Portada Comunicación Lisardo Lombardía dexa Bretaña depués del so caberu Festival de Lorient

Lisardo Lombardía dexa Bretaña depués del so caberu Festival de Lorient

by redacción asturnews

El FIL será l’últimu Festival de Lorient de Lisardo Lombardía que se xubila’l próximu 1 d’ochobre y torna a Asturies depués de 14 años dirixendo artísticamente esta cita céltica del branu y de 36 años siendo l’alma asturiana del Festival Intercélticu que punxo’l nome de Lorient nel mapa européu de la cultura.

Lisardo Lombardía ya anunciara la so xubilación l’añu pasáu y ya diere pasu al so sustitutu Jean-Philippe Mauras. Y agora, nuna entrevista al diariu bretón Le Telegramm, fai un repasu a esos 36 años gayoleros de participación festivalera, primero como cabezaleru de la delgación asturiana al Festival qu’elli mesmu llogró y de 14 como cabezaleru del Festival propiamente dichu y responsable de la so programación

Como diz nesa entrevista, “Esti festival tenía que faese. Ye casi un exerciciu de resiliencia y enfotu nel futuru. Salimos alantre, a pesar de les estorbises, inclusive na borrina. Voi dexar a Bretaña, pero nunca me dexará. Esti va ser el mio últimu festival como director. Quedaré en Lorient un tiempu más, el tiempu de liquidar los papeles de xubilación y vender el mio apartamentu en La Banane. Dempués regresaré al mio país. Quiero escribir. Los amigos yá me pregunten”.

Notra entrevista a Radio France International del añu anterior a la pandemia, la última edición que dirxó del FIL, fai tamién alcordanza de les sos primeres visites a Lorient y el desndolcu d’aquella idega d’una Esuropa cultural qu’aliendara la so xeneración y que cuayara tan bien nel Festival Intercélticu de la ciudá de Lorient.

Lisardo Lombardía ye un mélicu llavianés enforma más conocíu pol so trabayu como responsable munchos años de les actividaes culturales del diariu la Nueva España, nel so club cultural, y sobremanera como promotor musical y responsable de la discográfica asturiana FonoAstur. Amás, vieno desenvolviendo un granible llabor nel ámbitu de la investigación etnográfica al frente de la Fundación Cultural Belenos, que espubliza la revista “Asturies”, Yera’l director artísticu del Festival de Lorient dende 2007 cuando sustituyó nesi cargu a Jean Pierre Pichard, creador del festival, depués de llevar dende 1985 responabilizándose dela delegación asturiana nel Festival, llabor qu’agora desenvuelve’l mayestru y gaiteru Iñaki Santianes. En 2015 recibió la medalla de plata d’Asturies per esa llarga llabor d’esparder el folk y la cultura de nueso pel mundu.

El 2 d’abril de 2021, la xunta directiva del Festival Interceltique de Lorient escoyó a Jean-Philippe Mauras pa reemplazar a Lisardo Lombardia. Esti especialista en música celta va asumir el so cargu la próxima seronda. Músicu y flauteru, ye más bien na organización d’eventos onde atopa’l so camín. Con solu 19 años, llanzó’l festival Disul en Vannes colos sos amigos. Como continuación lóxica, unos años más tarde atópase al frente del festival Cornouaille de Quimper, que va dirixir mientres dolce ediciones (2001-2013).

En 2013 Jean-Philippe Mauras fundó la so propia axencia artística especializada en música celta: Lenn Production. Cécile Corbel, Ronan -y Bars, Didier Squiban ya inclusive los Cheftains son dalgunos de los artistes que dirixe y realiza xires en Francia y nel estranxeru. Mientres 5 años entamó Paris Celtic Live, un alcuentru mensual de música folclórica y celta nel Pan Piper, una sala de conciertos y restorán allugáu nel distritu 11 de París. L’añu pasáu, Lenn Production decidió llevar esta mesma fórmula a Rennes con Roazhon Celtic Live.

Tamién te podria gustar