Patrimoniu Escomienza una nueva campaña d’escavaciones na Cueva’l Sidrón by asturnet 1 de setiembre, 2005 Un equipu d’arquéologos coordináu polos profesores Javier Fortea y Marco de la Rasilla escomienza esti xueves 1 una nueva campaña d’escavaciones na Cueva’l Sidrón. L’oxetivu de los trabayos entamaos ye atopar restos óseos en bones condiciones pa tentar estraer más material xenéticu pal so estudiu. Después del ésitu algamáu na últiaa campaña col primer análisis d’ADN fachu a restos neardentales n’Europa, los arquéologos quieren afondar na secuenciación del material xenéticu esistente nel yacimientu piloñetu. Otru de los retos del equipu d’investigadores va ser el de buscar posibles señes d’habitación nel abellugu nomáu de La Cabañina. La financiación de la campaña arqueolóxica qu’agora escomienza ta sofitada por un convenio a tres anualidaes (2004-2006) de 305.786 euros, soscritu ente’l Principàu y la Universidá d’Uviéu. 1 de setiembre, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El director del Muséu Pueblu d’Asturies pide l’ampliación de les instalaciones by asturnet 1 de setiembre, 2005 El director del Muséu Etnográficu Pueblu d’Asturies, Juaco López pidió ayer a l’alcaldesa de Xixón, una ampliación de les actuales instalaciones p’abellugar de manera afayadiza los fondos esistentes y los que puedan adquirise nun futuru prósimu. Según desplicó’l responsable del espaciu museísticu nos últimos años aumentaron les donaciones de fondos feches por particulares sobremanera en materiales procedentes de les industries tradicionales como la testil, la de la sidra o el vino. Les actuales instalaciones queden pequeñes p’abellugar y esponer prestosamente los fondos. L’alcadesa de Xixón, Paz Fernández Felgueroso, atendió la pitición del director del Pueblu d’Asturies nel cursu d’un actu públicu onde entrambos participaron pa falar de les prósimes actividaes del Muséu y afirmó “tomar bona nota” d’ello al tratase d’un espaciu, que la rexidora calificó “de másimu interés pa la ciudá”. 1 de setiembre, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Cultura respuende les informaciones sobre’l mal estáu de la Foncalada y el so entornu by asturnet 31 d'agostu, 2005 La Conseyería de Cultura salió al pasu de la información publicada na edición d’esti miércoles 31 nel diariu El Comercio según la cuala dende hai unes selmanes falten tres piedres de la parte posterior de la Foncalada. La Dirección de Política Llingüística y Promoción Cultural afirma nun comunicáu que les pieces ausentes falten dende 1985 y que ye l’Ayuntamientu d’Uviéu el responsable de los posibles desperfectos causaos nel entornu’l monumentu por obres d’urbanización. La información apaecida güei facía referencia a les obres de construcción inmobiliaria que se tán llevando a fechu alrodiu de la Foncalada, que xuníes a l’actitú de posibles vándalos y al mal usu del sitiu por parte de los vecinos de la zona, seríen causantes del deterioru del únicu monumentu civil conserváu del Reinu d’Asturies.Una preba d’esti deterioriu sería la desapaeción de tres pieces de la cubierta posterior de la fonte prerrománica, datada pol diariu asturianu nel últimu mes y mediu Cultura afirma que ya en 1985 tá documentada la desapaición de les piedres. La Conseyería cita un informe de 2003 sobre l’estáu de conservación del monumentu según el cualu la fonte caltién “un relativu estáu de bona conservaciòn”, espuestu a posibles factores de riesgu como la perda de piedres y morteros. Pa los responsables autonómicos de Patrimoniu ye l’Ayuntamientu d’Uviéu l’encargáu de velar pa que nun se produzan daños nel entornu del monumentu por motivu d’obres d’urbanización. Por último, Cultura invoca’l Plan Director sobre’l Prerrománicu pa recuperar Foncalada y meyorar les condiciones del so entornu. El Plan ta anguaño en fase de redacción per parte del Ministeriu de Cultura español. 