Sociedá Una nueva Asociación sofita la xunidá asturianista col nome d’Asturies Ciudadana by asturnet 29 d'abril, 2006 Asturies Ciudadana entamó na nueche del 29 al 30 d’abril, na carpa’l Conciertu pola Oficialidá, una recoyida de firmes al favor de que los partíos políticos asturianistes (PAS-IAS-AA-URAS) vayan en coalición nes elleiciones autonómiques de 2007. Nel entamu la campaña recoyéronse más d’un centenar de firmes de xente asturianista “pa que n’Asturies haiga una braera alternativa asturianista al marxe de les divisiones internes que sufre l’asturianismu.” Asturies Ciudadana ye un grupu de ciudadanos asturianos que tienen en común el ser políticamente, enantes que nada: asturianistes y enfotase en ser un movimientu social, siendo a la política asturiana lo que la Xunta pola defensa de la Llingua ye al idioma. Sigún asoleya nuna nota de prensa de presentación pública, “Sicasí, nós somos una asociación política, que, como yá ta dicho, definímonos como asturianistes. Esto mos fai actuar sobro la política nun doble planu: 1- D’un llau vamos ser dende’l ñacimientu, un grupu de presión sobro los partíos asturianistes (URAS, PAS, AA ya IAS), vamos xixilar les sos llinies polítiques, guetar l’entendimientu ente ellos, y, sobro tou, eso qu’a munchos paez-yos imposible y que pa la mayoría ye’l so suañu: La xunidá de los nacionalistes nuna mesma candidatura”. Los impulsores d’esta iniciativa quieren “deci-yos a los partíos asturianistes, a los cuatro, que hai ñecesidá de facer una coalición conxunta, porque dixebraos nun somos quien a sacar nada. Sobro la mesa tan datos como’l fechu de que si los cuatro partíos tuvieren dio xuntos nes autonómiques de 2007, el diputáu (Casi los dos) asturiansita sedría güei una realidá…” Y ensin embargu, nun quieren quedase ehí: “nun solo vamos pedir la coalición pa 2007… Queremos un 8 de Setiembre de xunidá ñacional, queremos poder miranos al espeyu comu pueblu y poder cellebrar el día de la patria toos xuntos, pues, a la fin, Asturies ye lo que a toos mos xune… 2- Y d’otru llau, queremos facer campañes de movilización ciudadana… Pedir firmes (les 10.000 que se ñecesiten) pa proponer lleis d’iniciativa popular, informar a la xente y esparder la concencia asturianista per tolos asturianos d’Asturies y de la diáspora…”. Pa entamar, l’asociación entamó nel COnciertu Pola Oficialidá con una campaña de recoyida de firmes pa que PAS, URAS, AA ya IAS vayan xuntos en coalición nes elleiciones municipales y autonómiques de 2007. Sigún aseguren “na manifestación pola oficialidá del 5 de Mayu, si tou sal bien, podrá firmase pa conseguir esto.” Esti proyeutu, que nun ye un partíu políticu nin se va presentar a nengunes elleiciones, ta abiertu a tou aquel ciudadanu que se defina “Asturianista, (Seya nacionaliegu o rexonalista, d’esquierdes o de dreches) y ta coordináu por dos universitarios asturianos de la facultá de Ciencies Polítiques y Socioloxía de la Universidá Complutense de Madrid: Nicolás V. Bardio y Marga Solares Capellán”. 29 d'abril, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Educación Diez escueles de Xixón fomenten en conxuntu l’usu del asturianu by asturnet 27 d'abril, 2006 Los maestros d’asturianu de diez escueles de Xixón decidieron axuntase pa sacar alantre, en conxuntu, la XI edición de les Xornaes de Llingua y Cultura Asturiana, qu’empiecen esti vienres y que se van allargar hasta’l Día de les Lletres, el prósimu 5 de mayu. Coordinaos pol director de la escuela García Lorca, Miguel Badal, van llevar a más de dos mil nenos a participar en tou tipu d’actividaes rellacionaes cola llingua como son talleres, conciertos y concursos. A lo llargo d’estos díes va facese entrega de premios del concursu ‘María Teresa González’ de carteles, poemes y testos ilustraos nel centru municipal d’El Natahoyo; van poder ver un conciertu de Xentiquina; facer talleres de cocina tradicional asturiana y de vistimenta tradicional; asina como sendes de percorríu rural pel conceyu xixones. Les diez escueles que formen parte d’esta iniciativa son l’Atalía, Xove, Tremañes, Martínez Torner, Cervantes, García Lorca, Montiana, Principe de Asturias, Santa Olaya, Lloreu y Martínez Torner. 