Patrimoniu El Conseyu de Gobiernu aprueba la toponimia de Castrillón y fai aportar a 30 los conceyos con toponimia oficial by asturnet 27 de xunu, 2008 El Conseyu de Gobiernu del Principáu d’Asturies aprobó esti xueves, 26 de xunu, los topónimos correspondientes al conceyu de Castrillón, que fai’l númberu 30 de los que ya tienen iguada la toponimia dende qu’entamare’l procesu de normalización na lexislatura pasada. L’últimu conceyu que finó esti procesu enantes de Castrillón foi’l conceyu de Proaza que tien dende’l xueves 19 oficializada dafechu la toponimia tradicional. El restu de Conceyos sobre los que trabayó la Xunta Asesora de Toponimia del Principáu dAsturies y que tienen los sos nomes tradicionales de llugar aprobaos son: Proaza, Ayer, Carreño, El Franco, Llanes, Gozón, L.lena, Llangréu, Cabranes, Sariegu, Bimenes, Villaviciosa, Xixón, Nava, La Ribera, Colunga, Noreña, Grau, Amieva, Corvera, Rivadeva, Pezós, Morcín, Grandas de Salime, Casu, A Veiga, Llaviana y Samartín del Rei Aurelio. Llistáu completu: Bimenes (BOPA del 2-XII-2005) Cabranes (BOPA del 2-XII-2005) Carreño (BOPA del 6-V-2005) El Franco (BOPA del 6-V-2005, decretu de modificaciones del 22-XII-2006) Gozón (BOPA del 25-VII-2005, corrección del 18-VIII-2005) Llanes (BOPA del 6-V-2005, corrección del 13-VI-2005) Llangréu (BOPA del 25-VII-2005) L.lena (BOPA del 26-VII-2005) Nava (BOPA del 29-VIII-2006, corrección del 12-IX-2006) Sariegu (BOPA del 2-XII-2005) Villaviciosa (BOPA del 2-XII-2005, corrección del 12-I-2006) Xixón (BOPA del 3-X-2006, corrección del 20-IX-2006) La Ribera (BOPA del 8-I-2007) Colunga (BOPA del 8-I-2007) Corvera (BOPA del 27-II-2007) Grau (BOPA del 27-II-2007) Noreña (BOPA del 27-II-2007) Amieva (BOPA del 27-II-2007) Ribadeva (BOPA del 17-IV-2007) Pezós (BOPA del 19-IV-2007) Morcín (BOPA del 3-V-2007) Grandas de Salime (BOPA del 3-V-2007) Casu (BOPA del 4-VI-2007) A Veiga (BOPA del 21-VI-2007) Llaviana (BOPA del 4-I-2008) Samartín del Rei Aurelio (BOPA del 7-II-2008) Riosa (BOPA del 3-III-2008) Ayer (BOPA del 24-IV-2008) Proaza (Conseyu de Gobiernu del 19-VI-2008) Castrillón (Conseyu de Gobiernu del 26-VI-2008) 27 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Tito Bustillo, la Peña de Candamo, Llonín y El Pindal podríen ser Patrimoniu de la Humanidá by asturnet 24 de xunu, 2008 La candidatura del arte rupestre paleolíticu n’Asturies, Cantabria y País Vascu foi anunciada pola UNESCO estos díes, como una de les presentaes pa formar parte de la nueva llista de Patrimoniu Mundial. Con ello larte rupreste asturianu diba sumase, a larte asturianu como parte del Patrimoniu de la Humanida presente nAsturies. Nel casu de Cantabria, la candidatura inclúi Chufín, Hornos de la Peña, El Castillo, La Pasiega, Las Monedas, el Pendo, La Garma y Covalanas. Nel País Vascu recueye dos: Santimamiñe y Ekain. 24 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Bual va acoyer esta fin de selmana la celebración del IV Conceyu del Texu by asturnet 18 de xunu, 2008 El 22 de xunu que vien, nel pueblu de Rozadas, asitiáu nel conceyu de Bual, va celebrasel IV Conceyu del Texu dientro del Festival de la Tierra, que convoquen delles asociaciones ecoloxistes y culturales. Lespaciu escoyíu yel campu la Ilesia de Rozadas, onde hai dellos texos. Los actos van abrise con una acción dÁnxel Nava, na figura del Bardu Errante, a les doce la mañana. A les 12’20 hores va celebasel conceyu, asamblea de vecinos, asociaciones y visitantes, pa, a la una la tarde, inaugurar el viveru y cimenteriu de texos y facer una plantación dun texu. A les dos va celebrase una xinta y yá pela tarde, a les 16 hores, la Terulia Cultural El Garrapiellu va poner Xuegos Tradicionales pa los asistentes. L’Asociación Bosquihermano va facer a les 17’30 hores, dances tradicionales del mundu. Les asociaciones convocantes desti actu son Amigos del Texu, A MORTEIRA (Asociación para la Conservación de los Árboles Monumentales de la Comarca del Bierzo)- ANA (Asociación Asturiana de Amigos de la Naturaleza)- Asturies Conbici (fusión de Tronchacadenas y Asturias Pedalea)- Foru Arte Ciudá – ARBA (Asociacion para la Recuperación del Bosque Autóctono) – ARBA Valladolid – Asociación Cultural Abamia – Bosquihermanos (Nava) -Asociación Ereba, Ecología y Patrimonio – Asociación