31 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu L’Archivu Hestóricu rescata una serie de partitures de música medieval by asturnet 30 d'agostu, 2005 L’Archivu Hestóricu Provincial acaba de rematar el procesu de restauración d’un conxuntu de partitures de música medieval asturiana que taben desapaecíes y ocultes como encuadernaciones de documentos notariales. La colección ufierta pieces litúrxiques d’ente los sieglos XII al XIV. Munches de les partitures agora restauraes conocíense polos repertorios conservaos de monesterios asturianos o del archivu de la Catedral, sicasí los orixinales nun s’atoparon hasta finales de los años ochenta del sieglu pasáu. Dende entós el procesu de restauración y recuperación de les pieces sufrió dellos altibaxos motivaos poles dotaciones presupuestaries de les distintes adminsitraciones. Agora les monxes pelayes d’Uviéu acaben de rematar la restauración. Les obres recuperaes constitúin una aportación importante al patrimoniu de la música medieval asturiana y presenten una valiosa fechura artística y caligráfica de los monxos amanuenses que los copiaron. Esti conxuntu representa anguaño el fondu más antigu del Archivu Hestóricu d’Asturies. 30 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El Muséu del Xuráxicu algama les 100.000 visites dende l’entamu by asturnet 25 d'agostu, 2005 Pilar Rosado, Fernando Pérez y los ximelgos d’ocho años Piluca y Nando foron los visitantes 100.000 del Muséu del Xurásicu d’Asturies (dende xineru de 2005), que sigue superando récords dende la so apertura’l pasáu 1 d’abril de 2004. Esta familia madrileña, a la que se-y ufrió un diploma acreditativu, yera la primer vegada que visitaben el país y teníen camentao permanecer n’Asturies una selmana más. Tres de la sorpresa, dexaron bien afitao que tolo que vieren hasta esi momentu-yos xenerara “muy buena impresión”. La so visita al MUXA prodúxose tres de conocer la esistencia del muséu al traviés d’internet. La instalación del Principáu tien recibío ente’l 1 de xineru y el 25 d’agostu de 2005, 100.000 visitantes, de los que la mayor parte vienen de les Comunidaes Autónomes de Castiella y Lleón, Madrid y Cantabria. Los visitantes internacionales vienen fundamentalmente de Francia, Gran Bretaña y Alemania. 25 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Presentación del nuevu grabáu atopáu na Cueva’l Pindal by asturnet 23 d'agostu, 2005 El director xeneral de Promoción Cultural y Política Llingüística, Carlos Madera, presentó esta mañana’l descubrimientu d’un nuevu grabáu rupestre na cueva del Pindal. L’afayu atopólu nun relieve de les pares de la caverna la propia guía del yacimientu preshestóricu, María Pumariega. La pintura representa la tiesta d’un bisonte. Fontes de la Conseyería de Cultura destacaron la importancia del descubrimientu en cuantes se trata de la representación d’un bisonte entamada a partir d’un relieve naural de la pare qu’evoca esa forma. Pa los responsables de la Conseyería l’interes del afayu ye doble: per un llau ye una representación indedita y per otru el tratamientu dau pol artista rupestre al relieve natural estrema a esti grabáu del restu de les pintures del Pindal. La presentación del afayu fízose esta mañana na propia Cueva del Pindal, tres de la que s’aprovechó pa visitar les istalaciones. Nel actu de presentación, acompañaron al director xeneral de Promoción Cultural, la descubridora de la pintura, María Pumariega y el responsable de Patrimoniu de la Conseyería, Ignacio Alonso. 