Hestoria Xixón acueye la presentación d’una biografía de la Pasionaria by asturnet 4 de payares, 2010 Esti xueves, 4 de payares, a les siete la tarde, nel Patiu del Vieyu Institutu de Xixón va presentase’l llibru de Fermín Gongeta “La hija del artillero”, biografía de Dolores Ibárruri “Pasionaria”. Amás dende güei y hasta’l día 14 va tar nel mesmu espaciu una esposición sobre la figura de la política comunista. 4 de payares, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Preséntase’l primer volume de “Materiales para el estudio de la abogacía antifranquista” by asturnet 19 d'ochobre, 2010 La Biblioteca d’Humanidaes de la Universidá d’Uviéu acueye la presentación d’esta publicación, asoleyada pola “Fundación Abogados de Atocha”. L’actu va celebrase de magar les siete la tarde cola presencia de Raúl Cordero, director de la Fundación; Antonio Pino, secretariu xeneral de CC.OO.; Rubén Vega, coordinador del proyectu que da a la lluz esti volume; l’abogáu José María Mohedano y Vicente Álvarez Areces, Presidente d’Asturies. 19 d'ochobre, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Llangréu acueye l’homenaxe d’Andecha Astur a Belarmino Tomás by asturnet 11 d'ochobre, 2010 Un añu más, la organización política Andecha Astur entama, coincidiendo col cabudañu de la Revolución dOchobre, un actu nalcordanza de Belarmino Tomás Álvarez, que fuera presidente del Tercer Comité Revolucionariu en 1934 y presidente del Conseyu Soberanu dAsturies y Lleón en 1937. Lactu va tener llugar énte la so tumba nel cementeriu de Pando, en Llangréu, el martes 12 dochobre a les 13 hores. Ta prevista una pequeña intervención política acompañada de la ofrenda dun ramu de lloréu y de la interpretación de delles pieces a la gaita. Tien confirmada la so asistencia Rafael Fernández Tomás, ñetu del homenaxeáu y fundador del Partíu Socialista de los Trabayadores en México, país onde, amás, foi diputáu federal. Belarmino Tomás morrió en 1950, polo questi añu, espliquen dende Andecha Astur “lactu dhomenaxe tien un calter especial yá que se cumplen 60 años de la muerte del cabezaleru asturianu”. 11 d'ochobre, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Bienestar Social ufre güei un mapa dAsturies coles foses comunes de la Guerra Civil by asturnet 4 d'ochobre, 2010 La Conseyería de Bienestar Social y Vivienda va colgar na páxina del Gobiernu dAsturies el primer mapa de foses comunes del país. El mapa rexistra 343 enterramientos espardío per 55 conceyos, de los que 322 correspuenden a víctimes de la represión franquista y 21 a combatientes; coles mesmes 60 son individuales y el restu colectives. Pa facer el mapa, que respuende a les disposiciones de la Llei de Memoria Hestórica, trabayaron a comuña Conseyería y Universidá d’Uviéu, al traviés de la Facultá d’Hestoria. El mapa va apurrise al Ministeriu de Xusticia pa incluyilu nel Mapa Integráu estatal. Los espertos encargaos del proyectu envaloren que más de 6.000 les persones que fueron asesinaes pola represión franquista, unos 15.000 son los muertos en combate y unos 2.000 los represaliaos pol bandu republicanu. La mayor parte los enterraos tán en San Salvador n’Uviéu, Ciares (Xixón), y en La Carriona (Avilés), amás dotros campusantos de conceyos de tol país. 4 d'ochobre, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Xixón acueye la presentación del númberu dErada dedicáu al nacionalismu asturianu by asturnet 16 de setiembre, 2010 Esti xueves, a les siete y media la tarde, el Vieyu Institutu Xovellanos de Xixón, acueye la presentación de la revista Erada, que nel so númberu últimu tien por tema central el nacionalismu asturianu, dende estremaes perspectives. La revista torna a les llibreríes