Patrimoniu El Garrapiellu denuncia lesbarrumbe de la panerona de Sietes pol abandonu del Gobiernu dAsturies by asturnet 6 d'agostu, 2008 La Tertulia Cultural El Garrapiellu, una de les asociaciones culturales que más trabayaron y puxaron pola conservación del conxuntu etnográficu de Sietes, en Villaviciosa, dio anuncia al traviés de nota de prensa de la so denuncia pola cayida de la panerona del perconoíu conxuntu dhorros y paneres maliayos. Lasociación recuerda cuantayá que denunciamos que los horros y paneres taben cayendo. El Garrapiellu recuerda les acciones entamaes dende la so organización pa evitar esti desastre que rebasa tolo maxinable. Acciones que fueron dende consiguir les visites de conceyales y del Direutor de Cultura anterior, hasta la reinvidicación pública y la visita a los vecinos de la zona. Dende la tertulia xixonesa dicen falar dende la indignación, sintiendo nel alma lesbarrumbe la Panerona de Sietes, un exemplar datáu -polo menos- nel sieglu XVIII y dempués de comprobar in situ el fechu. Y énte esta situación entrúguense ¿Como ye posible esta desidia?… ¿Nun vieron quhabía nevaes, que cayeron bastiazos dagua, quargayaben tierres, que los horros y paneres peligraben?… Porque yá avisal refraneru: Si en febreru oyes tronar, yá puedes encontar la panera y el payar . Pa El Garrapiellu la Conseyería paez que ta na inopia, nel parque temáticu, nel Paraísu Tarrenal. Tán a veles pasar. A cuntar perdes irreparables, mientres falen de planes que nun vemos los mortales. A facer informes, a protexer nada, a dar subvenciones al tun tun, a la xestión de cobros a los paisanos, poniéndo-yos toles torgues del mundu cuando van a pidir permisu pa iguar un teyáu o poné-y un encontu a una trabe que ta fundiendo. Agora, comenten dende lasociación muertul burru, la cebada al ráu, van facer ortofotografíes de los horros del conceyu Villaviciosa. Quedarán perguapos nel mundu virtual. Podemos tar tranquilos, ironicen. Tamién quixeron recordar les promeses incumplíes del Gobiernu dAsturies: ¿En qué quedó lo de facer del Pueblu dAsturies cabecera duna rede museos y conxuntos singulares del patrimoniu etnográficu, nel quel pueblu de Sietes, colos horros y paneres del estilu Villaviciosa, diba tener un llugar especial?… ¿Qué van poner nel Aula dInterpretación del Casinu recién remocicáu, pal quel Garrapiellu pidel nome del gran etnógrafu de la comarca y collaciu nuestru, Rafa Balbín?… ¿Van facer xestión cultural, de qué patrimoniu etnográficu?. Dende El Garrapiellu piden que se reconstruya la obra y sigüe la situación de Sietes, que pa EG ye un símbolu de la situación cultural dAsturies. Namái les perres que se gasten nuna fartura en La Llaboral, Ciudá de la Cultura, valíen phaber remocicao con tol procuru, por mayestros carpinteros horreros que conocen les téuniques tradicionales, esta panera del XVIII, y otros tres horros más. Con materiales y madera noble, calteniendo dellos elementos cola so talla orixinal. Y pa facer un llibru de téuniques y procesos de remocicamientu que sirviera dexemplu a los particulares. ¿Ú tal serviciu de restauración de larquitectura popular dAsturies?. El Garrapiellu quier allevantar la voz, y protestar con toles sos fuercies. Llama a les asociaciones esmolecíes pol patrimoniu, a lasociación Horru.com, a los espertos del Pueblu dAsturies, a les persones sensibles del país, etnógrafos, fotógrafos, pintores, arquiteutos, a les asociaciones culturales, a los vecinos de Sietes y Villaviciosa, y a la sociedá civil asturiana, a facer un conceyu abiertu en Sietes, pa presentar una denuncia ante quién correspuenda. El Garrapiellu denuncia labandonu y mala xestión desti patrimoniu señeru dAsturies. 