Galerías 2008/2014 Preséntase la HISTORIA DEL CINE ASTURIANU by asturnet 14 de xineru, 2010 written by asturnet 14 de xineru, 2010 134 El llibru, que supunxo pal autor unos dos años de trabayu d’investigación, consta d’unes 400 páxines y recueye tola historia de les películes asturianes, los directores y de toos aquellos que contribuyeron nel arte cinematográficu como guionistes y actores asturianos. El llibru supón un fitu fundamental na historiografía fílmica asturiana yá que ye la primer vez que se publica una historia completa del cine asturianu. El llibru ta escritu en llingua asturiana y yá ye una referencia bibliográfica básica de la filmografía del cine asturianu. El llibru presentóse como pieslle a los actos de la Xunta d’Escritores Asturianos 2010 que tuvo llugar estos trés díes nel Palaciu Villa Madalena d’Uviéu. Xaviel Vilareyo y Villamil (Mieres del Camín, 1967) ye músicu, escritor y profesor. Recibió los premios de lliteratura Valentín Andrés, Vila de Sarria, Elvira Castañón y Xeira. Premiu de Teatru de lAcademia de la Llingua 2009, añu nel questrenó la so primer obra dramática: La vocación. Fundador y director del Festival de Cine Asturianu dende 2005, realizó tamién los curtiumetraxes titulaos Salvemos el teatru (2009), La vocación (2009) y el documental Ensin xéneru de duldes (2009).La historia del cine asturianu ye una historia inda nun estudiada a xeitu. Esti llibru yel primer planu xeneral dun edificiu que se tien que restaurar: el del cine asturianu, el cine realizáu polos asturianos. La historia interna de les motivaciones, inquietúes, tendencies, ambiciones y oxetivos de los directores asturianos y la configuración creativa de tol procesu conxuntu na realización de les películes asturianes ye un tema interesante que requier con urxencia una mínima atención por parte de toos. A ello hai quaxuntar un grupu de pelicules que pola so temática y realización presenten un grau dasturianidá tan eleváu que merecen por sí soles el calificativu de películes asturianes. Los guionistes asturianos tamién llograron dar al cine una seña didentidá propia. Esti llibru quier dexar testimoniu pa que tou esti bayurosu patrimoniu artísticu asturianu nun se pierda nin sescaeza baxo les niebles del tiempu. 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior El profesoráu de la privada va ser autoridá en Madrid siguiente El Corte Inglés de Xixón acueye la presentación de la novela última de Cleso Peyroux Tamién te podria gustar Esposición sobre la toponimia de Samartín del Rei... Concursos ALLA 2014 El Día la Reciella Dixebra actuando nel Festival de Lorient 2014 La Banda de Gaites Camín de Fierro enllena... La Grande Parade de 2014 en Lorient McCrimmon 2014 Esposición colectiva: “La sutil decadencia” nel Centru municipal... Presentación Manifiestu ´´Cinco puntos por unos medios públicos... Clausura Xornaes Lliteratura Infantil Samartín