Música El Muséu del Pueblu d’Asturies homenaxea’l vienres 23 al gaiteru que revolucionó la construcción de la gaita nos años 80 by asturnet 21 de mayu, 2014 written by asturnet 21 de mayu, 2014 101 Esti vienres 23 de mayu, a les 12 hores, va descubrise nel Muséu del Pueblu d’Asturies una placa na memoria del gaiteru y constructor de gaites Alberto Fernández Velasco y va presentase una de les primeres gaites que salieron del so taller, vendida al Muséu de la Gaita polos sos familiares. El fallecimientu d’Alberto Fernández Velasco (1942 – 2011) constituyó un acontecimientu de notable repercusión nel ámbitu de la cultura asturiana y especialmente nel de la música tradicional, nel que gociaba d’una escelente reputación por cuenta de la so dilatada carrera como artesanu fabricante de gaites. Alberto Fernández, padre del también pernomau gaiteru Alberto Fernández Varillas, destacó polos preseos que lleven la so firm,a pola calidá de la factura de les sos gaites, pola so precisa afinación y pol excelente tímbe d’eses gaites, llogrando compatibilizar con ésitu les traces más tradicionales de la sonoridá de les gaites asturianes colos estándares acústicos del nuesu tiempo. Anque na so familia nun había tradición musical, Alberto Fernández Velasco aficionose a la música asturiana siendo bien neñu, mercando la so primer gaita cuando tenía dieciséis años. En 1968 treslladose a Xixón pa trabayar como ebanista, oficiu qu’abandonaría pa dedicase a la gaita, faciendo la primera en 1979 según el modelu tradicional del reputáu artesanu Ántonio Álvarez Vega, Cogollu, del conceyu de Les Regueres. Convencíu de que’l punteru de la gaita precisaba ameyorar no referente a la so sonoridá, empezó a investigar nel campu de l’acústica pa desenvolver preseos que, calteniendo la característica sonoridá de les antigües gaites asturianes, siguieren criterios académicos no referente al so afinación. Fixo’l so primer punteru con escala temperada en 1985 y, de magar, les sos gaites convirtiéronse nes preferíes de munchos gaiteros solistes, tando presente en bona parte de les ediciones del Festival Intercélticu de Lorient dende 1986. La so mayor innovación foi’l punteru cromáticu de dos octaves, desenvueltu a partir de 1988. 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior Xosé Bolado gana’l VIII Premiu Timón d’esti 2014 siguiente II Concursu de Microrrellatos y Micropoemes Tamién te podria gustar Semando Son amuesa’l nuevu folk asturiano El Trasiegu Fest va tener un mercáu con... Tatxers, Skabidean y la nueva escena musical Navarra... Algaire repite l’éxitu del 2022 en Lorient La Banda Gaites de Castrillón ufrió’l so repertoriu... Fitoria torna nueve años depués a brillar en... La Delegación asturiana en Lorient protagoniza la xornada... Jaime Álvarez gana’l 36 Troféu Mac Crimmon de... Entamó en Lorient el 52 Festival Interceltique 4200 firmes sofiten la música n’asturianu en XIxón