6 d'agostu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La Ría de Villaviciosa pue visitase con guíes nos meses de xunetu y agostu by asturnet 25 de xunetu, 2008 Los vienres, a lo llargo de xunetu y agostu, la Reserva Natural Parcial de la Ría de Villaviciosa, va cuntar con un serviciu de visites guiaes pela Ría maliaya. Tolos viernes, y acompañaos por un guía, organízase un percorríu pel estuariu. Pa los organizadores ye una bona oportunidá pa conocer la riqueza natural, paisaxística y cultural de la Ría de Villaviciosa y la rodiada de Rodiles. Pa participar hai que sinscribir llamando al 687 483 378, nel Centru dInterpretación de la Ría de Villaviciosa, o nel Puntu dInformación Ambiental de Rodiles. 25 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Entama en Perlora la II edición de la Lliga de Deportes Autóctonos by asturnet 12 de xunetu, 2008 Esti sábadu 12 entama en Perlora la II edición de la Lliga de Deportes Autóctonos, qu’hasta’l mes de setiembre van desendolcase con seis pruebes nes romeríes de la Comarca. Yá se tornó nuna tradición, nun hai romería que nun esperteye ensin deportes autóctonos. Lequipu de Perlora entamal 12 de xunetu nes fiestes de la so parroquia na lliga del branu, una competición puntuable que terminarál 20 de setiembre en Quimarán y quenfrenta a los equipos Amigos de Piloña, Comarca de la Sidra y Monte Areo. A lo llargol branu, la mocedá del equipu de Perlora, van visitar Santiao dAmbiedes, El Pieloro, Viodo, Perdones y Quimarán. Nes pruebes, que van celebrase en caúna les romeríes, van facer tiru de cuerda, carrera de llecheres, tiru al palu y corta mesta, una de les que «más rescampla pa la xente que nos ve y tamién la más dura pal quentama». Esti añu como novedá «amestamos el llanzamientu de barra, que ye una práctica que sí se ta perdiendo», esplica únu de los organizadores y deportista, Pablo García. Depués dunos años amenorgando, los deportes autóctonos tán espoxigando dafechu. En Carreño sobre manera, porque ye «lúnicu conceyu asturianu que tien dos equipos, nosotros los de Perlora y Monte Areo», apunta. De fechu, nAsturies queden siete equipos que caltengan la so actividá. Esti equipu, quentrena tol añu dos díes a la selmana, pue presumir de contar pa so con incorporaciones mui moces, la última, Ciro, de 24 años. LES FECHES XUNETU Sábado 12, a les 17 horas, en Perlora Domingu 27, en Ambiedes AGOSTU Domingo 17 en Pieloro Domingo 24 en Viodo SETIEMBRE Lunes 8 en Perdones Sábado 20 en Quimarán 12 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La UNESCO solliñal gran testimoniu pa la hestoria de la civilización de les cueves asturianes incluyíes nel Patrimoniu Mundial by asturnet 10 de xunetu, 2008 El Comité de Patrimoniu Mundial de la UNESCO, aconceyáu en Quebec (Canadá), valoró, ente otros factores, la esceicional conservación de los yacimientos asitiaos nAsturies, Cantabria y País Vascu a la hora de declarar na so reunión dayeri lArte Rupestre Paleolíticu de la Cornisa Cantábrica como Patrimoniu Mundial. Esta candidatura constitúi una ampliación de la Cueva dAltamira, incluyida na Llista de Patrimoniu Mundial dende 1985. Abarca 14 cueves: Peña de Candamu, Tito Bustillo (tamién conocía como Pozul Ramu), Covaciella, Llonín y El Pindal, nAsturies; Chufín, Hornos de la Peña, les cueves del Monte Castillo, El Pendo, La Garma y Covalanas, en Cantabria, y Santimamiñe, Altxerri y Ekain nel País Vascu. El Comité de Patrimoniu Mundial consideró questos yacimientos, xunto a la Cueva dAltamira, tanto pol so númberu como pola so calidá, representen una valiosa monografía, esceicionalmente abondosa, del arte paleolíticu superior. Tán venceyaos a lapaición del homo sapiens y al xurdimientu duna nueva cultura que supunxo profundos cambeos materiales, la invención de nueves técniques y el desendolcu de la espresión artística per aciu de la pintura, el grabáu y la escultura. Poro, constitúin un testimoniu esceicional pa la historia de la civilización. La UNESCO tamién valoró especialmente la esceicional conservación destes cueves y el fechu de que tean perfectamente dataes y reconocíes pol conxuntu de la comunidá científica. Na so decisión, el Comité