23 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Decúbrese un nuevu grabáu d’un bisonte na cueva del Pindal by asturnet 22 d'agostu, 2005 El director xeneral de Promoción Cultural y Política Llingüística, Carlos Madera, va presentar esti martes 23 na sé de la Conseyería el descubrimientu d’un nuevu grabáu rupestre na cueva del Pindal. L’afayu atopólu nun relieve de les parés de la caverna la propia guía del yacimientu preshestóricu, María Pumariega. La pintura representa la tiesta d’un bisonte. Fontes de la Conseyería de Cultura destacaron la importancia del descubrimientu en cuantes se trata de la representación d’un bisonte entamada a partir d’un relieve naural de la paré qu’evoca esa forma. Pa los responsables de la Conseyería l’interés del afayu ye doble: per un llau ye una representación indédita y per otru el tratamientu dau pol artista rupestre al relieve natural estrema a esti grabáu del restu de les pintures del Pindal. La presentación del afayu va facese mañana martes 23 na propia Cueva del Pindal y van acompañar al director xeneral de Promoción Cultural, la descubridora de la pintura, María Pumariega y el responsble de Patrimoniu de la Conseyería, Ignacio Alonso. 22 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La propuesta d’IX de crear en Xixón un centru de la memoria hestórica recibe estremaes respuestes by asturnet 21 d'agostu, 2005 La propuesta d’Izquierda Xunida de Xixón espresada pol dirixente local Jesús Montes Estrada “Churruca” pa que la ciudá acueya un centru hestóricu de la memoria del movimientu obreru ta algamando estremaes respuestes. El director xeneral de Cultura, Carlos Madera, pide cautela énte’l proyectu ya IAS solicita incorporar al nuevu centru los papelos asturianos del archivu de Salamanca. El responsable de promoción cultural y política llingüística de la Conseyería Cultura pidió calma y estudiar detenidamente’l proyectu d’IX pa que Xixón fuera sé d’un centru de la memoria hestórica. Pel so llau l’agrupación local d’Izquierda Asturiana relaciona esti proyectu cola devolución de documentos pertenecientes a los archivos republicanos de la nuestra comunidá y remembra la so pitición fai un añu a los grupos municipales de Xixón nesi sen. Pa IAS “ye imprescindible que los orixinales vuelvan a Asturies, ya que, anque la mayoría de los mesmos tán microfilmados, non tolos materiales lo tán y dalgunos alecuéntrense en mal estáu de conservación”. Pa la organización nacionalista “la dignidá y la coherencia obliguen a que se restituya a Asturies y a los sos lexítimos propietarios lo que fue espoliao nel so momentu”. IAS afirma al empar que “la documentación del Conseyu Soberanu nun ye esclusiva del periodu de la Guerra Civil sinón qu’inclúi archivos de tol principiu del sieglu XX, lo que ha tenese en cuenta a la hora de crear una nueva estructura museística”. Esta organización considera que la ubicación más afayadiza pal archivu diba ser el Muséu Etnográficu Pueblu d’Asturies. 21 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Artistes y personaxes públicos siguen a sofitar la candidatura de Cuna y Cenera como Pueblu Exemplar by asturnet 17 d'agostu, 2005 Los vecinos de Cuna y Cenera siguen recibiendo sofitos del mundu del arte y la cultura asturianos. L’últimu emburrión a la candidatura del vai mierense a Pueblu Exemplar d’Asturies diéronlu los actores Máxi Rodríguez y Pedro Civera, y el director de cine José Antonio Quirós nuna visita al llugar de Vistrimir organizada polos promotores de la iniciativa. El Conceyu de Mieres, xunto a les asociaciones de Vecinos del Vai de Cuna y Cenera, hosteleros y la Unión de Comerciantes del Caudal, intensifiquen estos díes la promoción de la candidatura local al premiu Pueblu Exemplar d’Asturias 2005 con varios actos culturales y sociales. L’últimu actu tuvo al cine y al teatro, y al prropiu vai como protagonistes. Los actores Máxi