Medioambiental la Cirigüeña – AVALL (Agrupación de Vecinos y Amigos de Llanes) – Bosquihermanos – Colectivo Ecologista de Avilés – Coordinadora Ecoloxista d’Asturies – Coordinadora Ornitoloxica d’Asturies – La Foz del Pielgu -Defensa del Patrimoniu Cultural y Natural de Corvera y d’Asturies – Fundación Asturcón – Fundación Belenos -Grimpacat – Grupu Ecoloxista la Llavandera de Llangreu – Grupu de Ornitoloxia Mavea – Instituto para la Calidad y la Educación Ambiental – Jóvenes por la Ecología – Jóvenes Verdes – Grupu Baille San Félix de Candás – Pialonia – Plataforma para la Defensa de la Cordillera – Plataforma para la Protección y Conservación de la Sierra de los Bosques – Sueve Verde – Tertulia Cultural el Garrapiellu – TREPA (Trabajadores Especializados en Poda y Arboricultura) – Slow Food Asturies y Xeira. 18 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Xulio Llaneza Fernández espubliza la toponimia de Tolivia cola Academia de la Llingua Asturiana by asturnet 16 de xunu, 2008 Dientro de la Coleición Toponimia de l’Academia de la Llingua Asturiana y col númberu 121, Xulio Llaneza Fernández ta acabante espublizar la toponimia de Tolivia, parroquia del Conceyu de Llaviana. Llaneza Fernández tien espublizada nesta coleición la toponimia de Santa Bárbola (Samartín del Rei Aurelio) y de Carrio, tamién de Llaviana. La parroquia de Tolivia ye una de les ocho nes que se dixebral Conceyu de Llavia y ta asitiada al sur, ente Villoria, Ayer, Sobrescobiu y Mieres. Na coleición Toponimia recuéyense los nomes de llugar de la parroquia amás d’una descripción curtía de caún col envís de componer nel futuru una obra xeneral del dominiu llingüísticu asturianu, un Corpus Toponimicum Asturiarum. La coleición ta dirixida por Xosé Lluis García Arias. 16 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La Conseyería de Cultura entama linventariáu y catalogación de la Fábrica de Lloza de San Cloyo by asturnet 10 de xunu, 2008 Técnicos de la Dirección Xeneral de Patrimoniu Cultural del Principáu y de la empresa Pozu Espinos emprimaron esti llunes los llabores dinventariáu y catalogación de los bienes muebles de la Fábrica de Lloza de San Cloyo, nUviéu, susceptibles de pasar a contar con protección patrimonial. La presencia de los técnicos nes instalaciones de la Fábrica vien a dar cumplimientu al autu del Xulgáu de ll Contencioso-Alministrativo númberu trés dUviéu, quautorizó esta selmana la entrada na Fábrica de los especialistes encargaos de la realización desi inventariu de bienes muebles. Nun principiu, los llabores dinventariu céntrense en catalogar la colección daproximadamente 7.800 pieces históriques descayola, ente moldes y matrices, fundamentales pa documentar la historia productiva duna Fábrica que ta en trámites pa ser declarada Bien dInterés Cultural (BIC). 10 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Andecha Astur propón usos culturales pa les escueles vieyes de San Feliz, en L.lena by asturnet 5 de xunu, 2008 Lagrupación dAndecha Astur en L.lena ta acabante de facer pública la so postura éntel proyeutu de poner una cárcele modelu de muyeres nes escueles vieyes del pueblu de San Feliz. El proyectu ye pAndecha Astur un error, porque lo que necesita L.lena nun son prisiones, sinón puestos de trabayu. L.lena nun tien de convertise nun llaboratoriu nonde prebar métodos nuevos de reclusión, comenten dende AA. Andecha Astur propón destinar ledificiu de les vieyes escueles de San Feliz a usos culturales; concretamente, plantegó-y al Ayuntamientu L.lena la posibilidá de remocicalu pa destinalu a Muséu de la Emigración, demandáu por Andecha Astur y según la formación por munchos vecinos nel conceyu. Tamién ye bona opción pAA, llantar un Campamentu Escuela dAsturianía, atalantando nel branu y na población más mozo. 5 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu UNIDÁ pide al Conceyu de Carreño que tome midíes pa protexer el Castru La Barrera by asturnet 4 de xunu, 2008 Unidá ta acabante informar al traviés dun comunicáu de la so agrupación en Carreño, Andecha Carreño, que treslladó a la Comisión de Mediu Ambientel peligru que supón pal Castru La Barrera la corta dun monte docalitos na zona, que puede, según la formación, afeutar a los fosos y muros que queden en pié, asina como a posibles