sorraya los especiales riesgos a los que senfrenta la conservación del arte rupestre nestos díes, por mor de lalteración de les condiciones físiques, xeolóxiques y biolóxiques. Poro, ye necesaria una xestión mui rigurosa pasegurar questos riesgos van xestionase correctamente. Nesti sen, el Comité destacó les garantíes ufiertaes pol Estáu español, yá que dispón duna xestión científica multidisciplinar de gran calidá combinada con una xestión racional de les visites y con centros dinterpretación de los sitios. Na sesión dayeri, la Delegación española tuvo encabezada pola embaxadora dEspaña ante la UNESCO, Maria Jesús Sansegundo, y formada por José Jiménez, Director Xeneral de Bellas Artes y Bienes Culturales; Luis Lafuente, Sodirector Xeneral de Protección del Patrimoniu Históricu y dellos técnicos del Ministeriu de Cultura; el Director Xeneral de Patrimoniu Cultural del Principáu, Adolfo Rodríguez Asensio, y responsables culturales del País Vascu y Cantabria. 10 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Tito Bustillo, El Pindal, Llonín, La Covaciella y La Peña yá son “Patrimoniu de la Humanidá” by asturnet 8 de xunetu, 2008 El Comité del Patrimoniu Mundial de la Unesco fizo públicu güei la so reconocencia, na Asamblea Xeneral Añal que se celebra en Québec (Canadá), la candidatura de les cueves d’arte rupestre d’Asturies, Cantabria y País Vascu como Patrimoniu de la Humanidá. Les cueves asturianes que dende Gúei son Patrimoniu de la Humanidá son Tito Bustillo (en conceyu Ribesella), El Pindal (en Ribedeva), Llonín (en Peñamellera Baxa), La Covaciella (en Cabrales) y La Peña (en conceyu Candamu). A la Xunta del COmité asistía’l direutor xeneral de Patrimoniu del Principáu, Adolfo Rodríguez Asensio. 8 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Dellos arqueólogos de la Universidá dUviéu atopen un templu de 5.000 años en Xordania by asturnet 7 de xunetu, 2008 Lequipu darqueólogos asturianos dirixíu pol sodirector del Departamentu dHestoria de la Universidá dUviéu y Doctor nArqueoloxía, Juan Antonio Fernández-Tresguerres Velasco, ta acabante atopar un templu de 5.000 años dantigüedá nel yacimientu xordanu de H.ebel al-Mutawwaq, asitiáu al noreste dAmman, la capital del país. Nes escavaciones atopáronse pieces de gran valir hestóricu y que probablemente seyan de calter relixosu y pertenecientes al Bronce Antiguu I dentel 3.200 y el 2.900 enantes de Cristu. Lafayu va ser espublizáu na revista científica Annual of the Department of Antiquities of Jordan, dAmman, y espertó la curiosidá dinvestigadores del mundiu enteru. La escavación recibe ayudes de Caxastur y el Ministeriu de Cultura y cunta cada añu con dellos estudiantes de la Universidá dUviéu que trabayen nes escavaciones. 7 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Andecha Astur reclama a les instituciones quigüe la situación del Castru Cuaña by asturnet 7 de xunetu, 2008 La formación asturiana, Andecha Astur comunicó ayeri que pidió a los gobiernos dAsturies y del conceyu Cuaña soluciones pa les problemátiques del Castru del occidente asturianu. La formación independentista quixo recorda-y al Principáu que yá pasaren 3 años dende laprobación de les reformes por ellos alcoradaes pa la meyora del Castru Cuaña, tanto no que cinca a la meyora del aula didáutica comu a la fastera dedicada a la intrepretación del castru prerromanu y la costruición de la nueva oficina turismu, ensin que hasta la fecha se ficiere un res, y ensin quesista una fecha prevista pal entamu de tales obres. Asina mesmo, AA presetó una propueste énte lAyuntamientu Cuaña pa que desixa al «Principado» el cumplimientu de polo menos les obres aprobaes nel 2005, que pAndecha son insuficientes a estes altures dada lafluyencia de visitantes al mesmu. Pidió la formación espresamente al so alcalde Salvador Méndez que tome una posición activa alcordies col so cargu y funciones en defensa de Cuaña en xeneral y del Castru en concreto. 