27 d'abril, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Cine Teresa Marcos ganal II Festival de Cine Asturianu by asturnet 11 d'abril, 2006 La obra “Por estar contigo” de la realizadora asturiana Teresa Marcos foi la ganadora del II Festival de Cine Asturianu que tuvo llugar ayeri nun actu nel teatru Filarmónica, d’Uvieu, nel que se-y rindió homenaxe Mary Paz Pondal. Javier Vidal, conceyal de Rellaciones Institucionales y Hermanamientos del Ayuntamientu d’Uvieu y másimu representante n’Asturies de la SGAE, foi l’encargáu d’entrega-y a la veterana actriz uvieína una reproducción de la escultura “Pensadora”. Na gala que tuvo llugar ayeri a les seis y media la tarde, nel teatru Filarmónica d’Uvieu, el curtiometraxe de Teresa Marcos, “Por estar contigo”, foi’l ganador del premiu al Meyor Curtiu Asturianu n’otra llingua, que foi entregáu por Marisa Vallejo, amás de llograr el premiu a la Meyor dirección. La distinción consistía nún modernu fruteru de cristal, n’homenaxe a “El robo de la fruta”, el primer documental asturianu de ficción que l’añu pasáu cumplía cien años. Per otra parte, l’apartáu de Meyor Documental premió la obra “Lluvina”, mentes que’l Meyor Guíón foi pa “Entaína”. Ánxel Nava fixo un monólogu sobre los problemes de facer cine n’Asturies, pa depues dar pasu a la categoría de Meyor Actor que correspondió a Carlos Chamarro. La galardonada como Meyor Actriz foi Montse Mostaza. Finalmente, “Hestoria d’un vezu” llogró’l premiu al Meyor Curtiumetraxe n’Asturianu. 11 d'abril, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Comunicación Lletres Asturianes dedica’l so últimu númberu a les Xornaes d’Estudiu by asturnet 23 de marzu, 2006 La revista Lletres Asturianes de l’Academia de la Llingua llega al so númberu 90 con una entrega dedicada a asoleyar dellos de los trabayos presentaos por diversos especialistes nes últimes Xornaes d’Estudiu. Ente los artículos d’investigación publicaos destaquen el firmáu por Ignaciu Llope embaxo’l títulu “Xuegos d’identidá na tierra Navia-Eo: un averamientu críticu” y del de Carmen Alen tituláu:”Algunas consideraciones sociolingüísticas sobre dos lenguas minoritarias: el occitano y el asturiano”. Otros trabayos qu’apaecen nesti númberu de Lletres Asturianes son “El bable y los bablistas. La paya nel güeyu axenu. Un documentu de Matías Conde” de Rafael Rodríguez Valdés, “La reivindicación asturianista dende la emigración en Barcelona” de Iván Cuevas y “Un sainete del XVIII: ‘Los asturianos picados'” de Ramiro González Delgado. Completen esti númberu 91 les avezaes secciones de Faza Lliteraria, onde’l profesor García Arias recupera un poema anónimu de 1848 y Daniel García Pedrayes publica delles versiones del poeta balear Joan Salvat-Pappaseit. El remate d’esta entrega pónenlu les Notes y Anuncies, con diverses reseñes de trabayos filolóxicos y noticies de variu calter sobre l’actualidá llingüística asturiana. 23 de marzu, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Emigración El Centru Asturianu de Bruseles recibe’l premiu ‘Integración’ de la revista Ecos by asturnet 21 de marzu, 2006 El Centru Asturianu de Bruseles ye’l destinatariu del premiu ‘Integración’ que promueve la revista Ecos, una publicación empobinada a los más de cien mil falantes d’español residentes en Bélxica y orixinarios de diversos países del estáu y de latinoamérica. La emisora Radio Sí, na que la comunidá asturiana tien una presencia importante, recibe otra de les distinciones de la revista belga. L’Asociación Hispamedia, editora de la revista Ecos, Bélxica n’Español prepara la so Gala de Premios Ecos 2006″ , na que se van dar galardones a persones y asociaciones pol so llabor nel mundu hispánicu de Bélxica. L’actu d’entrega va tener llugar el día 23 de mayu a les 19.30 nel Hotel Husa President Park de Bruseles col sofitu de les representaciones diplomátiques españoles y latinoamericanes en Bélxica, asina como d’otres instituciones comunitaries. En tal actu, el Centru Asturianu de Bruseles va ser distinguíu col Premiu Ecos “Integración”. La edición 2006 de la Gala de Premios Ecos va dar los sos galardones a les siguientes persones y asociaciones: Premiu Ecos Honoríficu otorgáu al Profesor Robin Lefère Premiu Ecos Integración ortogáu al Centru Asturianu de Bruselas Premiu Ecos Cooperación ortogáu a la Cámara de Comerciu Belgo Centroamericana Premiu Ecos Difusion Cultural ortogáu al Centru d’Estudios Mexicanos d’Amberes Premiu Ecos Idees ortogáu a Radio