Lliteratura Claudio Magris gana’l ‘Príncipe’ de les Lletres como esponente de la “tradición humanista europea” by asturnet 10 de xunu, 2004 written by asturnet 10 de xunu, 2004 38 L’escritor y profesor italianu Claudio Magris, espertu en Lliteratura xermánica y autor d’una bayurosa obra de narrativa y ensayu, foi galardonáu esti mediudía n’Uviéu col Premiu ‘Príncipe de Asturias’ de les Lletres 2004, depués d’imponese nes últimes votaciones a los finalistes Paul Auster y Milan Kundera. A los güeyos del xuráu, Magris encarna na so escritura la meyor tradición humanista y plural de la lliteratura europea, “dispuesta al diálogu de cultures”. Nos sos llibros, entiende’l xuráu, l’escritor italianu amuesa “espacios que componen un territoriu de llibertá nos que se configura’l deseyu de la xunidá europea na so diversidá hestórica”. Darréu de conocer la concesión del galardón, Magris declaróse enforma “contentu y sorprendíu” por ser l’adxudicatariu del prestixosu premiu, y defendió dende Italia la reflexón crítica nuna lliteratura concebida como busca de la verdá, nun contestu nel que, asegura l’autor galardonáu, hai ciertu marxe pal optimismu. La candidatura del escritor italianu fora presentada por Hans Magnus Enzensberger y Ryszard Kapuscinski, premios ‘Príncipe de Asturias’ de Comunicación y Humanidaes 2002 y 2003, respectivamente. Pa llegar a la so decisión final, el xuráu, presidíu pol presidente de l’Academia de la Lengua Española, Vícitor García de la Concha, descartó a otros 34 candidatos de 16 países. Nacíu na llocalidá de Trieste en 1939, Claudio Magris ta consideráu como ún de los principales mediadores ente les cultures italiana y alemana. Ye profesor titular na Facultá de Filosofía y Lletres de la Universidá de Trieste y afitóse como una de les figures más relevantes de la lliteratura italiana contemporánea con obres de narrativa y ensayu como ‘El Danubio’, ‘Conxetures sobro un sable’, ‘Microcosmos’ y la más reciente ‘La Esposición’, asoleyada en 2002 como reivindicación de la figura’l pintor triestín Timmel, fallecíu nun manicomiu. 0 FacebookTwitterPinterestEmail Anterior L’Ayuntamientu de Xixón refuga reflotar el Teatru Arango pa evitar convertilu nun centru d’estética siguiente El Pueblu d’Asturies afítase como’l mayor muséu etnográficu al incorporar el pabellón de la Expo Tamién te podria gustar Payares acueye les XLI Xornaes Internacionales d’Estudiu de... La llangreana Beatriz Quintana gana’l premiu de narrativa... “Misteriu nel Soterrañu” algama’l premiu Alfonso Iglesias de... Tapia acueye la presentación del II Premiu «Quiastolita»... Falláu’l Concursu de Microrrelatos “Día del Llibru” d’Avilés Xixón yá tien los meyores cuentos d’escolares con... Alcuentru con Oliva García en XIxón Llectura siguida del Quixote en Xixón Preséntase’l llibru “Estampes d’Asturies” de Manuel Maurín Álvarez Sonia Uría gana’l concursu lliterariu ‘Ensin muyeres, nun...