Portada Sociedá Les XXXII Xornaes Internacionales d’Estudiu de l’ALLA entamen el martes 5 con una conferencia de Steven Dworkin

Les XXXII Xornaes Internacionales d’Estudiu de l’ALLA entamen el martes 5 con una conferencia de Steven Dworkin

by asturnet

L’Academia de la Llingua Asturiana organiza esta selmana les XXXI Xornaes Internacionales d’Estudiu. Como cada añu sedrá nel salón d’actos de la Facultá de Filosofía y Lletres y la inauguración va tener llugar el martes 5 a les 12 la mañana cola presentación de dos espublizaciones de l’Academia de la Llingua Asturiana, la edición dixital del “Lletres Asturianes 109” y el tercer númberu de la revista dixital “Ciencies. Cartafueyos de Ciencia y Teunoloxía 3”, dixirida por Carlos Lastra. Tres de la presentación entamarán les xornaes propiamente diches con una ponencia del especialista de la Universidá de Michigan Steven Dworkin sobre la “Estabilidad y continuidad léxica en el hispano-romance”.

Especialista en filoloxía románica y llingüística hispánica na Universidá de Michigan, la so área d’investigación principal ye la hestoria de la llingua española, con énfasis na evolución nel tiempu del léxicu español, y la naturaleza del cambéu d’idioma.

Nel Departamentu de Lenguas Romances, enseña regularmente cursos de llicenciatura y posgráu como Introducción a les llingües romances, Hestoria de la Llingua Española, medieval española, Estructura del español, y el Nuevu Mundu español.

Tamién supervisa’l Programa de Llingüística Románica alministráu conjuntamente pol Departamentu de Lengua Romances y el Departamentu de Llingüística.

esti mesmu martes pela tarde, a partir de les 16 hores, vendrán, tres de otr aponencia sobre “Nuevas perspectivas en Sociología del lenguaje y lenguas minoritarias” d’Amado Alarcón de la Universidfá Rovira i Virgili, les primeres comunicaciones del programa: “Una cuestión de terminoloxía xuridica”, de Nicolás Bartolomé Pérez; “Tratamientu del monollingüismu asturianu nel curriculu d’Asturies”, d’Iris Díaz Trancho; “L’asturianu y les nueves tecnoloxíes: datos d’una encuesta d’usos llingüísticos” d’Inaciu Galán y González; “La comunicación audiovisual y multimedia en llingua asturiana” de Próspero Morán López y “Percepciones y conciencia del asturianu en dellos estudiantes d’español pa estranxeros de la Universidá d’uviéu”, de Marta Mori y María Prieto, pesllando la metá de la tarde con un alderique y posa.

La segunda parte de la tarde, de magar les 18:45 hores, va tener espaciu pa la ponencia “Lengua y escuela. Un modelo de enseñanza como garantía de los derechos lingüísticos” de Moisés Selfa Sastre, de la Universidá de Lleida. Y depués, Isabel Hevia Artime, de la Universidá d’Uviéu siguirá con “Valor cultural y educativu de la llingua asturiana”.

Na segunda xornada, la del miércoles 7, que va entamar a les cuatro la tarde, podrá sentise la ponencia “Al ritmu de los díes de la vida propia: Una mirada circunstancial sobre poesía nueva” de Xosé Bolado, y, depués del alderique, cuatro comunicaciones a partir de les cinco la tarde: “El modernismu na lliteratura asturiana”, de Xosé Ramón Iglesias Cueva; “Había un conde n’Asturies_ asturianos na lliteratura baxomedieval francesa”, de David Guiardado; “Los pecheros asturioanos a fines de la Edad Media” d’Andres Martínez Vega y “Cuadernu de Notes d’un notariu de San Pedru de Teberga”, de Raquel cuétara. Como dempués de cada bloque de ponencies, un alderique y posa.

A les 18:15 vuelven les ponencies con “Determín de comportamientos xeneracionales nel Surdimientu”, de Xuan Santori; “La torna de la obra poética d’Ausiàs March al asturianu”, de Pablo Suárez García; y “Les llechares: una aproximación a la primera poética de Rubén d’Areñes”, de Pablo Rodríguez Medina.

A les siete y cuartu habrá un nuevu alderique y darréu d’elli la ponencia “Pepín de Pría y sus apostillas al Vocabulario de Rato y hevia” de Beatriz Hernán-Gómez Prieto de la Universitá degli Studi de Milán.

La encargada d’abrir la tercer y cabera xornada, a partir de les cuatro la tarde, sedrá Myriam Benarroch de la Universidá de Paris-La Sorbonne colla ponencia “La especificidad del asturiano vista a través del D’ERom” y tres del alderique cuatro nueves ponencies: “Dellos anfglicismos nel dominiu llingüísticu ástur” por Xosé Lluis García Arias, “La hidrotoponimia nel Valle de Santa Bárbola por Xulio Llaneza Fernández, “Los pronomes personales en Senabria” de Xuan Xosé Lajo y “PER,POR y PARA nel asturianu medieval” de Clara E. Prieto Entralgo.

Dos ponencies servirán esti añu de pieslle a les Xornaes: una de la profesora de la Universidá de Lorraine Anne-Marie Chabrolle-Cerretini sobre “La lengua asturiana en los textos lingÑüísticos y diccionarios fgrancófonos” y una segunda de Michael Metzeltin de la Universidá de Viena sobre “L’asturianu ente les llingües romániques”.

Les Xornaes son de llibre asistencia, pero les persones que quieran matriculase, pa recibir un certificáu acreitativu, pueden facelo nel llar de l’ALLA, na cai L’Águila númberu 10, o nel teléfonu 985 211 837.

Tamién te podria gustar