Portada Cine Una vuelta de tuerca dica la verdá fría y desnuda

Una vuelta de tuerca dica la verdá fría y desnuda

by asturnet

Acabante casi d’estrenar la so película musical “Divina lluz”(2004) sobro’l discu del mesmu títulu de Mus, Ramón Lluis Bande presentó nel ciclu Llendes del Festival de Cine de Xixón el so últimu trabayu: ‘De la fuente’, un mediometraxe documental sobre l’alcordanza de la revolucionaria asturiana Aida de la Fuente.

Rodada en namás dos planos-secuencia, la película de Bande tenta somorguiase na busca del mitu Aida al través del testimoniu oral de la única hermana superviviente de la heroína comunista y a onde lu empobina el so camín ye a los oríxenes, cuando’l mitu yera realidá, aquella “neña que xugaba a la comba” y “saltaba les barricaes” del cantar popular, la que Pilar de la Fuente conoció cercana. La segunda parte del documental contrasta o complementa el relatu de Pilar cola interpretación respigante del cantar popular na voz de Mari Luz Cristóbal Caunedo.

El testimoniu de la hermana d’Aida ye amosáu por Bande dende un planu fixu con enfoque viráu al estremu de la imaxe col fin de llantar la distancia necesaria pa que lo emocional nun interfiera ente la protagonista y l’espectador. Nél Pilar de la Fuente fala de la revolucionaria pero sobretoo de la so familia, una familia pequeño burguesa d’Uviéu consagrada a la militancia nel Partíu Comunista y que tres la muerte d’Aida, na guerra civil sufrió les terribles consecuencies de la represión por ser los familiares de de la Fuente hasta quedar prácticamente aniquilada: namás sobrevivió Pilar. Ye la hestoria tamién d’unes xeneraciones enfotaes nel sueñu de la revolución social y derrotaes después pol facismu, décades enantes de que los volviere derrotar la realidá.

El relatu de Pilar de la Fuente, espresáu con una sobriedá averada a la xelidez, ayuda al propósitu de Bande de centrar el documental únicamente na hestoria y los protagonistes d’ella, ensin interferencies superflues que desvirtúen la realidá filmada, la mesma hestoria. El realizador xixonés nuna posición radical énte los usos comunes del documental clásicu cree nel poder de les palabres, el testimoniu y la memoria de los protagonistes directos d’una hestoria tienen pa Bande la lexitimidá verdadera, son ellos los que vuelven a vivir lo relatao nel momentu que lo recuerden.

Una vuelta de tuerca más dica la obstinada busca de Ramón Lluis Bande en procuru de la verdá fría y desnuda, de la realidá.

Tamién te podria gustar