Portada Lliteratura Lletres Asturianes 110 aporta pel Día del Llibru

Lletres Asturianes 110 aporta pel Día del Llibru

by asturnet

L’Academia de la Llingua Asturiana aprovechó la selmana na que se celebra’l Día Mundial del Llibru pa entamar a esparder la so revista más popular y con mayor posu científicu, Lletres Asturianes, qu’aporta con esti númberu al 110. Esti númberu 110 recueye dellos trabayos d’investigación d’un total de diez autores, que los que la mayoría ya foron protagonistes de les Xornaes Internacionales d’Estudiu y Trabayu. Nellos, tóquense temes como la toponimia, l’asturianu y les nueves teunoloxíes, la etimoloxía asturiana, o l’asturianu ente les lllingües romances. Lletres Asturianes ye’l Boletín de l’Academia de la Llingua Asturiana y espubliza dos númberos añales, entamando la so hestoria nel añu 1982 y aportando nel añu 2011 a la rede Internet, con una versión dixital d’accesu llibre que pue consultase dende’l númberu 105.

Amás de les secciones que davezu s’atopen nesta revista científica,. como Reseñes Bibliográfiques, Notes y anuncies o Llibrería Asturiana, el númberu 110 presenta un total de 10 trabayos que s’averen a distintos campos de conocimientu. Miguel Metzeltin presenta una investigación sobre “L’asturianu ente les llingües romances”, mentantu que Xosé Lluis García Arias averase otra vuelta a la “Etimoloxía asturiana y etimoloxía hispánica” y Clara Elena Prieto Entrialgo afonda nel usu de “Per, por y para nel asturianu medieval” con una “guía pa nun se perder”.

Darréu, nesti númberu tamién se pue lleer a Pablo Suárez García falando sobre “La deturpación toponímica n’Asturies” a Héctor García Gil apuntando “Delles notes d’exonimia próxima” y a Xosé Bolado García escribiendo “al ritmu de los díes de la vida propia” con una interesante “mirada circunstancial sobre poesía nueva”.

Amás, Pablo Rodríguez Medina escribe sobre “Les llechares: una aproximación a la primer poética de Rubén d’Areñes”, Xuan Santori Vázquez averanos al “Determín de comportamientos xeneracionales nel Surdimientu a la lluz de pruebes paramétriques pal contraste de variables”, entesacándolo de la so recién presenta tesis. Y les nueves tecnoloxíes tienen nel trabayu d’Inaciu Galán y González “L’asturianu y les nueves teunoloxíes: datos d’una encuesta d’usos llingüísticos” que nos amuesa la realidá de la mocedá asturino na rede de redes.

Pa finar esti númberu 110, Andrés Martínez Vega escribe sobre “Los pecheros asturianos a fines de la Edad Media. Una referencia en la pobla de Siero”.

Tamién te podria gustar