de la mano de Suburbia Ediciones y dirixida, como siempres, pol hestoriador Rafael R. Valdés, al que lu van acompañar na presentación Consuelo Vega, Directora Xeneral de Política Llingüística; Jesús Montes Estrada, teniente dalcalde en Xixón; y Francisco Pardo Alberdi, presidende de la Fundación Juan Muñiz Zapico. Esti númberu inclúi artículos de Faustino Zapico trata “La campaña autonomista de 1897”, Cristóbal Ruitiña, periodista, analiza “La reaparición dAsturies nos entamos dopinión pública democrática nel tardofranquismu. La salida dAsturias Semanal, 1969″ y Armando Magadán, que fai repás a delles cuestiones de la hestoria del PAS n”El Partíu asturianista, Asturianismu ya interclasismu como estratexa”. Na estaya de Notes, lhestoriador americanu Patrick Zimmerman asoleya “Reflexones sobre nacionalismu y historia viva: Nota dun proyectu sobre la historia dun nacionalismu frustráu”. El volume cunta amás con reseñes dAdolfo Cueto, sobre “Crónica de la Guerra de Marruecos”, Antonio Martínez, alredor de “Ni cautivos ni desarmados. Asturianos refugiados en Cataluña (1937-1939), Valentín Álvarez de “La Maginot cantábrica” y Guadalupe Valdés Rodríguez & María Jesús Villaverde Amieva sobrel llibru editáu pola mor de la Selmana de les Lletres última: “Enriqueta González Rubín: el sinciu duna escritora del XIX”. Entrevista col director d’Erada 16 de setiembre, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Toño Martínez desvela la hestoria del 8 setiembre “como Día de la Nación Asturiana” by asturnet 8 de setiembre, 2010 Dun tiempu pacá, hai ciertu alderique dientru del movimientu nacionalista asturianu alredor de cuála sedría la meyor fecha pa la cellebración del Día de la Nación Asturiana. Loxetu desti artículu nun ye buscar la meyor fecha, o posicionase a favor duna o dotra, sinón lanalizar cómo y por qué, el movimientu nacionalista asturianu fexo del 8 setiembrel Día de la Nación Asturiana, un fechu oxetivu, continuáu nel tiempu y que llega a los nuesos díes siendo aceptáu como tal polos partíos nacionalistes. A la dentrar nel tema, ye necesario afitar quel nacionalismu asturianu ye un movimientu surdíu na denomada Transición. Lañu 1977 ye clave col pasu oficial de Conceyu Bable a definise como nacionalista nel so “Cartafueyu sol rexonalismu” a entamos dañu y lapaición del primer partíu nacionalista asturianu, el Conceyu Nacionalista Astur (CNA), llegalizáu finalmente en 1979 y disueltu en 1981. Nesta fase inicial del nacionalismu asturianu entra tamién lEnsame Nacionalista Astur (ENA) que surde en 1982, siendo lúnicu partíu nacionalista hasta finales de 1985 y entamos de 1986, cuando surden el Partíu Asturianista (PAS) y la Xunta Nacionalista Asturiana (XNA). Tamién ye necesario remembrar, enantes dentrar en materia, que, al traviés de la Llei 5/1984 de 28 de xunu, en 1984 declárasel 8 setiembre como Día dAsturies y fiesta de la CCAA. Sicasí, na dómina preautonómica ya sescoyera como Día dAsturies y dende 1982 cellébrense actos institucionales del Día dAsturies, dempués de la constitución de la Xunta Xeneral en marzu y la entrada en vigor del la Llei Orgánica 7/1981, dEstatutu dAutonomía pAsturies el 30 de xineru. En 1980, Conceyu Bable asoleya un comunicáu oficial con motivu del 8 de setiembre nel que podemos atopar una primer visión dendel nacionalismu desta fecha . Pa CB, el 8 setiembre tien pa los asturianos un sentíu fondu que xustifica abondo que sescoyere como Día dAsturies: yel fechu de cellebrar el llevantamientu de Cuadonga y de faei llueu de Cangues dOnis la capital de la nación asturiana. CONCEYU BABLE vien, entós, a esta fiesta convencíu de la necesidá quel pueblu tien dacorda-se dello y de festexar los anicios