pieces que pudieren tar enterraes. Anquel monte que se ta cortando nun correspuende, siguel comunicáu dUnidá, exautamente cola situación del Castru, la posible esistencia de restos na redolada y el que nunca se ficiera una escavación y un estudiu completu que fixe la estensión real preocupa a la formación nacionaliega. Nel Plenu Municipal del 29 de Mayu, UNIDÁ-Andecha Carreño volvió entrugar por esta situación, comunicándo-yos lequipu gobiernu que de momentu non se tomara nenguna midida. Finalmente nel Plenu, UNIDÁ-Andecha Carreño algamól compromisu de les Conceyalíes de Mediu Ambiente y de Cultura dadoptar les medies de protección necesaries nos próximos díes, asina como de ponese en contautu cola Comisión de Patrimoniu del Principáu dAsturies, por si fuera necesaria la so intervención. El Castru La Barrera, asitiáo en Llorgozana, ye de medianes dimensiones (70 x 40 metros) y atopase a media lladera, concentrándose les defenses na vertiente daccesu (Norte), anque tien restos de fosos nos llaterales. A día de güei, nunca sescavó nin se fizo una estudiu completu dél. Nel Castru atopáronse un recipiente de caliza monolíticu rectangular, asina como un hachu de Bronce con talón gruesu en H, catalogáu como de tipu asturianu, y que lo mesmu que la pieza anterior, ta desapaecíu. Esti Hachu de Bronce fue atopáu por un vecín de la zona nel añu 1978, y el rastru piérdese hasta quINTERPOL tuviera conocimientu de que fuere subastáu illegalmente nEstaos Xuníos (EEUU) en 2002. Anguaño sigue desapaecíu. La formación nel conceyu pide cambios a los responsables políticos del conceyu pa esti casu nel que ta en peligrul patrimoniu de tolos asturianos. 4 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Letnógrafu Valentín Monte Carreño va dictar una conferencia sobre La espansión del acebache en Villaviciosa by asturnet 30 de mayu, 2008 Güei, vienres 30 de mayu, a les 20:00 hores, nel Aula de la Fundación José Cardín Fernández y dientro del ciclu Vienres culturales, lautor del llibru Azabachería asturiana va facer un percorríu pelos usos del acebache nel conceyu de Villaviciosa. Valentín Monte Carreño ye autor de mui de dellos llibros sobre lacebache y lacebachería, como la Guía artesanal de Asturias, y Cincuenta años de alfarería popular en Gijón: los tarreros de Somió. 30 de mayu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El Conceyu del Texu denunció éntel Tribunal Cimeru dAsturies los daños nos texos dAbamia by asturnet 22 d'abril, 2008 La restauración de la ilesia dAbamia pola Conseyería de Cultura llevó al Conceyu del Texu a denunciar entel Tribunal Cimeru dAsturies con una querella que la instutición almitió a tramite y que podría establecer les responsabilidaes de los daños nos árboles centenarios. Les 33 asociaciones asturianes y estatales que formen el Conceyu del Texu denunciaron nel so momentu que cuando la Conseyería sometió a Plenu del Conseyu de Patrimoniul 27 de xunetu de 2005, un proyectu de restauración de la ilesia de Santa Olaya dAbamia «nun se tuvieron en cuenta les actuaciones sobre la rodiada de protección del Bien dInterés Cultural (BIC) y, poro, nun sadoptó midida dala de precaución pa evitar daños nin na rodiada nin nos texos. 22 d'abril, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Caxastur espubliza la guía “El paxellu asturianu o traxe’l país” de Gausón Fernande Gutierri by asturnet 17 d'abril, 2008 El llibru fai un percorríu pol traxe asturianu y ye la décima entrega d’una colección que fai por esparder el patrimoniu cultural d’Asturies. Dempués de les guíes “Bares-Tienda d’Asturies” y “La casa tradicional asturiana” llega’l turnu d’analizar el vistir asturianu, descritu pieza a pieza por Gausón. Al traviés de los diferentes sieglos y hasta nos diferentes conceyos, el vistíu amuésase como seña d’identidá non sólo d’homes y muyeres, sinón tamién de les distintes estayes sociales de cada momentu. Gausón Fernande Gutierri ye natural de Turón y miembru de la Fundación Belenos, na so revista, Asturies: memoria encesa d’un país, espublizó munchos artículos. La guía ye billingüe, castellán y asturianu y cunta con reproducciones de grabaos y semeyes del sieglu XIX, tando a la venta al preciu de venti euros. 17 d'abril, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail