Patrimoniu Avilés asoleya una guía dEl Parque Ferrera nasturianu by asturnet 18 d'avientu, 2012 Avilés y los sos parques I: El parque Ferrera, ye una nueva edición de guíes que s’incluye dientro de la coleición que la Conceyalía de Cultura xunto cola Estaya de la Llingua entama a desendolcar nel añu 2008. Daquella dióse salida al trabayu que ficieren alumnes de la Universidá dUviéu sobre los monumentos hestóricos de la ciudá y agora preténdese siguir cola mesma llinia de publicación, asoleyando agora lotru patrimoniu de la ciudá, el natural. Faciendo un percorríu pelos parques principales dAvilés el llector pue dir estudiando árboles y arbustos, significativos pa la cultura asturiana, poro nun tien de considerase’l conteníu como científicu, sinón dafechamente cultural. Siguióse’l mesmu modelu de lanterior, pretendiéndose a lo cabero xuntar información de los aspectos más destacables, dendel puntu de vista natural y monumental que satopen na villa, espliquen dende la Estaya. Pensóse nuna edición amañosa pa que semplegue ensin quel llector o llectora satope col problema dun llibru enforma pesáu poles sos dimensiones, aclarien. Nesti casu, como nel anterior, escuéyese un diseñu modernu, afayadizu y prestosu, col envís dalgamar pal futuru una edición de guíes coleicionables sobre dellos aspeutos importantes del patrimoniu avilesín. Descarga la guía de baldre n’edición dixital 18 d'avientu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El XIII Seminariu dEstudios Asturianos dedícase al arte popular by asturnet 16 de payares, 2012 Esta fin de selmana la Fundación Belenos entama en La Puela dAllande una nueva edición, la XIII, del so Seminariu dEstudios Asturianos, que nesta ocasión va tar dedicáu al Arte Popular na sociedá tradicional asturiana. La xornada del sábadu 17 ábrese bien ceo, a les 1030 h., cola presentación del seminariu. A les 1100 h. entamen les conferencies con Gerardo Díaz Quirós (Considerances sobre teoría y fenomenoloxía del Arte Popular) y, dempués, Ástur Paredes (Arte Popular y modernidá: el casu del horru asturianu).p> Tres la xinta, les charres vuelven de magar les 1700 h. con Jesús González Calle (Arte Popular de tradición barroca nos horros y paneres asturianos) y Alberto Álvarez Peña (Ornamentación y simbolismu nos preseos tradicionales asturianos: cuernes, gaxapos, marcos, rueques ). La xornada pesllaráse, tres la cena, col tradicional filandón nel Café Centro, onde habrá música del país. El domingu 18 ta empobináu a visitar, de magar les 1100 h., dellos llugares dAllande con bonos conxuntos dhorros y paneres y a aldericar en conceyu abiertu al rodiul tema Simbolismu y funcionalidá nel Arte Popular. A les 1430 h. tendrá llugar la xinta y el pieslle desti XIII Seminariu. 16 de payares, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Conceyu Abiertu por Llangréu esixe al gobiernu llocal que llimpie la Fonte’l Güevu by asturnet 5 de payares, 2012 Según espliquen dende Conceyu Abiertu por Llangréu vecinos y vecines de Lada, empobinaron a Aguas de Langreo y a la Casa Conceyu de Llangréu una reclamación na que reclamen una llimpieza de la popular Fonte’l Güevu de Lada y les sos inmediaciones. Denuncien que pel momentu nun s’atendió a la demanda nin se-yos dió una repuesta positiva. Dende Conceyu Abiertu quiern sofitar esa vindicación de los vecinos d’esti pueblu llangreanu. Dende la formación política y vecinal entienden que’l Conceyu de Llangréu tien de garrar la iniciativa y efeutuar la llimpieza d’esta zona de forma rápida y eficiente. Afirmen que nun supón un coste económicu que salga del gastu ordinariu de llimpieza urbana y fadrá que la imaxe de Lada ameyore. Ye por ello que CA axúntase a la reclamación cola vecindá de Lada y esixen que dende’l Conceyu de Llangréu tomen cartes nel asuntu. 5 de payares, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu El Bierzu celebra una xornada sobre lleendes y tradiciones by asturnet 25 d'ochobre, 2012 Todobierzo, en collaboración con El eco del Bierzo y Cope Bierzo entamen la primer xornada sobre lleendes y tradiciones bercianes. Celebrarásel xueves 25 dochobre a les ocho la tarde, na Casa Cultura de Ponferrada, con entrsada llibre. Ente los temes que van tocase, xeografía, hestoria, lleendes tradicionales, mitoloxía, etc. Van participar nesta mesa dalderique, con una duración de dos hores, trés espertos en cultura y hestoria dEl Bierzu, José Antonio Balboa, Manuel Cuenya y Xabier Lago Mestre. A los que se va poder facer entrugues al rematar l’actu. 25 d'ochobre, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Llastres acueye la presentación del númberu 32 dAsturies, memoria encesa dun país by asturnet 25 d'ochobre, 2012 El vienres, 26 dochobre, tendrá llugar nel Centru Cultural El Piqueru, de Llastres (Colunga), la presentación del númberu 32 de la revista detnografía Asturies, memoria encesa dun país. El llugar escoyíu pal actu, quentamará a les 1930 hores, débese a que nesta entrega de la espublización la estaya Asturies, memoria gráfica ta dedicada a la villa pesquera y recueye un bon garapiellu de semeyes antigües de la mesma. Amás de los miembros de la Fundación Belenos, editora de la revista, participará nel actu Daniel Cueli, falando del so trabayu sobre los potros de ferrar les vaques, quapaez asoleyáu nesti númberu de Asturies. La espublización recueye los trabayos que vienen darréu: El mayéu Busián (L.lena): orixe duna braña na Edá del Bronce (Jorge Camino Mayor), Los torques dArgul (Pezós) (Alberto Álvarez Peña y Alfonso Fanjul Peraza), Les cases soportalaes dAvilés y les sos «mirilles» (Manuel Mallo Viesca), Delles considerances alredor de Xosé Faes «capitán de los carlistes, resurrección de Pelayo» (Javier Cubero de Vicente), Peslleres, maniyes y picaportes. Artesanía del fierro nes puertes de les cases asturianes (Inaciu Hevia Llavona y Alberto Álvarez Peña), Don Pelayo, primer rei de los astures. Testimoniu duna saga escaecida: la hermana de Don Pelayo (Gausón Fernande Gutierri), El potru, un elementu etnográficu escaecíu (Daniel Cueli Canto), Normes xenerales pal usu y disfrute de la sidra (Inaciu Hevia Llavona) y El Son dArriba y los Cantos de Ramos nel Val.le de Naviegu (Cangas del Narcea) (Santos Nicolás Aparicio). 25 d'ochobre, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Belenos asoleya un nuevu númberu de la revista Asturies by asturnet 28 d'agostu, 2012 La Fundación Belenos ta acabante asoleyar el númberu 32 de la so revista, Asturies, memoria encesa dun país. Amás de les estayes habituales, como Memoria Gráfica dAsturies (nesta ocasión dedicada al pueblu mariñán de Llastres), LEstoxu y Cartafueyos de Belenos, la revista inclúi dellos trabayos etnográficos dinvestigación. Asturies, memoria encesa dun país yá pue mercase nes principales llibreríes del país a un preciu de 15 euros. La espublización recueye los trabayos que vienen darréu: El mayéu Busián (L.lena): orixe duna braña na Edá del Bronce (Jorge Camino Mayor), Los torques dArgul (Pezós) (Alberto Álvarez Peña y Alfonso Fanjul Peraza), Les cases soportalaes dAvilés y les sos «mirilles» (Manuel Mallo Viesca), Delles considerances alredor de Xosé Faes «capitán de los carlistes, resurrección de Pelayo» (Javier Cubero de Vicente), Peslleres, maniyes y picaportes. Artesanía del fierro nes puertes de les cases asturianes (Inaciu Hevia Llavona y Alberto Álvarez Peña), Don Pelayo, primer rei de los astures. Testimoniu duna saga escaecida: la hermana de Don Pelayo (Gausón Fernande Gutierri), El potru, un elementu etnográficu escaecíu (Daniel Cueli Canto), Normes xenerales pal usu y disfrute de la sidra (Inaciu Hevia Llavona) y El Son dArriba y los Cantos de Ramos nel Val.le de Naviegu (Cangas del Narcea) (Santos Nicolás Aparicio). 