dun estáu, lEstáu Asturianu, el reinu más vieyu dente tolos peninsulares (Fueyes informatives, 17). En 1982 entama a facese un Día dAsturies institucional y el nacionalismu asturianu va caltener un posicionamientu de vindicación de los derechos nacionales y denuncia del procesu autonómicu. Naquel Día dAsturies de 1982 van ser deteníos 13 militantes nacionalistes, 11 nUviéu por protestes nel actu institucional y dos nAvilés nes protestes nos festexos institucionales. La denuncia de la falta dafechu de vindicación nel Día dAsturies y la so conversión en simple folixa va ser una constante nestos primeros años. De relevancia foi la protesta entamada en Ribeseya nel V Día dAsturies en 1986 col llema Nun tamos pa estes fiestes dENA, MC, LCR y CSI onde sabucheó al presidente Pedro De Silva con una pancarta que lu llamaba funcionariu de Madrid . Nel númberu 0 del periódicu DIXEBRA dENA (xineru de 1987), el 8 setiembre va tener protagonismu, la portada ye pal artículu Día de la Patria Asturiana y nel interior recuéyese la crónica de les protestes de Ribeseya. En Día de la Patria Asturiana alcontramos una segunda visión dendel nacionalismu desta fecha, en parte coincidente cola anterior de CB pero más ellaborada y completa. Nelli deféndese locho setiembre como día despecial significación pal Pueblu Asturianu. l’argumentación podría resumise mui rapidamente en: – El 8 setiembre representa laniciu del Reinu dAsturies, laniciu dAsturies y de la nación asturiana, non laniciu dEspaña, como caltienen les tesis españolistes. – La ilésia apropióse de la fecha, lo mesmo que de la significación precristiana de la zona de Cuadonga. – Los nacionalistes tienen que vindicar la hestoria dAsturies, da-y la vuelta a la historia oficial y denunciar la falsedá de les tésis españolistes y dotar a la fecha del conteníu nacional quinteresadamente ficieren esapaecer. Lartículu puntualiza quel fechu de reivindicar el 8 de setiembre comu día despecial significación pal pueblu asturianu nun significa que los nacionalistes nun tengamos en cuenta otres feches, peremportantes na hestoria dAsturies, comol 25 de mayu o Ochobrel 34. El 8 de setiembre va ser importante en 1987 y por primer vez una organización política va cellebrar un Día dAsturies alternativu al oficial. Como vimos veníen dandose protestes nos actos oficiales y venía denunciándose la falta de vindicación pero esti añu lENA decide dar un pasu más y entamar un Día dAsturies alternativu al institucional. Asina, ENA cellebra un eventu en confrontación a la cellebración oficial, un día dAsturies nacionalista, nel Pueblu dAsturies de Xixón, con un llema claru: Asturies ye Nación. El pasu definitivu llega un añu depués, en 1988, cuando ENA y XNA, les dos formaciones dizquierda nacionalista, entamen un nuevu Día dAsturies alternativu, pero esta vez yá yel primer Día de la Nación Asturiana nel que tamién participa la Candidatura Independiente de Mieres-Conceyu Astur. Esta ellebración xunitaria pue considerase laniciu formal del procesu de xuntanza que finaría un añu depués cola fusión dENA y XNA pa formar un únicu partíu nacionalista dizquierdes, lantigua Unidá Nacionalista Asturiana (UNA). Yá na década de los 90 del sieglu XX, el Día de la Nación Asturiana va dir garrando nueves formes, empicipien a organizase movilizaciones, llegando les primeres manifestaciones. Asina dende quAndecha Astur convocare la primer manifestación Pol Autodetermín na hestoria dAsturies en 1995, vienen cellebrándose añu tres añu hasta anguañu. Pero esto yá ye otru tema que sal del oxetu d’esti artículu, el surdimientu del 8 setiembre como Día de la Nación Asturiana y la visión nacionalista desta fecha. Lalderique sobre si una o