Portada Cine Xurden les imaxes del universu que James Cameron trai al nuevu ‘Avatar‘

Xurden les imaxes del universu que James Cameron trai al nuevu ‘Avatar‘

by redacción asturnews

Hai yá diez años que James Cameron revolucionó la industria del cine cola superproducción Avatar, una película que llevaba al cume’l 3D con unos efectos especiales allucinantes y claru mensaxe ecoloxista que s’alzó como’l filme más taquilleru de la hestoria y agora apaecen na cuenta  oficial d’Avatar en Twitter les imáxenes de la nueva entrega que se prepara.

Magar que la remortina prevíase pa 2014, l’artífiz de Titanic, prefirió retardar la hestoria de ciencia-ficción pa más palantre. Asina, prepara una continuación qu’en realidá va tar formada por cuatro películes, dos d’elles rodaes al par y anguaño en fase de postproducción para estrenase en 2021 y 2023, y los dos últimes previstes para 2025 y 2027. Toes elles col beneplácito del xigante del entretenimientu Disney.

P’abrir boca, la cuenta oficial d’Avatar en Twitter amosó un aperitivo de lo que s’avera en forma de cuatro pieces del Concept Art de la nueva cinta onde se repara una naturaleza apolmonante, con un predominiu d’imaxes acuátiques nos que paecen asomar los protagonistes, el exmarine Jake Sully (Sam Worthington) y la Na’vi Neytiri (Zoe Saldana). “Nes remortines d’Avatar non solo vas tornar a Pandora. Vas Esquizar nueves partes del so mundu”.

Como yá avanzó’l realizador canadiense en 2010: “Parte del mio enfoque na segunda película va tar na creación d’una redolada distinta, un escenariu distintu de Pandora. Voi centrame nel océanu de Pandora, que va ser igual de ricu, diversu, llocu ya imaxinativu, pero ensin ser una selva tropical. Nun digo que nun volvamos ver vistir enantes, sinón que vamos ver más.”

Ensin dulda, una maravía visual que promete ameyorar la hestoria socedida naquel planeta imaxinariu al que los humanos viaxaríamos nel añu 2154 para atopar un mineral que solucionaría los problemes enerxéticos.

Curiosamente, la cinta de Cameron avanzó en 2009 unu de los problemes que más esmolecen agora na axenda internacional, el del accesu a fontes d’enerxía sostenibles. Por eso, nun va ser estrañu que, con tola problemática actual del cambéu climáticu, el cineasta somórguiese y esquice nueves trames qu’esquicen na tema.

Tamién te podria gustar