Portada Sociedá Espertos de tol estáu van tratar en Xixón de les redes municipales nel desenvolvimientu llingüísticu

Espertos de tol estáu van tratar en Xixón de les redes municipales nel desenvolvimientu llingüísticu

by asturnet

Especialistes en normalización llingüística d’Aragón, Cataluña, País Vascu, Galicia y Valencia van xuntase en Xixón pa debatir el papel de los conceyos nel desenvolvimientu social de los idiomes minorizaos. Xunto a ellos, axentes implicaos na normalización de la llingua asturiana van tratar d’afondar na problemática y soluciones pal nuestru idioma nes administraciones municipales. Les xornaes van celebrase los díes 15, 16 y 17 de Payares, organizaes pola Oficina Muncipal de la Llingua del Ayuntamientu de Xixón.

Les I Xornaes sobre la Normalización Llingüística nos Conceyos van desenvolvese nel Centru de Cultura Antigu Institutu en sesiones de mañana y tarde. Les mañanes van tar dedicaes a amosar les distintes esperiencies que se vienen faciendo en cinco comunidaes autónomes con idioma propiu y nes sesiones de la tarde trataráse específicamente’l casu asturianu.

La primer sesión va desarrollase’l 15 d’ochobre na sala conferencies del CCAI cola ponencia del valencianu César Mateu i Beltrán titulada “El serviciu de Dinamización Llingüística d’Almassora, una esperiencia en rede”. Esa mesma mañana Socorro García Conde, del departamentu de llingua gallega del conceyu de Santiago, va lleer la so aportación a les xornaes col títulu: ‘La esperiencia del Serviciu Llingüísticu del Conceyu de Santiago: L’aprovechamientu de les redes”. Les esperiencies normalizadores del País Vascu y Aragón van conocese na sesión de mañana del día 16 cola ponencia ‘Patronatu Municipal d’Euskera, 17 años na normalización en Donostia-San Sebastián’, presentada pol conceyal delegáu de Cultura y Euskera del ayuntamientu donostiarra, Ramón Etxezarreta Aizpuru; darréu va ser Franco Nagore Laís, vicedireutor del Institutu d’Estudios Altoaragoneses el que llea la so comunicación: ‘Aspeutos de la normalización y normativización del aragonés’. La última de les sesiones dedicada a les esperiencies de dinamización llingüística va dar a conocer na mañana del día 17 la esperiencia catalana: ‘La normalización llingüística en Barcelona: Ente una metodoloxía clásica y los nuevos retos’ de Toni Mataix Ubach, del Centre de Normalización Lingüística de Barcelona, y va cerrar el ciclu María Xosé Rodríguez cola ponencia: ‘La Oficina municipal de la Llingua de Xixón: un añu faciendo camín pola normalización llingüística’.

La situación específica del asturianu va tratase nes sesiones de tarde. El día 15 el profesor de Derechu administrativu de la Universisá d’Uviéu, José Manuel Pérez Fernández va presentar la ponencia ‘Normalización y Administración nos conceyos’. La sesión del día siguiente va tratar el tema ‘Normalización y ciudadanía’, con Dolfo Camilo Díaz como ponente y la última na tarde del día 17, el responsable de Política Llingüistica del Principáu, Ramón d’Andrés va falar de ‘La rede de normalización llingüística nos conceyos d’Asturies’. Les comunicaciones d’estes sesiones enfocaes al casu asturianu van debatise en meses redondes nes que van participar especialistes del ámbitu institucional y de los movimientos sociales pola defensa de la llingua.

Tamién te podria gustar