Sociedá El Principáu ponse de plazu hasta 2007 p’afitar l’usu de la toponimia tradicional by asturnet 17 de mayu, 2004 Validar, normalizar y potenciar l’usu de los nomes de llugar tradicionales d’Asturies. Esi ye’l triple envís col qu’esta tarde quedó constituyida n’Uviéu la Xunta Asesora de Toponimia del Principáu, que velará pol emplegu oficial de los topónimos n’asturianu en planos, mapes ya indicadores de carreteres. El Gobiernu autonómicu espera afitar esi procesu d’oficialización de los topónimos tradicionales d’equí a 2007, fecha na que remata l’actual llexislatura. Magar d’esa planificación nel tiempu, nun habrá prieses. Según precisó el director de la Oficina de Política Llingüística, Ramón d’Andrés, la recuperación oficial de los nomes de llugar tradicionales “nun sedrá d’un´día pal otru”, sinón que va facese en términos xenerales de consensu y con una güeyada mui especial a los conceyos, que van ser “la unidá de trabayu” básica de la Xunta de Toponimia. De fechu, los llabores d’esti muérganu consultivu empezarán por enunciar los topónimos d’aquellos ayuntamientos asturianos que yá s’empobinaron a la Conseyería de Cultura pa solicitar l’usu oficial de la toponimia tradicional, o que son menos roceanos a facelo. La consecuencia más tanxible d’esa xera sedrá la retulación de caleyes y carreteres n’asturianu, con cargu a una partida específica que yá tien reservada la Conseyería d’Infraestructures pero que tamién va necesitar d’una negociación col Ministeriu de Fomentu, según precisó el director xeneral de Promoción Cultural y Política Llingüística, Carlos Madera. Na mayoría de los casos alitaráse una señalización única col nome tradicional asturianu, pero habrá escepciones: ciertos grandes núcleos urbanos cuyu nome en castellán ta enforma espardíu, según D’Andrés, almitirán una denominación oficial billingüe, n’español y asturianu. Un procesu pal que Cultura nun espera atopar grandes torgues nos conceyos y que, no operativo, tomará como base el nomenclátor ellaboráu pola Academia de la Llingua Asturiana -que contién más de 15.000 topónimos- y apoyaráse en reuniones periódiques de la Xunta de Toponimia, posiblemente cada quince díes. La prósima xuntanza ta convocada pal miércoles 2 de xunu, y nella acabará de perfilase el trabayu del organismu. Contemplada na Llei d’Usu y Promoción del Bable / Asturianu de 1998 y regulada por decretu n’abril de 2002, la Xunta Asesora de Toponimia tá presidida por Carlos Madera y vicepresidida pol director xeneral d’Ordenación del Territoriu, José Javier Izquierdo. Son vocales la presidenta de l’Academia de la Llingua, Ana Cano; el profesor de la Universidá d’Uviéu Francisco Javier Fernández Conde; Josefina Martínez, en representación del Real Institutu d’Estudios Asturianos; Valentín Ruiz, como director xeneral de Cooperación Llocal; y los llingüistes Julio Viejo y Fernando Álvarez Balbuena, en calidá d’espertos. La Xunta de Toponimia empobinará los sos dictámenes sobro nomes de llugar al Conseyu de Gobiernu, que sedrá quien afite por decretu los nomes oficiales de conceyos, parroquies rurales y núcleos de población. 17 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá La Rioja analiza presente y futuru de la lliteratura asturiana by asturnet 12 de mayu, 2004 La lliteratura asturiana tresciende fronteres. La comunidá autónoma de La Rioja acueye a partir de mañana la cellebración del IV Día de les Lletres nel Esterior, cuyos actos centrales van desendolcase en Logroño y nel monasteriu de San Millán de la Cogolla. Esther Fonseca, Roberto Iglesias y Xuan Bello protagonizarán nesi edificiu relixosu l’actu institucional, concebíu como un amiestu de música, poesía y alderique. Los tres van contribuyir dende estayes diferentes: Fonseca llevará la voz cantante nun recital musicáu, en tantu que Bello pronunciará una conferencia y l’autor Roberto Iglesias recibirá un homenaxe públicu nuna tierra -La Rioja- a la que ta fondamente vinculáu. El sábadu, les cellebraciones treslladaránse a la capital de La Rioja, Logroño, onde ta prevista la proyección de curtiumetraxes asturianos y l’actuación del Orfeón de Mieres. Una espicha popular nel Centru Asturianu sedrá’l remate de les cellebraciones. El Día de les Lletres nel Esterior, que n’años anteriores se cellebró n’Uruguay, París y Las Palmas de Gran Canaria y respuende a una iniciativa conxunta del Conseyu de Comunidaes Asturianes y l’Academia de la Llingua, algama la so cuarta edición col envís d’espardir la cultura d’Asturies ente los emigraos fuera’l país, en feches prósimes a la cellebración del Día de les Lletres Asturianes. 12 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Setenta establecimientos secunden el Día del Llibru y el Discu n’Asturianu by asturnet 6 de mayu, 2004 Un total de setenta llibreríes y tiendes de discos súmense güei a la cellebración del Día del Llibru y el Discu n’Asturianu, ufriendo un descuentu xeneral del diez por cientu nes ventes que despachen a lo llargo de tola xornada. La iniciativa coincide col XXV Día de les Lletres Asturianes, cuyos dos actos centrales -una manifestación pola oficialidá y un actu solemne de l’Academia de la Llingua- treslládense esti añu a Avilés. La llista d’establecimientos que secunden el día dedicáu a la creación n’asturianu intégrenla les principales llibreríes y tiendes de discos d’Uviéu, Xixón, Avilés y Mieres, amás d’otros negocios de L’Entregu, L’Infiestu, Siero, Nava, Villaviciosa y Llangréu. Los llectores del oriente podrán acudir a tiendes de Cangues d’Onís, Llanes y Les Arriondes, en tantu que’l públicu de la zona occidental habrá facer les sos compres en Cangas del Narcea, Cuideiru o L.luarca. Pero el centru de gravedá de la xornada tará n’Avilés. Ellí partirá a les siete de la tarde la manifestación pola oficialidá del asturianu qu’entama la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana, y una hora depués empezará, nel auditoriu de la Casa Cultura, l’actu solemne col que l’Academia de la Llingua cellebra el XXV Día de les Lletres Asturianes, que tará conducíu pola periodista Sonia Avellaneda y ye frutu de la coordinación del académicu Xosé Antón González Riaño. Darréu de too ello, Xunta y Academia axuntaránse nuna espicha popular que va cellebrase nuna carpa asitiada nel esterior de la Casa Cultura d’Avilés. 6 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Ana Cano reclama una “Universidá asturiana” amás de la oficialidá by asturnet 6 de mayu, 2004 La presidenta de l’Academia destacó un añu más nel Día de les LLetres Asturianes la importancia de la oficialidá pa llograr una normalización del idioma, pero esta vegada pidió tamién una “Universidá asturiana” que mire pa Europa “pero tamién p’Asturies”, como condición imprescindible pa que la normalización social de la llingua y tamién de la cultura d’Asturies seyan una rialidá. Como nun podía ser dotramiente, la oficialidá foi la reivindicación cimera del discursu académicu, como obxetivu d’una llingua que como la presidenta s’enfotó en recordar tien ya dende hai tiempu una gramática, un diccionariu trabayáu y significativu de la riqueza terminolóxica del asturianu, una lliteratura perimportante, “y una base social favoratible” a esa oficialidá que consideró imprescindible pala vraera normalización del asturianu, al tiempu que consideraba innecesaria una llei d’usu “que nun tien altor llegal suficiente”. Sigún Ana Cano, “l’Estatutu d’Autonomía habrá recoyer de mou esplícitu la oficialidá de la llingua asturiana nel territoriu del Principáu d’Asturies. Y ye dempués cuando tendrá que venir una llei de Normalización Llingüística, afayada a la nuesa realidá, qu’estableza, colos pautos y prudencies que se quiera, les distintes fases progresives del procesu, acordies colos oxetivos y perspeutives de futuru que se planteguen”. Ana Cano tamién amosó crítiques nidies al nuevu Gobiernu autonómicu asturianu polos problemes educativos que se tán produciendo nel procesu de normalización. Son reivindicaciones vieyes que nun son a cristalizar en realidaes nidies y que van de la especialidá en Filoloxía Asturiana, que se niega en Madrid ensin argumentu académicu, a la especialidá de Llingua Asturiana pa los profesores d’Educación Infantil o la inclusión de l’asignatura nos currículos de Primaria y Secundaria. Con idénticu enfotu, Ana Cano dixo que ya nun se pue dexar d’encarar la enseñanza de toles materies col asturiano como llingua vehicular, que ye lo que-yos asocede a toles demás llingües del Estáu. Un actu brillante L’actu institucional de l’Academia de la LLingua Asturiana nel XXV Día de les Lletres entamó como se vien faciendo davezu dende hai unos cuantos años col son de la gaita. Xuacu Amieva foi l’encargáu d’entamar una xornada na que, baxo la batuta de la periodista Sonia Avellaneda como presentadora, foron desfilando los elementos qu’añu tres d’añu componen esti actu que por primera vegada se treslladaba a Avilés. Col auditoriu enllenu, destacaba n’Avilés la numberosa representación política, cola presencia del Conseyeru de Xusticia, Francisco Javier García Valledor, a la testa, amás de l’Alcaldesa de Castrillón, d’IX; el conceyal de Cultura d’Avilés, del PSOE; los conceyales d’IX del conceyu y una granible representación de toles fuercies polítiques que sofiten la oficialidá de la llingua asturiana nos sos programes políticos. Tres del entamu, el telón dexó ver a los académicos de númberu que recibíen esti añu como correspondiente al doctor José Antonio Fernández Vior en reconocimientu al so llabor investigador de la fala del Navia-Eo. Tanto Vior na so curtia pero intensa intervención como la presidenta de l’Academia, nel so discursu, encamentaron a la sociedá asturiana respetu pa los falantes del occidente asturianu estremaos de los falantes de gallego y de los que falen dafechu asturianu occidental. Una llectura de poemes y una amañosa esbilla de cancios del nuevu discu de Corquiéu, que se tien de grabar tres del branu, y de dellos de los más nomaos d’esti grupu de folk de Ribesella, que vien d’una xira por Europa y taba acabante d’aportar dende Escocia, punxeron el meyor finxu a una xornada que tien ya un calter propiu y definíu y a la que namái-y falta l’aportar de la oficialidá, pa que nun tea que ser cada añu esi l’estribillu obligáu d’un resume añal de l’actividá académica alrodiu del asturianu. 6 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Ana Cano centrará’l so discursu del Día de les Lletres na demanda d’oficialidá by asturnet 3 de mayu, 2004 L’epicentru sedrá la demanda inequívoca d’oficialidá. La presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, centrará la so intervención nel actu solemne del XXV Día de les Lletres Asturianes, que se cellebra el vienres n’Avilés, n’esixi-yos a les autoridaes polítiques la declaración dafechu de l’asturianu como llingua oficial aprovechando l’actual momentu de formientu de posibles cambios nos estatutos d’autonomía. Na mesma llinia de les pallabres que pronunció ayeri en Xixón durante la inaguración de la XXV Selmana de les Lletres, la presidenta de l’Academia de la Llingua fará el vienres un alegatu pola oficialización del asturianu como midida imprescindible pa poder avanzar en cualquier dirección na normalización y defensa del idioma. Cano sorrayó amás la significación de la inminente cellebración del Día de les Lletres na so edición númberu venticinco como una amuesa de l’aprosimación de l’Academia a la variedá llingüística que s’emplega na franxa comprendida ente los ríos Navia y Eo, nel estremu occidental d’Asturies, yá que por primer vegada va ingresar na institución un académicu estrechamente vinculáu a esa zona y esa variedá, José Antonio Fernández Vior. L’actu col que l’Academia de la Llingua quier cellebrar el XXV Día de les Lletres Asturianes tendrá llugar a partir de les 20 hores nel auditoriu