otra fecha ye más significativa pa ser Día de la Nación Asturiana ye llexítimu dafechu. Esi sí, nelli ye imprescindible tener una visión histórica, non sobre la mayor o menor importancia, significación o relevancia, de los fechos históricos a vindicar nesi día, sinón na propia hestoria del movimientu nacionalista y del significáu que da ésti al 8 setiembre históricamente, que, como vimos, ye consideráu Día de la Nación Asturiana dende va más de venti años, dalgo que nun se da con denguna otra fecha, independientemente de que se conmemoren tamién otres. 8 de setiembre, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Últimos díes de visites guiaes al Centru dArte de la Cueva del Pozul Ramu/Tito Bustillo by asturnet 26 d'agostu, 2010 El Gobiernu dAsturies vien organizando visites guiaes al Centru dInterpretación del Arte Rupestre de la Cueva del Pozul Ramu/Tito Bustillo nes selmanes últimes, dempués de les obres feches nel llugar, con un presupuestu global de 8.784.677,59 euros. Les reserves anticipaes puen facese llamando al teléfonu 902 306 600, terminandol plazul 29 dagostu. L’edificiu ye de nueva planta y ta allugáu nun espaciu mui ampliu, na vera izquierda del ríu Seya. Tien tres plantes pa espacios espositivos, datención al públicu (recibidor, tienda, cafetería, biblioteca, sales desposiciones permanentes y temporales); y espacios palmacenes y talleres. Loxetivu ye tresformar el Centru nun polu despardimientu de la bayura arqueolóxica dAsturies. Amás destes visites guiaes, la Conseyería tamién tien abierta tol añu laula didáutica de la Cueva del Pozul Ramu/Tito Bustillo de miércoles a domingu, ente les 10.00 y les 16.45 hores. Ye daccesu llibre y de baldre, pero ye preciso sacar la entrada na taquilla daccesu a la Cueva. En cuantes a les visites a la propia Cueva, lapertura al públicu ye namás pelos meses dabril a setiembre (niviernu ta pesllada), de miércoles a domingu ente les 10.00 y les 16.30 hores, con un cupu máximu de 360 visitantes. Repártense nun máximu de quince pases diarios, dalredor d’una hora. La Cueva del Pozul Ramu/Tito Bustillo alcuéntrase ente los conxuntos rupestres paleolíticos más importantes del Cordal Cantábricu. El 7 de xunetu de 2008, el Comité Permanente de la UNESCO incluyó esti xacimientu nel so seleutu llistáu de patrimoniu mundial xunto a otres cuatro cueves asturianes (El Pindal, La Peña, Llonín y La Covaciella) y nueve más de Cantabria y el País Vascu. 26 d'agostu, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria El tercer númberu dErada ta yá nes llibreríes dAsturies by asturnet 12 de xunetu, 2010 La revista Erada, que tien por centru de los sos estudios la hestoria contemporanea d’Asturies torna a les llibreríes, nesti casu, de la mano de Suburbia Ediciones. Dirixida pol hestoriador Rafael R. Valdés, cambia d’editorial y de formatu esterior pero sigue calteniendo los mesmos criterios de calidá y distribución de conteníos, dedicando esti númberu a estudios sobrel nacionalismu asturianu, dende estremaes perspectives. Faustino Zapico trata “La campaña autonomista de 1897”, Cristóbal Ruitiña, periodista, analiza “La reaparición dAsturies nos entamos dopinión pública democrática nel tardofranquismu. La salida dAsturias Semanal, 1969″, mientres quArmando Magadán fai repás a delles cuestiones de la hestoria del PAS n”El Partíu asturianista, Asturianismu ya interclasismu como estratexa”. Na estaya de Notes, lhestoriador americanu Patrick Zimmerman asoleya “Reflexones sobre nacionalismu y historia viva: Nota dun proyectu sobre la historia dun nacionalismu frustráu”. El volume cunta amás con reseñes dAdolfo Cueto, sobre “Crónica de la Guerra de Marruecos”, Antonio Martínez, alredor de “Ni cautivos ni desarmados. Asturianos refugiados en Cataluña (1937-1939), Valentín Álvarez de “La Maginot cantábrica” y Guadalupe Valdés Rodríguez & María Jesús Villaverde Amieva sobrel llibru editáu pola mor de la Selmana de les Lletres última: “Enriqueta González Rubín: el sinciu duna escritora del XIX”. Asturnews falaba va dos selmanes col director de la revista, que comentaba, ente otres cuestiones, que “Quiciabes seya tiempu dentamar un foru sobre la hestoria del nacionalismu asturianu”. Entevista completa a Rafa Valdés 12 de xunetu, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria Javier Cubero presenta en Xixón “Del Romanticismu al Rexonalismu: escritores carlistes na lliteratura asturiana” by asturnet 24 de xunu, 2010 La Casa Conceyu de Xixón va acoyer güei, xueves 24 de xunu, a les 7 la tarde, la presentación de la obra ganadora del II Premiu Federico González-Fierro Botas dEnsayu y Trabayos dInvestigación falláu l’añu pasáu y qu’agora asoleyen lAyuntamientu de Xixón y Ediciones Trabe. Nel actu van participar, el Conceyal de Cultura Tradicional y Llingua Asturiana del Ayuntamientu de Xixón, Jesús Montes Estrada Churruca, Inaciu Iglesias, de Trabe Ediciones y lautor, Javier Cubero de Vicente. Na presentación va regalase a los presentes un exemplar. Javier Cubero ye pese a la so mocedá un activu activista cultural, preside lAtenéu Cultural Xuan María Acebal, participa dasociaciones comol Conceyu Universitariu pol Asturianu y La brisa de Japón. Amás, tien trabayos espublizaos nes revistes Nast, cartafueyos densayu, Erada y Formientu. Lautor, que tamién tien columna dopinión nAsturnewsOpinión, faló con Asturnews navientu del añu pasáu, poco dempués de facese con esti premiu, recuperamos agora la interesante entrevista. Entrevista de la selmana a Javier Cubero de Vicente 24 de xunu, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Hestoria LEdificiu Hestóricu de la Universidá acueye la esposición ‘Arte fósil’ by asturnet 14 de xunu, 2010 La Universidá d’Uviéu acueye dende’l 3 de xunu la esposición Fossil Art (Arte fósil), una magnífica colección de restos fósiles de seres vivos qu’habitaron el planeta va millones d’años. Asturies ye’l segundu llugar onde recala esta amuesa, dirixida por Adolf Seilacher del Institutu Xeolóxicu de la Universidá de Tubinga, tres el so pasu pol Parque de les Ciencies de Granada. La esposición, entamada en collaboración con Caxastur, va poder visitase mientres xunu y xunetu en dos sales del claustru perbaxo del Edificiu Hestóricu, nun cuidáu y complicáu montaxe debíu al gran tamañu de les pieces. L’oxetivu nun ye namás averar al visitante al pasáu remotu al traviés de fósiles qu’amuesen como yera la vida primitiva, sinón amosar tamién la guapura estética d’estes formaciones que superaron el pasu del tiempu. Los especímenes d’esta esposición zarren más de mil millones d’años de la hestoria de la Tierra y amuesen que l’actividá y el comportamientu de los organismos puede ser tan guapu como la forma orgánica. La esposición ta compuesta de 40 piece de gran formatu de traces fósiles y estructures sedimentaries escepcionales documentadas por tol mundu. La combinación ente’l tratamientu artísticu y científicu de los oxetos espuestos cautiva al visitante: naide que perciba arte neses plaques de piedra va poder dexar de preguntar el cómo y porqué del so orixe. Y nenguna persona capaz d’almirar les sos estrañes formes va poder dexar d’ignorar el mensaxe científicu que zarren sobre’l pasáu del planeta. Arte y ciencia xúnense nesta esposición pa ufiertar aspeutos complementarios que nos ayudar a apreciar y esfrutar les maravíes de la naturaleza. 14 de xunu, 2010 0 FacebookTwitterPinterestEmail