Plástiques El Prado abre buecu a les muyeres ‘a cuchiellu’ by redacción asturnews 11 de payares, 2019 written by redacción asturnews 11 de payares, 2019 74 El Prado abre buecu a les muyeres ‘a cuchiellu’ con una ‘performance’ de l’artista zamorana María Gimeno que quier dar visibilidá a les artistes borraes pol machismu na Hestoria del Arte. La Hestoria del arte del austriacu Ernst Gombrich, considerada como espresión escrita del canon na materia, inclúi a una sola muyer, l’alemana Käthe Kollwitz, nes sos 688 páxines sobro los máximos representantes del mundu de la creación. Énte tala inxusticia, la zamorana María Gimeno protagoniza xuna performance na que lliteralmente abre a cuchiellu’l llibru en cuestión con cuenta de faer buecu a noventa muyeres artistes de los sieglos XI al XX. L’actuación, titulada Queríes vieyes y que Gimeno creó y empezó a representar va cinco años, escenificose esti sábadu nel Muséu del Prau como actividá complementaria de la esposición Sofonisba Anguissola y Lavinia Fontana. Hestoria de dos pintores, amuesa dedicada a les dos pintores italianes más destacaes del sieglu XVI. La presentación del sábadu daba continuidá a los dos obres que la mesma Gimeno tien nesa mesma esposición, por cierto segunda que’l Prau dedica namá a muyeres nes sos 200 años d’hestoria (la primera celebrar nel 2016 con obres de la flamenca Clara Peeters). Tratar en primer llugar de la intervención titulada Habitando ausencies , consistente en dos talos bordaos de dos autorretratos de Anguissola y Fontana. Gimeno presenta los bordaos al aviesu, “negando les cares de les retrataes –como la hestoria fixo coles sos obres– a la mirada de quien s’asitia delantre d’ellos”. Pa ver el viesu de dambes pieces, l’espectador tien que buscar el so reflexu nun espeyu asitiáu a esi efectu. Ye “l’espeyu del tiempu”, diz l’autora. La otra aportación de Gimeno dientro de l’amuesa, a la fin del so percorríu, denominar Timeline y ye un estensu diagrama colos nomes de cientos d’artistes, incluyíes setenta y ocho muyeres. Tratar de correxir el relatu oficial de la Hestoria del Arte dende’l sieglu X hasta 1881, añu esti postreru de la nacencia de Picasso y marca temporal designada nel so día p’afitar la división ente les colecciones del Prau y de la Reina Sofía. 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior Leila Guerriero gana’l XIV Premiu de Periodismo Manuel Vázquez Montalbán siguiente Sal a la lluz un nuevu documentu que reescribe la primer vuelta al mundu Tamién te podria gustar “Nos dominios de trés” homenaxea a la pintora... Avilés reivindica a Trinidad Fernández con mediu centenar... La esposición “Cuerpos albentestate” recueye la creatividá reivindicativa... La Factoría Cultural inaugura Y-LIFE, de Juan Falcón,... La esposición “Dos patries llevo comigo” fai alcordanza... Mieres pon en marcha’l programa de visites al... Una esposición amuesa la evolución de la muyer... Inaugurada la VII Esposición d’Arte Postal n’Avilés, con... El tercer Ciclu d’Ilustración de la Ventana de... Avilés recuerda’l so vertixinosu sieglu XX cola esposición...