de la Casa Cultura d’Avilés. Tres de la sesión solemne, que finará con una actuación del grupu Corquiéu, los asistentes sumaránse a una espicha popular nuna carpa esterior, en collaboración y xuntanza cola Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana. 3 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Cultura asegura que l’asturianu usaráse “con dignidá” na tv autonómica by asturnet 2 de mayu, 2004 L’asturianu tendrá un usu dignu, “en tiempu, cantidá y calidá”, na futura radiotelevisión pública asturiana. Asina lo comprometió esti mediudía en Xixón la conseyera de Cultura, Ana Rosa Migoya, na inaguración oficial de la XXV Selmana de les Lletres Asturianes, Nesi mesmu actu, la presidenta de l’Academia de la Llingua, Ana Cano, esixó-y al Gobiernu autonómicu qu’incluya la oficialidá na futurible reforma del Estatutu d’Autonomía. Esa sedría, según Cano, la meyor manera de rendi-y homenaxe al malográu escritor xixonés Andrés Solar, cuya alcordanza protagoniza esti añu los actos de la Selmana de les LLetres. Inda más cuando la situación política ye propicia tres del cambiu de collor políticu nel Executivu central y anúnciase un procesu global d’afitamientu de l’autonomía de les estremaes comunidaes. “Nun queremos siguir siendo diferentes, nun perdamos esti tren”, alitó la presidenta de l’Academia. Díxolo nel estráu. Fuera’l salón d’actos del Antiguu Institutu, onde se desendolcó la presentación de la XXV Selmana de les Lletres, la conseyera de Cultura, Comunicación Social y Turismu respondió-y a Cano énte les entrugues de los periodistes: El Gobiernu atiénse al marcu normativu esistente -Estatutu actual, Llei d’Usu del Asturiano-, pero ta dispuestu dafechu a entrar nel discutiniu de cuestiones como la que punxo enriba la mesa Ana Cano. Previamente, Migoya espardiera na so intervención delles pincelaes de les iniciatives que la Conseyería de Cultura tien en marcha na estaya de política llingüística: La Xunta de Toponimia tien yá nomaos a los sos representantes y ta llistu el so reglamentu internu, polo qu’empezará a funcionar darréu, asesorada amás por Fernando Álvarez Balbuena y Xulio Viejo; reforzaráse la rede municipal de normalización del asturianu; y el Plan de Normalización Sociollingüística tará aprobáu enantes qu’acabe esti añu. No abstracto, Ana Rosa Migoya precisó que la conseyería que dirixe va echar tol fuelgu pa “desatrancar la cuestión llingüística, dende’l realismu y ensin roces”. Dexando pel camín dalgunes alusiones en clave interna a les engarradielles internes nel sen del asturianismu -“La defensa del asturianu nun ye monopoliu de nengún grupu ideolóxicu”, la conseyera completó la so intervención mirando pa la enseñanza: Ye voluntá de Cultura ameyorar el tratamientu de la Llingua Asturiana como asignatura n’escueles ya institutos, asina como afitar l’estudiu del gallegu-asturianu como veriedá llingüística singular na zona comprendida ente los ríos Navia y Eo. 2 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá La Selmana de les Lletres arranca recordando a Solar como “exemplu de compromisu” by asturnet 2 de mayu, 2004 “Un exemplu de compromisu y trabayu pa col país y la llingua asturiana cuando casi too taba por facer”. Nestos términos reivindicó esti mediudía la presidenta de l’Academia de la Llingua Asturiana, Ana Cano, la figura d’Andrés Solar, que merez una esposición monográfica nel Antiguu Institutu de Xixón hasta’l prósimu 7 de mayu. Solar, que ye’l primer autor lliterariu del Surdimientu al que se-y dedica una Selmana de les Lletres -nesta ocasión la edición númberu venticinco-, dexó tres d’él una obra granible que, destacó Cano, foi amás un modelu llingüísticu mui útil n’aquellos tiempos de los primeros pasos de la normalización del idioma. Pa reconocer esi calter pioneru, l’Ayuntamientu de Xixón pondrá-y el nome d’Andrés Solar a una caleya del so llugar natal, la parroquia xixonesa de Deva. L’homenaxe a l’alcordanza de Solar, fallecíu nun accidente de circulación hai agora venti años, complétase cola edición de dos llibros: un estudiu sobro la so vida y el so tiempu, y una recuperación de parte de la so obra lliteraria n’edición asoleyada por Editora del Norte y cordinada por Vicente García Oliva. El patiu del Antiguu Institutu Xovellanos de Xixón ufre a lo llargo de toa esta selmana una visión de conxuntu de lo que significó el pasu d’Andrés Solar pola cultura asturiana nun momentu de plenu espoxigue identitariu. Fotografíes, pegatines, cartafueyos y cartelos d’época recuperen la memoria d’un militante al que-y tocó vivir años decisivos nel procesu d’afitamientu de la llingua y cultura asturianes. 2 de mayu, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá Avilés prepárase p’acoyer los actos centrales del Día de les Lletres by asturnet 26 d'abril, 2004 Les lletres asturianes treslládense d’Uviéu p’Avilés. La villa l’Adelántáu prepárase p’acoyer los dos actos centrales de les cellebraciones del 7 de Mayu: el discursu públicu que la presidenta de l’Academia de la Llingua, Ana Cano, pronunciará nel Auditoriu de la Casa Cultura municipal, y la manifestación pola oficialidá que previamente, entamada pola Xunta pola Defensa de la Llingua, recorrerá les cais de la ciudá. La marcha tien previstu el so empiezu pa les siete de la tarde, una hora antes que l’Academia abra nel Auditoriu municipal avilesín l’actu solemne del XXV Día de les Lletres Asturianes con un discursu d’Ana Cano y la toma de posesión como académicu correspondiente de José Antonio González Vior. El grupu folk Corquiéu rematará la sesión cola interpretación de varies pieces, y darréu d’ello daráse pasu a una espicha popular con música y bailles del país nuna carpa asitiada énte l’Auditoriu, frutu de la collaboración ente l’Academia y la Xunta Pola Defensa de la Llingua. La Conseyería de Cultura, Comunicación Social y Turismu axúntase a la exaltación de la lliteratura n’asturianu cola apertura, el llunes 3 de mayu, d’una esposición nel Antiguu Institutu de Xixón sobro l’escritor homenaxeáu d’esti añu, el malográu mayestru xixonés Andrés Solar. A él se-y dedicará una placa conmemorativa que va descubrise al día siguiente, martes, na so parroquia natal de Deva, mientres que la Biblioteca pública d’El Fontán, n’Uviéu, acoyerá’l miércoles 5 de mayu la presentación del llibru ‘Andrés Solar, una voz del surdimientu’ y de la cantata ‘Solar d’amor y arume verde’. Esa obra musical estrenaráse’l xueves 6 nel Teatru Xovellanos de Xixón, el mesmu día en que va rendise-y homenaxe en Mieres al profesoráu de Llingua Asturiana. Los actos pesllaránse’l vienres 7, Día de les Lletres, con un descuentu xeneral del diez por cientu nes ventes de llibros n’asturianu y el regalu de la obra monográfica sobro Andrés Solar hasta fin d’esistencies. 26 d'abril, 2004 0 FacebookTwitterPinterestEmail
LliteraturaSociedá La Llibrería Llingüística de l’ALLA aporta al númberu 31 by redacción asturnews 12 de febreru, 2023 Una de les coleiciones con más percorríu de l’ALLA, la Llibrería Llingüística, medra cola publicación esti mes del so númberu 31. Con El sistema temporal en asturianoleonés: el habla de Somiedu, de Helmut Brammerts, l’Academia aprovecha pa facer un anovamientu nel diseñu y el formatu de la coleición cola fin de facer d’estos llibros ferramientes calidables y fáciles de remanar pa llectores ya investigadores. Siguir lleendo 12 de febreru, 2023 0 FacebookTwitterPinterestEmail
Sociedá La palabra del añu son dos: intelixencia artificial by redacción asturnews 30 d'avientu, 2022 Nin inflación, nin ucranianu, nin criptomoneda, comu aventuraben dalgunos. La palabra del añu ye intelixencia artificial. Ye la espresión escoyida pola Fundación del Español Urxente (FundéuRAE), promovida por Percanciar EFE y la Real Academia Española, pa otorga-y el popular títulu de vocablu del añu. Siguir lleendo 30 d'avientu, 2022 0 FacebookTwitterPinterestEmail