Si pol so programa De par en par Premiu Ecos Solidaridá ortogáu a Femmes de lAmerique Latine Premiu Ecos Llabor Prefesional ortogáu a l’Agrupación de Llingua y Cultura Española La revista Ecos que ta dirixida a los más de cien mil hispanofalantes residentes en Bélxica y a tolos llectores interesaos na cultura hispana y en cuanto vincula a España, Bélxica y América latina ta formada d’un estensu grupu d’españoles, latinoamericanos, belgues y otres comunidaes internacionales ye una revista belga en llingua española qu’informa cada mes sobre los acontecimientos españoles y latinoamericanos que tienen llugar en Bélxica. Na so sección “Ecos de…”, ufierta un serviciu de distribución y divulgación reserváu a instituciones y organismos públicos y privaos, sedes diplomátiques, ONGs y asociaciones culturales que quieran espublizar les sos informaciones oficiales. 21 de marzu, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá IAS denuncia la escasa presencia del asturiano na Gaceta de Xixón by asturnet 13 de marzu, 2006 L’agrupación xixonesa d’Izquierda Asturiana (IAS) denuncia nun comunicáu la escasa presencia de la nuestra llingua nel boletín d’información municipal del Ayuntamientu “La Gaceta” a la que califica de ridícula. Los nacionalistes ponen como exemplu l’últimu númberu d’esta publicación que se distribúi de baldre en tolos llares de Xixón y que namás cuenta nesta entrega con una de les cuarenta y tres páxines n’asturiano. Según denuncia el portavoz local d’IAS, Pablo Rodríguez, “nel el númberu de marzu de la Gaceta, namás una de les sos 43 páxines tá n’ asturiano, representando un porcentaxe ridículu nel total del conteníu d’esta revista municipal”. Pal representante de Izquierda Asturiana la situación nun ye escepcional nel momentu actual ya que según afirmó: “dende fai unos meses vien apreciándose una paulatina reducción de la presencia del asturiano nesta publicación, que si ya enantes yera escasa, agora ye absolutamente ridícula”, una amuesa pa Rodríguez “del nulu interés que tien el gobiernu municipal en promocionar el nuestru idioma, que si en formatu impresu la presencia es más que mínima, nos espacios de radio y televisivos ye inesistente”, diz Pablo Rodríguez. El portavoz nacionalista califica la situación de “sangrante, ya que ye un mediu costeáu por tolos ciudadanos de Xixón, que según amuesa la reciente encuesta sociollingüística elaborada pol profesor Llera Ramo demanden una presencia digna y una mayor promoción pal asturiano de la que actualmente esistente, si ye que esiste dalguna”. Rodríguez ve en fechos como esti “un claru exemplo de la política que respective a la nuestra llingua lleva a cabu el gobiernu municipal del PSOE-IU-BA, nun faciendo el mas mínimu esfuerzu na normalización del asturiano” y añade que “si del PSOE mui poco podemos esperar a favor del asturiano, d’IU-BA, auténticos títeres de los socialistes, polo que vemos tampoco”. 13 de marzu, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Berta Piñán y Pablo Amargo colaboren nun llibru empobináu a los nuevos llectores by asturnet 7 de marzu, 2006 La escritora Berta Piñán acaba de publicar “El branu de Mirtya”, un volume ilustráu por Pablo Amargo nel que se recrea el pasu de la infancia a la adolescencia d’una neña énte la que se desplieguen les novedaes de la vida. El relatu de l’autora canguesa va empobináu a los llectores más mozos na nuestra llingua. Publicáu pola editorial Ámbitu dientro la so colección dedicada al públicu infantil-xuvenil, “El viaxe de Mirtya” cuenta la hestoria d’un alcuentru ente la rapacina protagonista y Mirtya, la empleada doméstica que trabaya en casa de so tía onde ta braniando. L’autora de la narración, Berta Piñán, ye una de les más prestixoses voces de la lliteratura asturiana contemporánea. Pablo Amargo, ilustrador del volume, ye un de los dibuxantes con más proyección esterior y algamó en 2004 el Premiu Nacional d’Ilustración Infantil y Xuvenil del Ministeriu de Cultura. 