7 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Izquierda Xunida demanda una xestión responsable pal osu pardu by asturnet 1 de xunetu, 2008 Francisco Javier García Valledor, diputáu dIX-BA-Verdes na Xunta Xeneral, denunció ayeri lincumplimientu, no que cinca al Osu Pardu Cantábricu, de la LLEI 42/2007, de 13 davientu, del Patrimoniu Natural y de la Biodiversidá, Artículu 54. 1-b, que según esplicól diputáu, especifica que ta prohibida cualesquier actuación fecha col propósitu de da-yos muerte, capturalos, persiguilos o molestalos, asina como la destrucción o deterioru de los sos ñeros, vivares y árees de reproducción, ivernada o reposu. Esta Llei 42/2007 obliga a designar zones especiales de conservación (Anexu II) y a la so protección estricta (Anexu V), ente les que tán les zones de cría yá señalaes nAsturies como Árees crítiques. El Real Decretu 439/1990 declaraba al Osu Pardu Cantábricu como especie en Peligru dEstinción el 5 dabril de 1990. A xuiciu del diputáu dIX-BA-Verdes, Francisco Javier García Valledor, esisten una serie de colectivos y empreses que sapropiaron de la xestión desta especie protexida, nes quhasta se deleguen per parte de la Conseyería les decisiones polítiques. Los exemplos puen vese estos díes en prensa al filu del casu del esbardu quunos turistes recoyeron y llevaron al cuartel de la Guardia Civil en La Pola Somiedu y tamién con Paca, Tola y Furacu. Les polítiques que tán xenerando estos colectivos ufren pa Izquierda Xunida una visión del osu como accesible, yá que se pue ver y visitar, apaez na publicidá turística y artículos diversos que revelen los sos asitamientos, esentu de peligru pa les persones, xestionable como si de ganáu se tratare y abondante. La realidá, -denuncial diputáu dIX-BA-Verdes- ye bien estremada. Valledor declaró al traviés dun comunicáu que los exemplares más llocalizables son les oses con cría, cualesquier intentu de visita comercial a ver losu incide gravemente sobre la conservación de la especie, yá que la parte crítica y escasa son les femes. Amás, añadió que nmás 16 oses vienen criando añalmente, y ta prohibío molestales. Pa criar necesiten tranquilidá y unos llugares mui específicos con abellugu y alimentu, onde poder defendese de machos secundarios (infanticides), y amás han ser llugares non humanizaos. Les visites guiaes divulguen estes zones, permitiendo a los visitantes identificales y volver con posterioridá. Los machos en cambiu campean munchos más quilómetros y son difícilmente asignables a un llugar concretu Recuerda temién l diputáu dIX-BA-Verdes que la xestión del osu namás debe facese garantizando que tenga espaciu abondu y natural pal so desenvolvimientu en llibertá. Alimentalos artificialmente, crialos en cautividá o mezclar diferentes races son midíes que se tán tomando per parte dONGs y lalministración de manera irresponsable, modificando los sos hábitos y la especificidá de la so adaptación al mediu asturianu. Si nun hai más oses con esbardu ye pola ocupación, colonización y destrucción del territoriu válidu pa ello, esplica Francisco Javier García Valledor. Dase la circunstancia que laffaire del esbardu y los turistes produzse en Villarín, onde se pretende construyir un área industrial y los sos accesos con fondos públicos de millón y mediu deuros pa cedela a una empresa privada embotelladora dagua, y seliminaron les protecciones ambientales modificandol PRUG, recuerdal diputáu dIX-BA-Verdes. 