Música El Muséu del Pueblu dAsturies asoleyal Cancioneru de la Gaita asturiana by asturnet 23 de xineru, 2013 written by asturnet 23 de xineru, 2013 38 El Muséu del Pueblu d’Asturies editó’l Cancioneru de la Gaita asturiana, deugenio Otero Vega, Fonsu Fernández García y Gausón Fernande Gutierri; con diseñu gráficu d’Ástur Paredes. La obra inclúi dos tomos. El primeru, con abondoses ilustraciones, percuerre la hestoria del preséu, el so usu na sociedá tradicional y les innovaciones qu’esperimentó nes últimes décades. El segundu tomu inclúi 334 partitures de gaita. Na sociedá tradicional asturiana, la gaita foi’l preséu encargáu de poner música a la vida comuñal, acompañando’l cantar, el baille y les procesiones cíviques pasacais, xigantes, desfiles y relixoses procesiones y ramos. El preséu, d’orixe medieval, empieza a documentase en monumentos relixosos, códices y escritos alministrativos dende’l sieglu XIII, calteniéndose hasta los nuesos díes nuna tradición viva que puede rastrexase al traviés de dómines socesives. El primer tomu del Cancioneru de la Gaita asturiana revisa les fontes calteníes y, sofitándose nelles, propón una hestoria d’esti preséu, na que son protagonistes los mesmos gaiteros, los artesanos constructores y la xente asturiano que, magar tolos cambeos sociales ya influencies estétiques y culturales qu’hubo, conservó la gaita xeneración tres xeneración, llegando a da-y un valor patrimonial y a convertila en símbolu musical del país. La selección del Cancioneru de la Gaita asturiana entiende 334 melodíes tradicionalmente tocaes con esti preséu. Les partitures fueron ordenaes pola so función na fiesta: 1) pieces de marcha, 2) cantares, 3) dances y bailles, 4) repertoriu relixosu, incluyendo la trescripción d’una misa de gaita completa. Dedícase amás un estensu apartáu a la renovación del repertoriu de gaita que tuvo llugar dende los años ochenta, momentu en que, gracies al perfeccionamiento técnicu del punteru, melodíes procedentes d’otros preseos tradicionales ya inclusive de la música vocal y coral incorporáronse al repertoriu habitual de la gaita, ocupando un llugar destacáu n’amueses de música tradicional y concursos. Cada partitura complementar con una ficha informativa na que s’ufierta al llector cuanta documentación pudo arrexuntase alredor de la melodía correspondiente, incluyendo un siguimientu discográficu d’aquelles pieces que, pol so mayor popularidá, fueron grabaes dende empiezos del sieglu XX y entá güei pertenecen al mancomún común de cantares asturianos. Los autores Eugenio Otero Vega. Maestru gaiteru. Empezó los sos estudios de gaita con Luis de Arnizo, completando la so formación con Vicente Prado Suárez y Xuacu Amieva. Como solista y como acompañante, trabayó con distintos grupos de baille y bandes de gaites, actuando per España, Europa, Canadá, Estaos Xuníos y Cuba. Foi fundador y director de la Banda de Gaites Llariegu (Sariegu), cola que ganó en 2001 y 2002 el Campeonatu Nacional de Bandes de Gaites Asturianes. Dende 2003 ye profesor de gaita na Fundación Municipal de Cultura de Siero. Fonsu Fernández García. Llicenciáu en Filoloxía Hispánica. Director del Muséu de la Gaita de Xixón. Dedícase al espardimientu de la música tradicional asturiana, sobre la quespublizó diversos artículos. Grabó’l discu Hala, señores usías (Fonoastur, 1999) y collaboró con distintes agrupaciones en discos como La martaleña (LAguañaz, 1991), Camín de Bres (El Cohete, 1992), Tamos fartos (Bunker, 1997), Cancios del gochu xabaz (Fonomusic, 1999), El son nel romanceru tradicional (Fonoastur, 1996 y 1998) y La zanfonía (Tecnosaga, 2003). Gausón Fernande Gutierri. Investigador del heriedu cultural asturiana. Autor d’El paxellu asturianu o traxel país (CaxAstur, 2007). Collaboró n’otros llibros y publicó diversos trabayos na revista Asturies, Memoria Encesa dun País, ente ellos «Panchu Galán, el gaiteru de Llonín» (1999), «El gaiteru y la gaita asturiana nos conceyos de L.lena, Ayeri y Mieres» (2005) y «La gaita y los gaiteros nel conceyu dOnís» (2008). 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior SUATEA propón que la LOMCE vuelva al Conseyu Escolar del Estáu siguiente Asoleyen “Asturcones”, una antoloxía con versos de 31 poetes asturianos Tamién te podria gustar Semando Son amuesa’l nuevu folk asturiano El Trasiegu Fest va tener un mercáu con... Tatxers, Skabidean y la nueva escena musical Navarra... Algaire repite l’éxitu del 2022 en Lorient La Banda Gaites de Castrillón ufrió’l so repertoriu... Fitoria torna nueve años depués a brillar en... La Delegación asturiana en Lorient protagoniza la xornada... Jaime Álvarez gana’l 36 Troféu Mac Crimmon de... Entamó en Lorient el 52 Festival Interceltique 4200 firmes sofiten la música n’asturianu en XIxón