Música La delegación asturiana regresa de Lorient tres d’un fin de selmana marcáu por Chus Pedro y Deua Dubra by asturnet 8 d'agostu, 2004 written by asturnet 8 d'agostu, 2004 36 El vienres en Lorient ye casi siepre día llargu onde los haiga. Y nun pue ser dotramiente. Per un llau, entamen a acumulase los díes con poques hores de suañu. Y dotru llau, esti vienres suel tar enllenu dactividá pa la delegación asturiana. Y asina foi. Los primeros en trabayar pela tarde foron los miembros de la Banda de Gaites de La Reina del Truébanu de Navia, que foron a ún de los centros comerciales quel Festival emplega pa esparder el folklore de baldre ente los habitantes de la zona. Y cásique a la mesma hora, los llavianeses de Deua Dubra participaben xunta DRD nel concursu pa promeses quhai tolos años nel Festival. Nin Deua Dubra nin el tríu quaxunta a David, Rubén y Diego Pangua llograron pasar a una final na que namái taben presentes grupos que veníen contrataos pol festival pa desendolcar actuaciones fuera concursu, lo que dende llueu nun paez casualidá. Y nun lo debe ser sobremanera depués de ver lactuación de los dos grupos asturianos y la de dalgunos escoceses ya irllandeses que se plantaron na final del concursu. Pero los certames como esti tienen eses coses. Hai que tar a les dures y a les madures. Y eso persaben facelo los nuesos músicos. Depués, darréu de la cena, la cita yera nel Gran Teatru de Lorient, enllenu hasta la bandera pa ver al grupu de Dances Celme de Pontevedra y a Chus Pedro, que vinía a presentar el so caberu discu, ‘De ñublu y orpín’, a Lorient, onde yá tuviera lañu pasáu col espectáculu del Día dAsturies quel Principáu traxo pa cellebrar lañu dAsturies. Chus Pedro nun taba contentu cola so voz, pero sonó con fuercia abonda pa gustar a tolos presentes, tanto a los quentendíen les sos presentaciones nasturianu como a los que nun yeren a pescanciar los sos monólogos. Chus Pedro, acompangáu por un grupu sólidu que se perconoz, ufiertó dalgunes de les sos interpretaciones más nomaes, como ‘Chalaneru’, xunta los temes del so caberu discu. Versiones como la que fai de ‘Nel campu nacen flores’ entusiasmaron a los bretones, que lu ficieron salir a base de palmes a facer un bis quagradecióse enforma. Pa ver a Chus Pedro aportaron munchos asturianos que nun llevaben más díes en Lorient. Ellí tovieron José Suárez Arias Cachero (Felechosa), Chemal del Tigre Xuan, tan veteranu como fiel a la cita de tolos años, Naciu Llope y dellos otros qu’esfrutaron depués de la nueche col cantante de Nuberu y el so grupu. Y depués de sentir a Chus Pedro y de comprobar que tovía se merquen discos nestos tiempos dInternet, a lo que se vía a la salida’l conciertu, tornamos otra vuelta pal Espace Festival, recintu onde Deua Dubra diba pesllar la nueche a les dos de la madrugada. Con una hora por delante, los/les de Llaviana ufiertaron un conciertu con cásique tol repertoriu quel grupu va incluyir nel so primer discu. El que va ser el primer discu de Deua Dubra y que lleva por títulu ‘El Soyáu de Mardana’ inclúi 12 temes que yá tienen títulu. ‘Vientu medievu’ yel quabre esti CD y que da pasu a ‘Lin’, ún de los meyores temes y de mayor comercialidá, cola voz de Lili y Leti penriba una melodía tan afayadiza como tradicional. ‘Dubra’, ‘Una damor o non’, ‘A lo cubero cuyá’ y ‘Mayestrina’ son los temes que se puen esfrutar hasta aportar a ‘Tormaleo’, que ye poco menos que la canción que más-yos presta a los miembros del grupu y quempleguen como final davezu nes sos actuaciones. ‘Tin del colláu’, una riesta de vaqueiraes con lletres de la Cuenca; la canción que-y da títulu al cd, ‘El soyáu de Mardana’, y ‘Verde’ completen esti trabayu xunta una canción en francés que valió en Lorient pa ganase los aplausos de los quasistieren a los dos conciertos que diera Deua Dubra: Je viens dun pays du nord. Una nueche que nun finó a les tres colos sones caberos de Deua Dubra, porque la nueche ye llarga en Lorient y allárgase más a poco que se plantegue. Y los asturianos plantéguenlo davezu. El sábadu ye día de fuelgu y día de playa (siempre que faiga sol y asina lo fizo), namái quuna actuación, bien preparada y desendolcada: la del grupu folklóricu Esbardu que nel Cabaret animó la tarde, mentantu los demás miembros de la delegación asturiana se preparaben pa la nueche del Puertu Pesqueru, onde esperaba una xornada mui tradicional de música con raigañu y, nesta ocasión, la actuación especial de Merzhin. Y depués dotra noche llarga como toa una selmana, apórtase al domingu (munches vegaes ensin malpenes dormir) pa entamar el camín de vuelta. Un camín llargu, pero non tan llargu como esta selmana de sentimientos fondos y orgullu de país. Un orgullu qua lo pior tien de tar arrequexáu otru añu más, hasta que lañu que vien, un 5 dagostu, nel añu dIrllanda, tornemos otra vuelta a sacalu a pasear por Lorient. 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior Una entidá privada inclúi l’asturianu nun festival de llingües en Barcelona depués del pieslle’l Fórum siguiente Migoya cree “secundaria” la denominación d’Asturies como nacionalidá hestórica na reforma la Constitución Tamién te podria gustar Semando Son amuesa’l nuevu folk asturiano El Trasiegu Fest va tener un mercáu con... Tatxers, Skabidean y la nueva escena musical Navarra... Algaire repite l’éxitu del 2022 en Lorient La Banda Gaites de Castrillón ufrió’l so repertoriu... Fitoria torna nueve años depués a brillar en... La Delegación asturiana en Lorient protagoniza la xornada... Jaime Álvarez gana’l 36 Troféu Mac Crimmon de... Entamó en Lorient el 52 Festival Interceltique 4200 firmes sofiten la música n’asturianu en XIxón