28 d'agostu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu La UABRA celebra una conferencia sobre política patrimonial nAsturies by asturnet 2 d'agostu, 2012 Dientro de les xeres complementaries y abiertes de la UABRA, esta tarde va celebrase una conferencia titulada ‘La política de patrimoniu n’Asturies’, a cargu d’Ana Fernández García, profesora titular del departamentu d’Hestoria del Arte y Musicoloxía de la Universidá d’Uviéu. Sedrá a les 19 hores nel salón d’actos del IES de Cangas del Narcea, con entrada llibre. 2 d'agostu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Visites guiaes al pasáu romanu dAsturies by asturnet 18 de xunetu, 2012 La Villa Romana de Veranes, en Xixón, organiza visites guaies nes quun faunu ye lanfitrión na villa. Los sábados 21 y 28 de xunetu, y 4 d’agostu va poder participase nesta actividá, de 17.30 a 18.30 h. y de 19.00 a 20.00 hores. Les inscripciones, por siete euros, pueden facese nInfoXixón, nel Puertu Deportivu (Cai Rodríguez San Pedro, e/n – Espigón Central de Fomento) o na Escalerona (Sablera de San Llorienzo – Escalera 4), amás de llamando al teléfonu 985 34 17 71. Acutar la visita en llinia 18 de xunetu, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Belenos asoleya un númberu nuevu de la revista Asturies, memoria encesa dun país by asturnet 28 de febreru, 2012 La Fundación Belenos ta acabante asoleyar el númberu 31 de la so revista, que correspuende a 2011. Amás de les estayes habituales, como LEstoxu, Cartafueyos de Belenos o Memoria Gráfica dAsturies, nesta ocasión dedicada al conceyu dEl Franco, la espublización recueye trabayaos dedicaos a una escultura magdaleniense inédita procedente del aviru La Viña, otru sobrel fueu y agua nel orixe de los santuarios castreños y otru tiuláu Una posible tésera dhospitalidá afayada nAsturies. Les rellaciones dhospitalidá ente los astures y otros pueblos céltitos. Amás, Fernando Inclán firmal trabayu Cordoveiru, una aldea celta con historia, Alberto Álvarez Peña Osos, llobos y santos proteutores y Xe M. Sánchez Quemes rituales de monigotes: la quemal xigante y la quema la xana. Daniel Cueli estudia notru artículu los llavaderos de la Comarca de la Sidra, Piloña y Siero, pesallandol númberu Os corrales pra os llobos nAllande, de César Alonso. 28 de febreru, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Patrimoniu Cultura protexe doce espacios venceyaos a texos despecial valor by asturnet 22 de febreru, 2012 La Conseyería de Cultura y Deporte del Principáu empecipió los trámites pa protexer doce llugares d’Asturies nos qu’esiste una clara vinculación ente un texu monumental y hestóricu y una ilesia perteneciente al nuesu patrimoniu cultural, que formen un conxuntu indixebrable que ye precisu protexer de forma íntegra. Con esta midida preténdese, sobremanera, protexer unu de los legaos más significativos de la hestoria, cultura y tradición d’Asturies: vieyos árboles hestóricos que nes últimes décades tán sumiendo o sufriendo agresiones bien dañibles, por cuenta d’obres pocu cuidadoses colos árboles y la so redolada. Va utilizase pa esta protección la categoría de Sitiu Hestóricu, reconocida na Llei de Patrimoniu Cultural d’Asturies de 2001 y qu’hasta la fecha nunca nun saplicare. La Llei define un sitiu hestóricu como aquel llugar venceyáu a acontecimientos d’interés hestóricu singular, a tradiciones populares o a creaciones culturales relevantes, dexando la so protección al traviés de la so declaración individualizada como Bien d’Interés Cultural. Igualmente, l’artículu 69.2 d’esta llei señala que se va valorar, a efectos de la so protección individual, l’interés etnográficu que puedan tener llugares venceyaos a tradiciones populares, ritos y lleendes especialmente significativos, señalándose nesti artículu tamién que la rellación tradicional ente’l mediu físicu y les comunidaes humanes que los habitaron constitúi un