futuru que lo que podemos atopar nAsturies. Y ye que nAsturies, anque les coses tán mal y los políticos nin tuvieren nin tán a laltura de les circunstancies, entovía hai una parte de la población, especialmente la mocedá, que caltién el puxu de la llucha pola oficialidá. Anque nun podemos tar satisfechos, hai que reconocer que nos últimos años trabayóses muncho y quhai coses feches que son llogros trescendentales. Na ensesñanza, na lliteratura, en delles estayes de la vida social hai unos territorios que tienen que nos valir de plataforma pa los emburriones que tenemos que dar nel futuru. -Como escritor, dempués daverase al xéneru negru con Sangre na braña, qué prepara? -Tengo coses distintes preparaes pal futuru. Per un llau coses nueves, de calter distintu y, tamién, per otru llau, coses na llinia de lo yá espublizao. -Y nel campu del ensayu, ¿dalguna nueva aportación sobre la cultura asturiana? -Sí, tamién hai dalguna cousa, pero habrá quesperar un pocoñín. De momentu, lo más novedoso nesti sen va ser el nuevu volume de la revista CULTURES, Revista asturiana de cultura, que va ufiertar al públicu un monográficu sobre la pesca nAsturies. Esta revista, editada pola ALLA. y dirixida por min, va dar otra importante contribución pal conocimientu duna parte importante de la cultura astur: los pescadores, la so vida y la so forma de vida. 30 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura La Xunta Xeneral celebra un recital lliterariu pola mor de la Selmana de les Lletres by asturnet 30 d'abril, 2013 La Xunta Xeneral va recuperar esti añu la llectura institucional de testos n’asturianu, que celebró dende 2005 a 2011. L’actu tendrá llugar esti añu a les 12 la mañana de güei, martes 30 d’abril y cuntará cola llectura del presidente de la Xunta, el socialista Pedro Sanjurjo, dos miembros del gobiernu por confirmar, nueve diputaos d’ente los 45 y diez estudiantes. Amás a lo llargo la mañana van celebrase visites guiaes n’asturianu pa escolinos. N’otres ocasiones la Xunta recibió tamién a diputaos y senadores de les cámares estatales, amás d’otres figures de la sociedá asturiana, como’l rector de la Universidá d’Uviéu. Amás, asoleyábase un llibru con testos referentes a la Selmana de les Lletres Asturianes de cada añu. 30 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura El Niemeyer acueye un actu poéticu-musical dientro de los actos de la Selmana de les Lletres by asturnet 30 d'abril, 2013 Un actu poético-musical tituláu “Biltar”, va celebrase nel Centru Niemeyer esti martes 30 dabril a les 20.30 hores. Nel mesmu va cuntase cola participación dAlfredo González, Pandereteres de Fitoria, Anabel Santiago, Mapi Quintana, Héctor Braga, Sofía Castañón, Pablo Antón Marín Estrada, Aurora García Rivas, Xosé Anxelu Gutiérrez Morán, Pablo Texón y Xera. 30 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Dixebra, Skontra, Zigua y Arma X toquen nel conciertu del primeru de mayu by asturnet 30 d'abril, 2013 El tradiciónal conciertu/folixa del primeru de mayu que fai Fusoa vuelve a celebrase na cuenca mineral Nalón, cola collaboración del Centru Social Autoxestionáu La Semiente. Sedrá’l sábadu 4 de mayu, nel Cine Ideal de Ciañu (Llangréu). Cinco grupos asturianos van actuar nesta XI Folixa 1u mayu “con ambiente festivu sí, pero tamién reivindicativu”, espliquen los organizadores. Dixebra, con más de 25 años sobre les tables, Skontra col so potente punk-folk, Zigua mozu grupu xixonés de ska-punk, IRA dende Llangreu y Noreña faciendo HxC y el blimeín Arma X cola so rima comprometía, “van dar caña sonora” dende les siete la tarde. Les entraes van tener un preciu de 10 euros nanticipao y 12 euros na puerta, amás duna fila cero con bonos a 2 euros, pa que la xente que nun quiera/pueda dir al conciertu, pueda collaborar cola recaudación, que dirá dirixida como siempres a la ayuda y al pagu de gastos xudiciales y multes de distintos conflictos obreros y represivos nAsturies. Puntos de venta: -Xixón: Trisquel, Tienda de comerciu xustu Picu Rabicu, llocales de la C.S.I., Sidrería Canteli (acutense plazes pal bus 5) y C.S. Sestaferia. – Uvieu: LEsperteyu (plazes pal bus dUvieu 5) – Llaviana : Serinsa Llaviana Informática – LEntregu : C.S La Semiente y Chigre Ochobre. – Ciañu: La Folixa – Sama: Cervecería La Industria – La Felguera: Matteria – La Pola Siero: El Judá y El Diañu. 30 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail