Xuristes pol Asturianu reta a Areces a un referendu sobre la oficialidá tres les sos declaraciones a Interviú

Les declaraciones feches a la revista Interviú sobre la negativa del PSOE a la oficialidá del asturianu per parte del presidente d’Asturies, Vicente Álvarez Areces, tán acabante de recibir la respuesta de l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu qu’al traviés d’un comunicáu quixo espresar “la so tristura y vergoña énte’l despreciu que’l señor Areces amuesa pol ordenamientu xurídicu” cola afirmación de que nin elli nin el PSOE tán pel llabor de permitir l’usu de la llingua asturiana dientro de l’Alministración.

Pal AXA, esti drechu y el d’enseñanza “son dos obligaciones impuestes a tolos poderes públicos, estatales y rexonales, pelos artículos 10 y 8, respeutivamente, de la Carta Europea de les Llingües Rexonales o Minoritaries, tratáu fechu al amparu del Pautu Internacional de Drechos Civiles y Políticos de les Naciones Xuníes y del Conveniu del Conseyu d’Europa pa la Proteición de los Drechos Humanos y de les Llibertaes Fundamentales, y ratificáu por España nel añu 2001 siendo don Josep Piqué Ministru d’Asuntos Esteriores”.

Los xuristes quixeron tamién amosar “tristura y vergoña énte’l despreciu que’l señor Álvarez Areces amuesa pola Xunta Xeneral, muérganu llexisllativu del país que pente medies del artículu 10 de la Llei 1/98, d’usu y promoción del bable/asturianu, tien proclamao que’l “Principáu d’Asturies garantizará l’enseñanza del bable/asturianu en tolos niveles y graos… dientro del horariu escolar… y como materia integrante del currículu”, arriendes de robláu un “Plan pa la normalización social del asturianu”, col gobiernu del Principáu presidíu pol señor Areces, pel qu’ésti s’obliga, de magar l’añu 2005, a “facilitar progresivamente a los trabayadores del Principáu d’Asturies la conocencia y usu de la llingua asturiana y, nel so ámbitu, del gallego-asturianu”.

Una desconocencia d’Areces que pa los xuristes vese reforciada “pola inorancia qu’amuesa’l señor presidente del Principáu d’Asturies al afitar que nun ta a favor “de la oficialidá nin de la cooficialidᔠcuando, por mor del conteníu del artículu 3.1 de la Constitución (“El castellán ye la llingua española oficial del Estáu”), la oficialidá del asturianu sedrá –y tarde o temprano va selo- cooficialidá col castellán, porque otra cosa nun pue constitucionalmente ser demientres Asturies seya parte d’España”.

Amás pal Aconceyamientu nun se pue midir el nivel democráticu d’un gobiernu, “pel númberu d’eleiciones ganaes a otros candidatos que participen en condiciones d’absoluta desigualdá, sinón pol respetu a los drechos fundamentales de tola ciudadanía”, incluyendo, siguen “les minoríes”.

Les declaraciones a la revista Interviú son “como poco” pal AXA “fonderamente intolerantes y autoritaries”.

Énte les declaraciones d’Areces, nes que dixo que’l pueblu asturianu votare “mayoritariamente escontra la oficialidá de la so llingua tradicional”, Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu reta al presidente a “plantegar un referendu, como la forma más democrática de consulta”. Los que p’AXA desmontaría les teoríes del señor Areces.

Related posts

Iniciativa pol Asturianu y Barbón desixen a Adif que reponga la toponimia oficial en Ḷḷena

Iniciativa reclama un mandatu marcu na RTPA

La normalización llingüística afitase dafechu nel Parlamentu