7 de marzu, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Comunicación Pérez Ornia defende l’Ente autonómicu como xenerador d’empléu directu ya indirectu by asturnet 22 de febreru, 2006 José Antonio Pérez Ornia aprovechó la so comparencencia esti martes 21 na Xunta Xeneral pa defender l’Ente Públicu de Comunicación como xenerador d’empléu directu ya indirectu. El director de la radiotelevisión autonómica desgranó les cifres de los ingresos y gastos de la empresa dende la so creación. Coincidiendo cola presencia d’Ornia nel parlamentu miembros de la Xunta pola Defensa de la Llingua manifestáronse pa protestar pol tratamientu dau al idioma nel ente autonómicu. Pérez Ornia, defendió los beneficios que pal sector audiovisual d’Asturies supón la pueta en marcha de la RTPA que, según los sos cálculos, pueden ser un cientu de puestos de trabayu directos y alrodiu de doscientos indirectos con preferencia pa empreses con mayoria de capital asturianu. A la contra, el diputáu del PP Fernando Goñi criticó al ente públicu polos sos costes dende la integración de la televisión asturiana na FORPA (Federación de Radiotelevisioens Autonómiques), que cifró en 800.000 euros amás de 325.000 euros como pagu anual. A eso, hai qu’añadir, según el parlamentariu popular, 1,2 millones de euros pola tresmisión de partíos de fútbol de Primera y Segunda División hasta’l final d’esta temporada y 445.221 euros pola emisión de películes. Mientres Ornia comparecía nel parlamentu autonómicu un grupu de militantes de la Xunta pola Defensa de la Llingua manifestóse énte les puertes del hemiciclu con una pancarta na que se pidía una televisión asturiana n’asturiano. Díes enantes, esti domingu, la organización cívica tentó desplegar esa mesma pancarta nel estadiu Carlos Tartiere nel partíu del Real Uvièu retresmitíu pola TPA y personal del club azul impidiólo pola fuerza. 22 de febreru, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Lliteratura Cristina Muñiz Martín presenta n’Uviéu “Onde pisen poques güelles” by asturnet 16 de febreru, 2006 Cristina Muñiz Martín presenta esti xueves 16 n’Uviéu la so primer obra publicada de narrativa: “Onde pisen poques güelles”, un conxuntu de relatos nel que l’autora apuesta pol realismu como vía pa escarabicar nos llendes de la propia esperiencia peñerada pola voz cómpliz de la lliteratura. El tamién narrador Xulio Vixil ye l’encargáu de glosar esta ópera prima d’una escritora que llega al panorama de les lletres n’asturiano con rixu nuevu. Muñiz Martín llega al mundu de la lliteratura con fuerza y con verdadera pasión por contar. Nesta primer obra publicada amuesa un gran dominiu de la técnica narrativa y del llinguaxe. La mirada aceda, cuando irónica, cuando descarnada, quadopta la voz narrativa nos diecinueve cuentos que componen esti volume, posa nos personaxes con un daqué de tenrura inevitable. Una voz, acaso, resignada a la esperanza. Onde pisen poques güelles abre una nueva vía na narrativa asturiana, dando por bonul principiu de que «la realidá supera a la ficción»: con un realismu secu, salpicáu de pingarates estremes dirrealidá, lautora traza una visión certera de la vida danguaño, reflexándola en tola so crudeza, averándose con valentía a los problemes tanto individuales como colectivos que la sociedá de güei va poniendo nel camín. Cristina Muñiz Martín, tamién creadora de monólogos, aficionada al teatru y escritora de voz personal y fuerza narrativa hasta agora desconocida, vien a sumase a la nómina de muyeres narradores que pasín a pasu van enanchando el yá bien afitáu mundu de la narrativa asturiana. 16 de febreru, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá García de la Concha esclúi al asturiano de la so apoloxía del billingüismu nel estáu by asturnet 14 de febreru, 2006 El director de la Real Academia Española de la Lengua, el villaviciosín Víctor García de la Concha, defendió’l billingüismu “frente a la diglosia” y la convivencia de “les cuatro llingües d’España” esti llunes 13 en Salamanca, nel cursu del homenaxe que-y brindaba la Universidá helmántica. L’académicu, descendiente de Xosé Caveda y Nava, escluyó al asturiano na so apoloxía de la diversidá llingüística. De la Concha abogó pol billingüismu escontra la diglosia, de la que dixo “establez la superioridá d’una llingua enriba d’otra” y apostó pol marcu constitucional pa caltener la convivencia llingüística: “ye’l meyor calce, el más intelixente y el más eficaz pa conservar la convivencia”. El director de l’Academia Española defendió “les cuatro llingües” como “patrimoniu común” de tolos ciudadanos del estáu, ensin mencionar a l’asturiana. 14 de febreru, 2006 0 FacebookTwitterPinterestEmail