Rodríguez, Pedro Civera protagonistes de la película “Pídele cuentas al rey” -rodada en parte nesa zona- y el director del filme José Antonio Quirós de la comarca, José Antonio Quirós tuvieron visitando Vistrimir estos díes, un de los llugares del vai con más escelencies paisaxístiques y naturales. Los actores y el cineasta súmense asina a la llarga llista de sofitos del mundu cultural que vienen apoyando la candidatura, como el cantante Víctor Manuel, los escritores Fulgencio Argüelles, Xuan Bello, Ana Vanessa Gutiérrez, Monstserrat Garnacho, el músicu Michael Lee Wolfe o xente del mundu de la industria cinematográfica como Luis San Narciso (Mierense director del casting de Mar adentro, Los Serrano…) y María Luisa Merlo. En Vistrimir, arropaos polos vecinos y una representación de conceyales del Ayuntamientu de Mieres, Maxi Rodríguez, Pedro Civera y José Antonio Quirós desficiéronse en halagos hacia el Vai na so visita. Los vecinos de Cuna y Cenera tan repartiendo al empar 20.000 postales con paisaxes del vai pa espardir la promoción y desenvuelven tamién una campaña publicitaria nos autobuses municipales de Xixón, Uviéu y Mieres, la participación na Feria Internacional de Muestras de Xixón con un día especial y la recepción de más de 12.000 firmes, que faen de la candidatura la que más calor popular ta recibido de les qu’opten esti añu a ser Pueblu Exemplar de Asturies. 17 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El Principáu presental proyectu de la Sienda del Parque Les Fuentes by asturnet 12 d'agostu, 2005 El Director Xeneral de Recursos Naturales y Protección Ambiental, de la Conseyería de Mediu Ambiente, Ordenación del Territoriu y Infraestructures, Cristino Ruano, presentó pela mañana na Feria Muestres el proyectu de costrucción de la Sienda de Gran Recorríu (GR 203) del Parque Natural de les Fuentes del Narcea, Degaña e Ibias. Nel actu tuvieron tamien presentes l’Alcalde de Cangas del Narcea, Jose Manuel Cuervo, l’Alcalde de Degaña, Jaime Gareth, y l’Alcaldesa d’Ibias, Nelida Barredo. Esta sienda, con un trazáu superior a los 200 kilómetros, constitúi un recorríu señalizáu pa canalizar les actividaes de marcha y escursionismu, que va tar habilitada pa poder facela en bicicleta o con caballeríes. El trazáu pasa principalmente per caleyes y siendas yá esistentes, dalgunos de carácter históricu y cultural, polo que se van conservar y recuperar diferentes caminos qu’en muchos tramos taben abandonaos. Nel proyectu prevense actuaciones como rozar caminos, facer tramos en piedra, restaurar muries, barandilles de maera, pasareles de maera, pontes y escaleres. El Gran Recorríu del Parque de les Fuentes tien un diseñu circular trazáu polos tres municipios que formen el Parque, dividíu n’once etapes, más otros cinco itinerarios dientro d’esti círculu y a mou de diferentes “radios” que permite facer distintos diseños de recorríu y de díes de duración. Les once etapes d’esti “círculu” son: Corias – Eirrondu; Eirrondu – Monasteriu de Coto; Monasteriu de Coto – Seroiro; Seroiro – San Antolín; San Antolín – Alguerdo; Alguerdo – Astierna; Astierna – Zarreu; Zarreu– L.leitariegos; L.leitariegos – Xinestosu; Xinestosu – Acebo; Acebo – Corias. Mentes que les cinco etapes internes a esti recorríu circular son: Abanceña – Agüera’l Coutu; Agüera’l Coutu– El Mual; El Mual – Larón; Xedre – Tresmonte; Tresmonte – Cangas. El presupuestu total ye de 390.194,15 € y el plazu d’execución de 12 meses. Esti proyectu ta cofinanciáu pola Conseyería de Mediu Ambiente, Ordenación del Territoriu y Infraestructures con una aportación de 230.194,15 € y los Ayuntamientos que formen el Parque a travies del programa operativu PRODER con una aportación de 160.000 €. 12 d'agostu, 2005 0 FacebookTwitterPinterestEmail