posible elementu etnográficu a protexer. Munchos d’estos exemplares de texu sustitúin o son descendientes d’otros asitiaos nos mesmos llugares, sitios que ye probable que fueren espacios de cultu antes de la estensión de la relixón cristiana. Los sitios que se van protexer son los siguientes: -Ceñal, en La Collá (Siero), onde esiste un texu de gran porte venceyáu a los restos de l’antigua ilesia parroquial, del sieglu XVI-XVII, amburada mientres la Guerra Civil. -Santa Coloma (Ayande), onde hai dos texos (unu d’ellos declaráu Monumentu Natural) venceyaos a la ilesia parroquial, del sieglu XV. -Santibanes la Fonte (Ayer). El texu ye de los más destacaos d’Asturies, con 3,5 metros de perímetru, ente que la ilesia ye un relevante exemplu d’arquitectura gótica modificada en dómina renacentista y moderna. Nesti casu, el texu y l’ilesia cunten yá cola máxima protección (Monumentu Natural y Bien d’Interés Cultural, respectivamente), tratándose agora d’avanzar escontra una xestión unificada de dambos elementos. -Rozadas (Bual), onde esiste un conxuntu de cuatro texos alliniaos al pie de la ilesia de San Blas, que se xune a un grupu de texos familiares asitiaos al pie de les cases. -Montoubu (Miranda), onde coesisten un texu d’un porte impresionante, con 3,5 metros de perímetru, una ilesia parroquial del sieglu XVI y los restos d’una torre defensiva baxomedieval. -Martul (Vilanova d’Ozcos), onde nel campu de la ilesia de San Xuan el Degolláu esiste un gran texu de 3,5 metros de perímetru. -Peruelo (Quirós), onde un gran texu convive coles ruines de la ilesia gótica de Santolaya. -Arangas (Cabrales), onde s’alcuentra unu de los mayores texos d’Asturies, de más de cinco metros de perímetru, al pie de la ilesia parroquial de San Pablu, fundada na segunda metá del sieglu XVI. -Samartín del Mar (Villaviciosa), onde coesisten un texu de 3,2 metros de perímetru y una ilesia del sieglu XVIII. -L’Abadía Cenero (Xixón), onde esta’l míticu texu de LAbadía de L’Abadía Cenero, llantáu en 1786, al pie de la ilesia de San Xuan Bautista, d’orixe románicu. -Abamia (Cangues d’Onís). Nesti llugar simbólicu de la hestoria d’Asturies coesisten dellos texos cola ilesia de Santolaya, románica y que’l so orixe remontar al entamu de Reconquista. -Samartín de Salas (Salas). Nel campusantu, al pie de la ilesia de Samartín d’orixe prerrománicu, álzase unu de los texos más impresionantes d’Asturies, declaráu Monumentu Natural.. Con esta midida, Asturies da un pasu bien importante na xestión del so patrimoniu medioambiental y cultural, tendiendo escontra una mayor coordinación de les polítiques de caltenimientu en dambes materies. Ye una midida pionera a nivel estatal cola que se pretende, n’última instancia, llograr la pervivencia d’un elementu natural de tanta relevancia cultural como ye’l texu, garantizando la so coesistencia harmónica col Patrimoniu Cultural d’Asturies, que dende siempres tuvo una vinculación bien estrecha con esti árbol. Coles mires de sorrayar el caltenimientu y puesta en valor de los texos históricos, el Xardín Botánicu Atlánticu de Xixón va acoyer los próximos 1 y 2 de marzu unes xornaes que lleven por títulu Xestión y Caltenimientu de Texos y otros árboles históricos. Más de 180 persones confirmaron yá la so presencia nesti cursu gratuitu, entamáu pola Conseyería de Cultura y Deporte y el Xardín Botánicu. Reconocíos naturalistes, escritores, conservadores y técnicos especialistes na xestión d’árboles van ufiertar conferencies a tolos asistentes. Les charres van sirvir de puntu de partida pa la celebración d’una mesa redonda, moderada pol naturalista y escritor Ignacio Abella, que se va celebrar na tarde del xueves 1 de marzu. Na mañana del vienres visitarán los texos de L’Abadía Cenero y Ceñal, rematando con una visita a la Cabayera d’El Tragamón, nel Xardín Botánicu. 22 de febreru, 2012 0 FacebookTwitterPinterestEmail