1 de xunetu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La parroquia de La Collá celebra esti domingu un homenaxe al Texu y la presentación de la toponimia del llugar by asturnet 28 de xunu, 2008 La parroquia de La Collá, asitiada noreste del conceyu de Siero, acueye mañana domingu a les a partir de les 12:30l tradicional Homenaxe al Texu, organizáu pola Tertulia Cultural El Garrapiellu. Dientro desti actu va presentasel llibru Toponimia de la parroquia de la Collá, asoleyáu pola Academia de la Llingua Asturiana nel númberu 120 de la colección Toponimia. Nel actu van participar representantes de los vecinos, de l’Academia de la Llingua y los propios autores, que van presentalu xunto al texu milenariu y a la Ilesia Vieya, que yá apaecía nel testamentu d’Ordoño II. Nel actu van paticipar Xosé Ramón Iglesias Cueva en representación de l’Academia de la Llingua Asturiana, Rubén Magadán Cosío hestoriador y miembru de l’Asociación “Amigos de la Parroquia de La Collá” y Tino Lozano de la “Tertulia Cultural El Garrapiellu”, amás de los astures del trabayu, Marta Lozano Carbajal ya Inaciu Galán y González. El trabayu presentáu ganarel concursu dinvestigación toponímica de lALLA nel añu 2007 y recueye alredor de 400 topónimos de praos, caminos, regatos, montes y otros espacios de la parroquia, que recoyeron oralmente los autores. Xunto a esos nomes apaecen dellos datos llingüísticos sobre les peculiaridaes nesti campu dientro de la collación. La Collá ye una de les ventiocho parroquies del conceyu de Siero, asitiada al nordeste del mesmu, a ocho quilómetros de La Pola, la capital del conceyu. Tien una superficie de 667 Km2 y una población dunos 225 habitantes. La Parroquia ta formada polos barrios de Fresno, Güerbu, El Pibidal, La Collá Tras y Ceñal. Otros nomes tradicionales de La Collá, como exemplu, son El Piñíu, LAbregáu, La Berruga, Caflor, La Braña, El Camín de la H.uente, El cuitu, Casa Veneros, Los cierrucos, El Forcón, Fonfría, Los Ponticos, Les Xenres, El Xuanicu y una llarga riestra de topónimos que recueyen la riqueza llingüística, cultural y hestórica de la parroquia. D’ente los trabayos de parroquies de Siero espublizaos, esti ye’l númberu cuatro. Tán asoleyaos na coleición los trabayos de Marcenao, Aramil y Santolaya. 28 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La parroquia de La Collá (Siero) acueye la presentación de la so toponimia esti domingu by asturnet 27 de xunu, 2008 La parroquia de La Collá, asitiada noreste del conceyu de Siero y na llinde de Xixón, Villaviciosa y Sariegu, acueye esti domingu a les a partir de les 12:30l tradicional Homenaxe al Texu, organizáu pola Tertulia Cultural El Garrapiellu. Dientro desti actu va presentasel llibru Toponimia de la parroquia de la Collá, asoleyáu pola Academia de la Llingua Asturiana nel númberu 120 de la colección Toponimia. Nel actu van paticipar Xosé Ramón Iglesias Cueva en representación de l’Academia de la Llingua Asturiana, Rubén Magadán Cosío hestoriador y miembru de l’Asociación “Amigos de la Parroquia de La Collá” y Tino Lozano de la “Tertulia Cultural El Garrapiellu”, amás de los astures del trabayu, Marta Lozano Carbajal ya Inaciu Galán y González. El trabayu presentáu ganarel concursu dinvestigación toponímica de lALLA nel añu 2007 y recueye alredor de 400 topónimos de praos, caminos, regatos, montes y otros espacios de la parroquia, que recoyeron oralmente los autores. Xunto a esos nomes apaecen dellos datos llingüísticos sobre les peculiaridaes nesti campu dientro de la collación. La Collá ye una de les ventiocho parroquies del conceyu de Siero, asitiada al nordeste del mesmu, a ocho quilómetros de La Pola, la capital del conceyu. Tien una superficie de 667 Km2 y una población dunos 225 habitantes. La Parroquia ta formada polos barrios de Fresno, Güerbu, El Pibidal, La Collá Tras y Ceñal. Otros nomes tradicionales de La Collá, como exemplu, son El Piñíu, LAbregáu, La Berruga, Caflor, La Braña, El Camín de la H.uente, El cuitu, Casa Veneros, Los cierrucos, El Forcón, Fonfría, Los Ponticos, Les Xenres, El Xuanicu y una llarga riestra de topónimos que recueyen la riqueza llingüística, cultural y hestórica de la parroquia. D’ente los trabayos de parroquies de Siero espublizaos, esti ye’l númberu cuatro. Tán asoleyaos na coleición los trabayos de Marcenao, Aramil y Santolaya. 27 de xunu, 2008 0 FacebookTwitterPinterestEmail