Convocatories “Les gaites” de García de la Cuesta preséntase n’A Veiga by asturnet 26 d'abril, 2013 Güei, vienres 26 d’abril, va celebrase una presentación del llibru “Les gaites”, de Daniel García de la Cuesta nel Auditoriu d’A Veiga y de magar les ocho la tarde. “Les gaites” ye un llibru que reflexa’l resultáu d’un trabayu d’investigación, realizáu por esti autor sobre un preséu tradicional usáu n’Asturies y otros munchos llugares, la gaita. Amás d’afondar na conocencia y usu d’esti preséu, y d’otros utilizaos yá dende la prehistoria ástur, nesta obra, d’edición billingüe asturianu y castellán, d’esquizar nel orixe y desenvolvimientu de los preseos que lleven el nome de gaita, y d’otros colos que tán venceyaos a lo llargo de la hestoria musical, tantu de los que lleven un fuelle como de los que non, como los auloi, launeddas, albokak, etc. 26 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Convocatories Tomar la iniciativa pol asturianu tien premiu estos díes by asturnet 26 d'abril, 2013 La organización Iniciativa pol Asturianu celebra estos díes el Día del Llibru y la Selmana de les Lletres Asturianes. Por ello toles persones que se faigan socios dende’l 23 d’abril, Día del Llibru y hasta’l 3 de mayu, Día de les Lletres Asturianes, van recibir un llibru n’asturianu de regalu nel casu de los socios simpatizantes y trés llibros pa los socios miembru. Amás, coinciendo col Día del Llibru Asturianu, el 3 de mayu, van sortear un llote de llibros y revistes n’asturianu ente los sos socios. Les persones interesaes en facese socios pueden escribir a contautu@iniciativapolasturianu.org Dende la organización animen a “echar un gabitu nel nuesu trabayu pol futuru del idioma asturianu”. Les persones que se faigan sociu simpatizante (20 euros al añu) van recibir un llibru a escoyer ente los qu’ufre la organización, mientres que los que se faigan sociu miembru (dende 60 euros al añu), recibirán un llote de trés llibros. http://es.scribd.com/doc/118363788/Fueya-d-inscripcion-docx 26 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Música Xunta Moza organiza’l preconciertu pola oficialidá nel espaciu ocupáu de La Madreña by asturnet 26 d'abril, 2013 Esti sábadu 27 dabril, a les 19.30 hores, nel C.S.O.A La Madreña dUviéu, Xunta Moza tien organizaol Preconciertu pola Oficialidá, actividá que va servir como presentación del XXV Conciertu pola Oficialidá. Concidiendo cola celebración del cuartu de sieglu desti actu, la Xunta Moza y la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana entamen varies celebraciones pa festexar la reivindicación de la llucha pola oficialidá dende la música. La fiesta, que se va facer na sala de conciertos del espaciu ocupáu del 26 de Xeneral Elorza dUviéu, va contar con un cartelu que va atender a gustos bien diferentes. El primer artista que va xubir al escenariu va ser Alfredo González, el cantautor en llingua asturiana más reconocíu fuera de les fronteres dAsturies. De siguío, La Curuxa va ufiertar un repertoriu de música tradicional enfocada al baille, acorde col cursu diniciación a la danza quentamó Xunta Moza va unos díes nel mesmu C.S.O.A. La Madreña. La nueche va pesllala I.R.A., grupu de hardcore quocupa yá la mayoría de los cartelos desti xéneru nAsturies. Esti conciertu, aparte de la so función reivindicativa y folixera, va ser uno de los pilares de la financiación del XXV Conciertu pola Oficialidá, que se va celebrar en Xixón el día 8 de xunu. Ye por esto que se va cobrar una entrada simbólica pol módicu preciu de 3 euros. Dende Xunta Moza, asociación que llucha polos derechos de los asturianofalantes, anímase a tol mundu a la participación nesti actu, así como nel restu dactividaes que se proponen dende los diferentes colectivos de reivindicación llingüística pa poder algamar la dignidá y el estatus social y políticu que la llingua asturiana merez. 26 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Convocatories Alberto Álvarez Peña presenta llibru sobre los llobos n’Asturies by asturnet 25 d'abril, 2013 L’espertu en mitoloxía tradicional asturiana ya ilustrador xixonés Alberto Álvarez Peña, va presentar esta tarde a les ocho, nel Club de La Nueva España de Xixón, el so llibru tituláu «El llobu na tradición oral asturiana», tercer publicación de la colección «Testos de recoyida oral» qu’edita l’Academia de la Llingua Asturiana. L’actu va tener llugar na Sala Cultural de Caxastur, na Plaza del Monte de Piedá. Va proyectase un documental sobre’l llobu n’Asturies, presentando l’actu’l secretariu de l’Academia de la Llingua Asturiana, Roberto González-Quevedo. 25 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Mundu David Melendi va ser nomáu miembru correspondiente de l’Academia de la Llingua Asturiana by asturnet 24 d'abril, 2013 David Melendi Palacio, profesor de la Universidá d’Uviéu, va ser nomáu miembru correspondiente de l’Academia de la Llingua Asturiana (ALLA) el vienres 3 de mayu y dientro del tradicional actu entamáu por esta institución nel Teatru Campoamor d’Uviéu. Melendi foi Decanu del Colexu Oficial d’Informáticos del Principáu d’Asturies y anguaño ye profesor titular de Universidá nel área de la inxenería telemática. Los sos trabayos alredor del asturianu lleváronlu a formar parte de proyectos d’investigación como’l Proyectu Eslema y la so posterior aplicación al traductor col mesmu nome. Habitual ente’l profesoráu de los cursos de la Universidá Asturiana de Branu de l’ALLA, xunto a Xosé Antón González Riaño y a Xabiel García Pañeda asoleyó en Lletres Asturianes “Estudiu sobro l’emplegu del DALLA on-line. Un averamientu sociollingüísticu”. Amás, participó de la ellaboración de la “Terminoloxía d’Internet y d’interfaces pa programes informáticos en llingua asturiana” asoleyada pola institución. Nel ámbitu universitariu ye Director del Área d’Aplicaciones de Xestión y miembru de la Comisión de Normalización Llingüística de la Universidá d’Uviéu. Nel actu del Día de les Lletres que celebra l’Academia la selmana que vien, participará tamién el gaiteru Álvaro Cueto, abriendo la Xunta Estraordinaria, y Toli Morilla, pa poner el pieslle. 24 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Grau celebra un actu poéticu-musical con motivu de la Selmana de les Lletres by asturnet 24 d'abril, 2013 Con motivu de la celebración de la XXXIV Selmana de les Lletres Asturianes, la Conseyería dEducación, Cultura y Deporte y el Aula de Les Metáfores organicen en Grau el llunes 29 dabril un actu poéticu-musical a les 19:30 hores na Capiella los Dolores de Grau y con entrada llibre. La XXXIV Selmana de les Lletres Asturianes nesta ocasión va tar dedicada a la escritora Nené Losada Rico (Ḷḷuarca, 1921-2009). La obra y la figura de lautora de Valdés, una de les poetes más reconocíes de la nuesa lliteratura, va ponese en valor con una serie dactividaes a lo llargo de tola selmana en delles lacalidáes asturianes. 24 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Cine y lliteratura ocupen la primer xornada de la Folixa del Llibru en Corvera by asturnet 24 d'abril, 2013 El xueves 25 dabril van desenrrollase nel marcu de la Folixa del Llibru, dos actividaes gratuites na Sala dArte del Centru Sociocultural de Les Vegues. A les siete la tarde va presentasel llibru Arraianos. Con él, la editorial asturiana Hoja de lata recupera pal públicu en castellán esti clásicu de Xosé Luís Méndez Ferrín, ex presidente de la Real Academia Galega, y autor de culto en llingua gallega. Arraianos treslládanos a la frontera difusa ente la Galicia interior y el norte de Portugal, territoriu de bruxes, del agua y la piedra de les casones solariegues. En diez relatos Ferrín llévanos al so universu particular, inquietante como la borrina que cubre a los protagonistes destes histories. La Raya ye la llinia invisible que separta a los habitantes dEspaña y Portugal, tierra enllena dhistoria de contrabandu, lluches de poder, caciquismu y sometimientu a les autoridaes. La narrativa de Ferrín destaca pola riqueza del so llinguaxe, clásicu, precisu, esquisitu, y pola capacidá enorme del autor pa componer atmósferes quenvuelven al llector. Ferrín foi quien a crear un mundu fantásticu particular, presente nestos relatos. El realismu máxicu llatinoamericanu tien un esponente firme al otru llau del Atlánticu. Delles veces propuestu pal Premiu Nobel de Lliteratura. Arraianos ye una de les obres más valoraes de Ferrín y, de fechu, foi Premiu Nacional de la Crítica 1992 y ye llectura obligatoria en secundaria. Por cuestiones de salú, lautor nun puede tar presente nel actu; sicasí, la editorial, representada por Daniel Álvarez Prendes, va proyectar un documental sobre lautor. Na presentación, el responsable de la Casa de la Llingua va facer una introducción a la narrativa de Ferrín traducida al asturiano. A les ocho la tarde va proyectase El tercer home dobláu al asturianu por Gonzali Producciones. El tercer home ye una película de cine negro, del añu 1949 y con una duración de 104 minutos. Dirixida por Carol Reed y protagonizada por Orson Welles, recibió bien de premios (como lOscar a la meyor fotografía) y crítiques afalagadores, siendo ún de los filmes clásicos del xéneru. Inspirada na novela homónima de Graham Greene, la película preséntanos un escritor de noveles policíaques que llega a Viena nel añu 1947, cuando la capital austríaca ta ocupada poles fuerces de los aliaos. Va en busca dun amigu de la infancia y el mesmu día que llega paez ser que lamigu muerre atropelláu; entós, lescritor decide investigar les causes del crime. 24 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura La llocalidá valenciana de Crevillent celebró’l Día del Llibru cola llectura d’El Quixote n’asturianu by asturnet 24 d'abril, 2013 La Casa Cultura de Crevillent, nel País Valencianu, celebró esti 23 d’abril el Día del Llibru cola llectura d’El Quixote en numberoses llingües, ente les que tuvo l’asturianu. Nel actu participó l’alcalde de Crevillent, César Augusto Asencio, alumnos de los colexos del conceyu y personalidaes de la llocalidá. 24 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Política La Xunta Xeneral recupera la llectura de testos n’asturianu dempués d’un añu ensin celebrala by asturnet 23 d'abril, 2013 Según pudo saber Asturnews, la Xunta Xeneral va recuperar esti añu la llectura institucional de testos n’asturianu, que celebró dende 2005 a 2011. L’actu tendrá llugar esti añu a les 12 la mañana del próximu martes 30 d’abril y cuntará cola llecutra del presidente de la Xunta, el socialista Pedro Sanjurjo, dos miembros del gobiernu por confirmar, nueve diputaos d’ente los 45 y diez estudiantes. Anque entá nun hai confirmación oficial d’estos datos. N’otres ocasiones la Xunta recibió tamién a diputaos y senadores de les cámares estatales, amás d’otres figures de la sociedá asturiana, como’l rector de la Universidá d’Uviéu. Amás, asoleyábase un llibru con testos referentes a la Selmana de les Lletres Asturianes de cada añu. 23 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Entrevista de la selmana Samuel Castro (Trabe): “Nestos tiempos de crisis el llibru ye un artículu de lluxu” by asturnet 23 d'abril, 2013 Coincidiendo cola celebración del Día del Llibru, Asturnews fala con Samuel Castro y Esther Prieto, propietarios de la editorial Trabe dende va dellos meses. Esti firma editorial fundóla en 1992 lescritor Antón García. Años dempués tuvo un tiempu en manes dInaciu Iglesias, hasta que la so decisión de pesllala llevó a los trabayadores a asumir la so xestión. Una apuesta complicada en tiempos de crisis pal llibru y pa la cultura. Falamos con Samuel Castro sobrel futuru de la editorial y la situación del sector. -Acaben de facese cargu de la editorial Trabe dempués de quel dueñu anterior nun quixere siguir col negociu, ¿un apueste arriesgáu? -Nestos tiempos que cuerren cualquier cosa que faigas ye arriesgada, pero nosotros pensamos que yera la meyor solución. Per un llau yera triste que dempués de venti años Trabe morriera y per otru la situación llaboral desti país nun mos dexaba munches opciones. -¿Qué situación vive anguaño la editorial? -Trabe, como cásique tol sector dempreses culturales, y más de llibros, tien una situación delicada, de la quesperamos salir ampliando la cartera de negociu: vendiéndonos como creativos, diseñadores, faciendo edición a la carta y ufiertando servicios editoriales. Ello va permitiéndonos alquirir nuevos clientes y abrir víes nueves Dir sobreviviendo. -¿Sigue teniendo futuru la edición de llibros en papel? -Creemos y esperamos quasina seya. Ye complicao quel llibru lletrónicu acabe por completu col llibru en papel, esti siempres va tener un públicu fiel, aquella xente que prefier el tactu del papel y el golor de la tinta impreso. En tou casu, lo importante ye crear el vezu llector, ¿qué importal continente? -¿Van animase cola edición dixital o ye entá pronto? -El formatu dixital yel futuru y nun hai que zarrase al cambiu. Ye un mundu que yá tocamos va unos meses cola difusión en llinia y de baldre de varios títulos de la casa en formatu .epub. Tenemos en mente comercializar los llibros de Trabe en formatu dixital pero pa ello habría que remocicar la páxina web por completu y supón un gastu que nestos momentos nun podemos asumir. -¿Qué llinia va llevar agora la editorial, habrá munches novedaes? -Queremos mantener la llinía que foi seña de Trabe nestos venti años: calidá y apueste decidíu pola cultura asturiana. Agora tamos abriéndonos más al castellán pa diversificar el productu y ampliar lhipotéticu públicu. -¿Cómo afecten los recortes nes ayudes a la edición de llibros nasturianu a la vuesa editorial? -Ye evidente que los recortes nun son buenos y claro quafecten, pero ye importante nun depender de les sovenciones. -¿Sienten el sofitu de los escritores de la casa nestos momentos difíciles? -Los y les escritores son la base de cualquier editorial. Tenemos que tar arguyosos de los nuestros porque saben comprender que tamos tovía asentándonos y que nun ye precisamente la meyor época pa entamar una aventura desti tipu. -¿Y de los llectores, sigue necesitando la lliteratura asturiana de llectores militantes? -Ye complicao pedir a los llectores más de lo que faen nestos tiempos. Entendemos que la situación económica ye complicada y quel llibru ye un artículu de lluxu. Va años el llector militante mercaba tolo que salía a la cai, pero güeil llector nasturianu tien quescoyer meyor lo que merca, en parte porque hai menos perres y en parte porque la ufierta de llibros ye muncho más amplia que va unos años. -¿Cómo cambial panorama pa la edición nasturianu ensin les célebres llibreríes Paraxuga, Alborá o mesmamente la propia de Trabe? -La venta de llibros nasturianu siempres foi complicada, los distribuidores nun te faen muchu casu y los llibreros menos, prefieren poner nos escaparates los premios Planeta. Si a too esto añadimos el desplome na venta de llibros y que les úniques llibreríes que mos facíen casu tienen que pesllar pola crisis, pues imaxinar cómo tal panorama. -Una gran allegría pa entamar tuvo de ser el Premiu Andrés Solar a finales de 2012 -Foi ensin dulda dalguna la meyor manera dempezar esta nueva etapa de Trabe. En plena época de cambiu na que too yera estrés, papeleos y comederos de cabeza recibir esti premiu foi un gran impulsu pa tirar palantre. Dende equí dámos-yos otra vuelta les gracies, pol emburrie sicolóxicu que mos aportaron. -¿Qué esperen del futuru de la editorial? -Esperamos que seya prósperu y llargu, otros venti años más nun taríen mal pa entamar Confiamos en caltener la confianza de veceros y amigos y mantener la calidá que ye sellu de Trabe. 23 d'abril, 2013 0 FacebookTwitterPinterestEmail